Les nits roges de Harlem

Les nits roges de Harlem
Shaft
Fitxa
Direcció	Gordon Parks
Protagonistes	Richard Roundtree; Moses Gunn; Charles Cioffi; Dominic Barto; Antonio Fargas; Lawrence Pressman; Ed Bernard; Gordon Parks; Joseph Léon (en)
Guió	Ernest Tidyman i John D. F. Black
Música	Isaac Hayes
Fotografia	Urs Furrer
Muntatge	Hugh A. Robertson
Productora	Metro-Goldwyn-Mayer
Distribuïdor	Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1971
Durada	97 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en color
Descripció
Basat en	Shaft (en)
Gènere	cinema de ficció criminal, cinema d'acció, neo-noir, blaxploitation, cinema de misteri, pel·lícula basada en una novel·la i drama
Lloc de la narració	Nova York
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor banda sonora dramàtica (1972) ;
	Shaft's Big Score →

Les nits roges de Harlem^[1] (títol original en anglès: Shaft) és una pel·lícula estatunidenca de 1971 dirigida per Gordon Parks i produïda per Metro-Goldwyn-Mayer. És considerada com una de les fites més representatives del gènere anomenat blaxploitation. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument^{[cal citació]}

Es tracta d'una pel·lícula d'acció amb elements del cinema negre. Shaft explica la història d'un detectiu privat negre, John Shaft, que rep la visita d'un polícia que li demana informació sobre un mafiós de Harlem anomenat Bumpy. Després, serà el mafiós qui demana ajuda al detectiu per rescatar la seva filla que ha estat segrestada per una banda rival. Shaft i un vell amic decideixen investigar-ho i s'infiltren en el món de l'hampa per trobar la noia, recorrent Harlem i els barris de la màfia italiana per trobar-la, ja que pot testificar contra el fill d'un important empresari blanc, acusat d'haver matat un home negre. La història va ser adaptada per Ernest Tidyman i John D. F. Black a partir de la novel·la homònima publicada pel mateix Tidyman el 1971.^[2]

La banda sonora Shaft, composta per Isaac Hayes va assolir com la pel·lícula un gran èxit, aconseguint el seu hit "Theme from Shaft" l'Oscar a la millor cançó original.

Repartiment

Richard Roundtree: John Shaft
Moses Gunn: Bumpy Jonas
Charles Cioffi: Vic Androzzi
Christopher St. John: Ben Buford
Gwenn Mitchell: Ellie Moore
Lawrence Pressman: Sergent Tom Hannon
Antonio Fargas: Bunky
Gertrude Jeannette: la vella
Ed Bernard: Poerco
Gordon Parks: el propietari de l'apartament (no surt als crèdits)

Seqüeles i noves versions^{[cal citació]}

Es van dur a terme dues seqüeles, Shaft's Big Score el 1972 i Shaft in Africa el 1973. Posteriorment es va dur a terme una sèrie de televisió durant la temporada 1973-1974 a la cadena CBS. El 2000 es va realitzar una nova versió, Shaft. The Return, amb Samuel L. Jackson al paper principal.

Premis i nominacions^{[cal citació]}

Premis

1972. Oscar a la millor cançó original per Isaac Hayes amb "Theme from Shaft"
1972. Globus d'Or a la millor banda sonora per Isaac Hayes
1972. Grammy a la millor banda sonora escrita per pel·lícula per Isaac Hayes

Nominacions

1972. Oscar a la millor banda sonora per Isaac Hayes^[3]
1972. BAFTA a la millor música per Isaac Hayes
1972. Globus d'Or a la millor cançó original per Isaac Hayes amb "Theme from Shaft"
1972. Globus d'Or a la millor nova promesa masculina per Richard Roundtree

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 esadir.cat. Les nits roges de Harlem. esadir.cat.
↑ «Shaft». The New York Times.
↑ «The 44th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 20 desembre 2023].

[català-1] 1,0 ^1,1 esadir.cat. Les nits roges de Harlem. esadir.cat.

[2] «Shaft». The New York Times.

[3] «The 44th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 20 desembre 2023].

[1]

[2]

[3]

Argument[cal citació]