Vés al contingut

Xaikh Ibrahim

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Shaikh Ibrahim)
Plantilla:Infotaula personaXaikh Ibrahim
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementShaki (Azerbaidjan) Modifica el valor a Wikidata
Mort1417 Modifica el valor a Wikidata
Şamaxı (Azerbaidjan) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaŞamaxı Modifica el valor a Wikidata
Xirvanxah
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaHouse of Derbent (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsKhalilullah I, Gazanfar of Shirvan Modifica el valor a Wikidata
ParePrince Sultan Muhammad Modifica el valor a Wikidata

Xaikh Ibrahim (persa ابراهیم) fou el 33è xirvanxah de Shirvan (o Shirwan), que va regnar del 1382 al 1418.

Elecció com a sobirà

[modifica]

Era fill d'un príncep de la casa reiual dels Xirvanians, anomenat Sultan Muhammad. Va néixer a Shaki on la família tenia extenses propietats agrícoles. A la mort del xirvanxah Hushang el 1382, Ibrahim fou escollit per governar per la noblesa local [1]

Regnat

[modifica]

El 1386, Ibrahim es va sotmetre a Tamerlà. Després de la campanya del Caucas del 1395 Timur va acampar a Bugaz Kum on va passar el hivern i a l'inici de la primavera quan va baixar en direcció a Derbent creuant el Daguestan. Va passar per Derbend i Bakú, ciutats que l'obeien. L'amir Shaikh Ibrahim de Shirwan, que havia acompanyat a Timur durant tota l'expedició, va obtenir permís per avançar-se i entrar a Sheberan (Shirvan) on va preparar un gran banquet que va oferir a la cort. D'allí va anar a Xamaki i va acampar a la vora del riu Kur. A Shamaki, que pertanyia a Shaikh Ibrahim, aquest va donar una segona festa amb banquet. En una d'aquestes festes Ibrahim va fer els tradicionals regals a l'emperador que segons el costum mongola eren nou de cada cosa; quan li va entregar els esclaus només hi havia 8 esclaus i Tamerlà va preguntar a que es devia, contestant Ibrahim que ell era el nouè, ja que era l'esclau de Tamerlà. Ibrahim va córrer un gran risc`però se'n va sortir. Timur li va concedir diverses vestes i objectes d'or per a ell i per membres de la dinastia de Shirwan i els seus generals i li va concedir un diploma per la possessió perpetua i hereditària de Shirwan i Shamaki; li va encarregar la vigilància de Derbent i li va demanar de comunicar de qualsevol que passés per aquesta ciutat. Després d'uns dies al país va creuar el Kur i va anar a acampar a Akhtam ja a l'Azerbaidjan.[2]

El 1398 a Delhi, Tamerlà va capturar un centenar d'elefants. Timur els va enviar a diversos punts del seu imperi als prínceps de la casa timúrida a Tabriz, a Xiraz i a Herat, a Tahartan d'Erzincan i a Shaikh Ibrahim de Shirwan; els acompanyaven missatgers anunciant la victòria a la batalla de Delhi.[3] Els elefants van arribar el 1399. En aquest any Ibrahim va demanar a Tamerlà confirmar com a senyor (wali) de Shaki a Sidi Ahmed Arlat, cosa que va obtenir.[4]

El hivern del 1399 al 1400 Tamerlà es va dirigir al Kur que va creuar; allí se li van unir Shaikh Ibrahim de Shirwan i Sidi Ahmad de Shaki. L'exèrcit es va obrir pas pels boscos espessos, tallant arbres per formar un camí ample i van avançar per Kakhètia tot i que va nevar durant 20 dies seguits. Els georgians anaven manats per Comcha (Komja) el qual va haver de fugir; fou perseguit fins a Aksu i els soldats van tornar amb molt de bestiar saquejat; les cases i viles foren cremades.[5]

Va participar amb Tamerlà a la campanya de l'Àsia Menor (Sivas, Kemakh i batalla d'Ankara copm a fites principals) del 1400 al 1403.[6] En la campanya de Geòrgia del 1404, després de la conquesta de la fortalesa de Kurtin, li fou entregada l'esposa de Kral, el defensor de la fortalesa.[7] El 1404 se l'esmenta encara al Karabagh i al mateix any en la campanya de Gilan,[8] Abans de sortir cap a Shirvan a meitat de la primavera del 1404, se li van concedir diversos honors [9] Per dos vegades el 1404 va estar al campament de Muhammad Umar ibn Miran Xah (a Alatagh primer i a Karabagh després) per homenatgear al príncep que havia estat nomenat virrei del Takhi-i-Hulagu.

Després de la mort de Tamerlà, Ibrahim va actuar amb independència. Muhammad Umar havia marxat a Awjan (a l'est de Tabriz) i s'havia dirigit a Sarai amb intenció de capturar a l'amir turcman Bistam Jagir (o Bistam Jaku) que anteriorment havia estat al seu servei. Bistam va obtenir l'aliança de Shaikh Ibrahim i mercès a la seva ajuda es va poder establir a Bardaa. Umar li va reclamar l'empresonament de Bistam però Ibrahim va respondre amb evasives que van irritar al príncep que va creuar l'Araxes i va acampar a un lloc anomenat Babi. Bistam, Shaikh Ibrahim i alguns aliats (el prínceps de Karaman, i Sidi Ahmad de Shaki) es van retirar de Bardaa, van travessar el riu Kur i es van fer forts a l'altre costat del riu, esperant l'atac. Muhammad Umar es va acostar a la zona i durant una setmana els dos exercits es van vigilar un a l'altra.[10]

L'amir Bistam (Bistam Jagir), aliat de Shaikh Ibrahim de Shirwan, es va apoderat de Tabriz: es va presentar en aquesta ciutat on el governador Muhammad Dawati, que no estava en capacitat per resistir, li va enviar un delegat i es va acordar la rendició. Bistam Jagir va entrar a Tabril el 19 d'abril de 1406. Durant uns dies tot va anar be fins que Shaikh Ibrahim de Shirwan, que havia arribat i estava acampat a uns quilòmetres de la ciutat va començar a escoltar maledicències de Bistam. Shaikh Ibrahim finalment va fer arrestar a Mansur Jagir (el germà de Bistam) i al fill de Bistam. Aquest va reunir les seves forces i va sortir de Tabriz el 29 d'abril i es va dirigir a Sarai, emportant-se diversos presoners en els quals Dawati; va arribar a Muixkhin i va acampar al ilak de Feschar. Hi va haver alguna escaramussa amb la gent de Shaikh Ibrahim i aviat aquest va sortir cap a Tabriz; Bistam Jagir va acomiadar als tabrizis que anaven amb ell i es va dirigir a Ardebil. El 28 de maig Shaikh Ibrahim va entrar a la ciutat. Al cap d'uns dies va sortir i va acampar a Awjan. Allí va saber que el sultà jalayírida Ahmed ibn Uways anava cap a Tabriz i va manifestar que com que havia estat un fidel servidor d'aquesta dinastia i ara Tabriz estava sense amo, retornava al seu país i li deixava Tabriz. Va alliberar a Mansur Jagir i al fill de Bistam Jagir i els va enviar amb aquest i va retornar al Shirwanat.[11]

A començament del hivern del 1408 al 1409 (en l'any 1408 encara) Kara Yusuf va saquejar diverses regions de Xaki, eludint a les forcers d'aquest territori, i algunes zones de Xirvan. El 24 de gener de 1409 el príncep kurd Izz al-Din Xir va desaconsellar al cap kara koyunlu d'enviar tropes al Xirvan; Kara Yusuf hi va enviar un ambaixador que va pactar la pau amb Xaikh Ibrahim i es va signar un tractar.[12]

El 1410, quan el sultà jalayírida Ahmad ibn Uways va anar a conquerir Tabriz, va a demanar ajut a Xaikh Ibrahim de Xirvan que va enviar immediatament al seu fill Kayumurz. Aquest va arribar justament el dia en que Kara Yusuf i Ahmad es van enfrontar en una batalla decisiva a Asad, no gaire lluny de Tabriz (28 d'agost de 1410). En la batalla Ahmad va resultar ferit i els seus foren derrotats; el sultà es va amagar a Tabriz però fou denunciat i el cap turcman el va fer detenir, el va carregar de cadenes i el va fer condemnar a mort i fou penjat; Kayamurz va arribar quan la batalla ja havia acabat i va quedar en situació delicada; fou arrestat per ordre de Kara Yusuf que el va fer tancar a la fortalesa d'Arjish i va rebutjar una oferta de diners de Xaikh Ibrahim per la seva llibertat.[13]

L'estiu del 1411 va enviar un ambaixador a Xah Rukh (que havia tornat a Herat el 2 de juny de 1411), que portava valuosos regals [14]

El 26 de novembre de 1412 Kara Yusuf Kara Koyunlu, que dominava Azerbaidjan, va fer una incursió al Karabagh. També va enviar emissaris a Xaikh Ibrahim de Xirvan per acordar la pau, però aquest havia fet aliança amb Sidi Ahmad Arlat de Xaki i amb Constantí I, rei de Geòrgia, i la pau fou rebutjada. Kara Yusuf va travessar el riu Araxes i es van lliurar diversos combats menors fins a la decisiva batalla de Chalagan (desembre de 1412) i en els combats previs i la batalla es van fer presoners a Xaikh Ibrahim, el seu germà Xaikh Bahlul, el rei de Geòrgia Constantí I i el seu germanastre David. Constantí, David i 300 nobles georgians -aznauris- foren executats per ordre de Kara Yusuf que es diu que va matar a Constantí de pròpia ma (no obstant altres fonts diuen que el rei georgià va morir a causa de les greus ferides rebudes en la batalla). Xamakhi fou saquejada i Kara Yusuf va retornar després a Tabriz emportant-se un milió de caps de bestiar dels quals uns dos terços van morir de fred en el trasllat. Ibrahim va pactar que seria alliberat a canvi dels objectes valuosos carregats de pedreria que hi havia a la sala d'audiències de Xirvan; el seu germà Xaikh Bahlul fou alliberat quan es van pagar 200 tumans iraki i el cap religiós i cadi Mawlana Zahir al-Din va quedar lliure quan es van pagar 100 tumans iraki. Ibrahim va poder marxar a Xirvan a la primavera del 1413; a primers de maig de 1413 Kara Yusuf se’n va anar al seu ilak de l'Awjan.[15] A Xirvan, Xaikh Ibrahim va intentar restaurar el país de l'estat en que les incursions dels turcmans l'havien deixat.[1]

Va morir el 1418 i el va succeir el seu fill Khalil Allah.

Fills

[modifica]

Ibrahim es va casar amb Bika khanum (+ 1435), una dona de la noblesa, amb la qual va tenir 11 fills i 1 filla:

  • Khalil Allah - + 1465, successor.
  • Kayumars - + vers 1412 empresonat per Kara Yusuf, alliberat i retornat a Ibrahim. Sospitós de complotar contra el seu pare fou executat provocant la represàlia de Kara Yusuf que va acabar a la batalla de Chalagan
  • Gazanfar - (1398 - 1443) presoner de Kara Yusuf després de Chalagan, fou governador de Bakú durant l'absència de Khalil Allah.
  • Kay Kubad - revoltat contra Khalil Allaj el 1425, executat per Xah Rukh.
  • Ishaq - revoltat contra Khalil Allaj el 1425, executat per Xah Rukh.
  • Asad Allah - empresonat per Kara Yusuf després de Chalagan.
  • Manuxihr - empresonat per Kara Yusuf després de Chalagan, després va servir a Xah Rukh.
  • Abd al-Rahman - empresonat per Kara Yusuf després de Chalagan.
  • Nasrat Allah - empresonat per Kara Yusuf després de Chalagan.
  • Hashim - empresonat per Kara Yusuf després de Chalagan. Revoltat contra Khalil Allah el 1425, executat per Xhah Rukh
  • Farrukhzad - empresonat per Kara Yusuf després de Chalagan.
  • Princesa Lal Bi Tukmak - casada amb Umar Xaikh, fill de Tamerlà, vers 1387

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 V. Minorsky, A history of Sharvan and Darband in the X and XI centuries, Universitat de Michigan, 1958
  2. ↑ Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, III, 61
  3. ↑ Tamerlane, Sword of Islam, Conqueror of the World, per Justin Marozzi
  4. ↑ Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, V, 3
  5. ↑ Ibid, V, 5
  6. ↑ Campaigne de Timur en Anatolie (1402), per Marie-Mathilde Alexandrescu Derca, Bucarest, 1942
  7. ↑ Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, VI, 5
  8. ↑ Ibid, VI, 14
  9. ↑ Ibid, VI, 17
  10. ↑ Manuscrit persa Matla-assadein ou-madjma albahrein, a Notices et extraits de la bibliotheque du Roi et autres bibliotheques, tome qatorzieme (volum 14), accesible a Google books
  11. ↑ Ibid
  12. ↑ Ibid, pàgs 180, 181
  13. ↑ Ibid, pàg 195
  14. ↑ Ibid, pàg 197
  15. ↑ Ibid, pàgs 235 i 236
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xaikh_Ibrahim&oldid=34248308»