Setge de Numància
| guerra de Numància | |||
|---|---|---|---|
_p182_Siege_of_Numantia.jpg)  | |||
| Tipus | setge | ||
| Data | 134 aC-133 aC | ||
| Coordenades | 41° 49′ N, 2° 26′ O / 41.81°N,2.44°O | ||
| Lloc | Numància (Hispània) | ||
| Resultat | Victòria romana | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
El Setge de Numància va ser l'acció final de la guerra de Numància, entre les forces de la República de Roma i les forces celtiberes de la Hispània Citerior.
La guerra de Numància era la tercera de les campanyes contra els celtibers (Guerres celtiberes) i es va iniciar l'any 143 aC. No va ser fins deu anys després que Escipió Emilià va conquerir Numància i la va destruir.[1]
Organització del setge[modifica]
A finals de l'any 135 aC, el Senat Romà nomena cònsol a Escipió Emilià a petició del poble i l'envia a Hispània per finalitzar el que altres generals no havien pogut completar. Escipió Emilià va trobar l'exèrcit amb poca moral i va prendre mesures per solucionar-ho. Va expulsar les prostitutes i va reduir els bagatges i el menjar, augmentant la disciplina dels legionaris. Va formar un exèrcit de 20.000 soldats i 40.000 aliats i mercenaris, especialment la cavalleria númida dirigida per Jugurta. Va entrenar les tropes amb marxes constants i va organitzar diverses escaramusses amb èxit abans de rodejar la ciutat de Numància. Va tallar les vies de comunicació buscat la rendició per la fam.[2]
El setge[modifica]
L'exèrcit va construir dos campaments separats por un mur al voltant de la ciutat (Circumvallatio). Va repujar la presa d'un embassament proper i va crear un llac entre les muralles de la ciutat i els seus murs. A deu peus de terra, els arquers podien disparar sobre la ciutat des de set torres disposades a tot el llarg del mur. També va aixecar una tanca exterior per protegir els campaments (segurament en total n'eren cinc) de l'arribada de forces de socors.[2]
Escipió Emilià va aïllar també la ciutat del riu Duero. Pels llocs on el riu entrava i sortia de la ciutat va penjar unes cadenes amb ganivetes per a evitar el pas de les barques i dels nedadors.[2]
Contraatac dels numantins[modifica]
Els numantins van intentar diverses sortides pel riu, i Retògenes, un guerrer, va conduir amb èxit un petit grup d'homes riu avall, més enllà del bloqueig. El grup va anar a veure els arevacs, que no els van ajudar, i van marxar cap a Lutia, on els joves els van rebre amb entusiasme, però els vells de la tribu van donar avís a Escipió que es va acostar a la ciutat amb una tropa i va fer presoners a 400 joves als que va tallar les mans. Quan Escipió torna a Numància, Avarus, el dirigent numantí, demana negociacions.[2][1]
La rendició de la ciutat[modifica]
.jpg)
Els ambaixadors que va enviar la ciutat van demanar la llibertat a canvi de rendir-se completament, però Escipió s'hi va negar. Quan tornen a Numància la població incrèdula els mata, perquè pensaven que havien arribat a un acord amb els romans. La ciutat es va negar a rendir-se i va començar la fam. Hi van haver episodis de canibalisme i alguns ciutadans se suicidaven amb tota la seva família. La població finalment es va rendir, però després d'incendiar la ciutat. Escipió la va ocupar i va arrasar les seves ruïnes. Això va passar a l'estiu de l'any 133 aC. Els ciutadans que es van rendir van ser venuts com esclaus i 50 van ser portats a Roma per participar en el triomf de l'Africà que va celebrar el 132 aC. La ciutat va quedar dos-cents anys despoblada. Queden unes restes de Numància prop de l'actual Sòria.[2][1]
Referències[modifica]