Setge de Niça (1543)
Guerra d'Itàlia de 1542–46 | |||
---|---|---|---|
Setge de Niça per la flota franco-otomana. | |||
Tipus | setge | ||
Data | 6 d'agost - 8 de setembre de 1543 | ||
Coordenades | 43° 42′ N, 7° 16′ E / 43.7°N,7.27°E | ||
Lloc | Niça, actual França. | ||
Estat | França | ||
Resultat | Tropes imperials socorren la ciutat. | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
La ciutat savoiana de Niça (actualment a França) va ser objecte de setge l'estiu de 1543 durant el transcurs de la guerra d'Itàlia de 1542–46. Un exèrcit format per tropes franceses i otomanes va posar setge a la ciutat el 6 d'agost, encara que la ciutadella resistiria el setge fins a l'arribada del socors i va ser alliberada per forces imperials un mes més tard.
Antecedents
[modifica]El 1542 va esclatar entre Francesc I de França i l'Emperador Carles V la guerra d'Itàlia de 1542–46, com a continuació de les guerres italianes que des de finals del segle anterior havien mantingut els monarques de les dues potències en les seves desavinences per la possessió dels territoris a la península italiana.
El rei francès, en la seva lluita contra Carles I, va formar aliança amb Solimà I, sultà de l'Imperi Otomà. Aquest va enviar a ajudar un exèrcit liderat per Khair ed-Din Barba-rossa al comandament d'una flota de 110 galeres, que arribant per Calàbria i Ostia[1] es va unir a una flota francesa de 26 galeres[2] a Marsella. La ciutat de Niça (actualment a França) era en aquesta data part del ducat de Savoia, pertanyent a Carles III de Savoia, aliat de Carles I.
Atac a Niça
[modifica]El 6 d'agost de 1543, l'exèrcit francès dirigit per Francesc de Borbó, duc d'Enghien, juntament amb les forces otomanes de Barbarroja, va assetjar Niça.[2] El 22 d'agost la ciutat va capitular davant les forces atacants, però la ciutadella va seguir resistint. Davant la notícia de l'arribada de la flota sota el comandament d'Andrea Doria, i dels exèrcits d'Alfonso de Ávalos arribant des de Milà (tots dos al servei de Carles I), el 8 de setembre els atacants es van retirar.[3] El socors de les forces imperials no va poder impedir que la ciutat fos saquejada pels otomans, que van prendre abundants presoners per ser utilitzats com esclaus.
Conseqüències
[modifica]Les forces otomanes passarien l'hivern a Toló per passar l'hivern i va atacar la costa catalana.[4] Les naus tornarien cap a Constantinoble la primavera següent, tot vorejant i saquejant les costes italianes.
Referències
[modifica]- ↑ Russell, Michael. History and Present Condition of the Barbary States (en anglès).
- ↑ 2,0 2,1 Wraxall, Nathaniel William. The History of France Under the Kings of the Race of Valois (Volume 2); From the Accession of Charles the 5th, in 1364, to the Death of Charles (en anglès). General Books LLC. ISBN 9781152782761.
- ↑ The works of William Robertson
- ↑ Aguilera, Gemma. «Pirata a la vista! Els atacs corsaris a l'Empordà del segle xvi». Sàpiens, 07-10-2009. Arxivat de l'original el 31 de gener 2020. [Consulta: 31 gener 2020].