Uways ibn Hasan
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1338 (Gregorià)  Bagdad (Iraq) | ||
| Mort | 1374 (35/36 anys) Tabriz (Iran) | ||
| Causa de mort | tuberculosi | ||
| Sepultura | Shadbad-e Mashayekh (en)  | ||
| 2n Sultán Yalayerí (es) | |||
| 1356 – 1374 ← Hasan Buzurg – Shaikh Hasan Jalayir (en) → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Xiïsme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cal·lígraf, músic, poeta, governador | ||
| Família | |||
| Família | Jalàyir | ||
| Fills | Shaikh Hasan Jalayir, Husain, Ahmad ibn Uways | ||
| Pares | Hasan Buzurg i Delsad Khatun | ||
.jpg)
Shaykh Uways ibn Hasan-i Buzurg o Uways I fou un emir jalayírida que va governar a l'Iraq central i del sud, i a l'Azerbaidjan i Pèrsia occidental del 1356 al 1374.
Era fill del fundador de la dinastia, Hasan-i Buzurg i de la princesa cobànida Delsad Khatun (filla de Dimaskh Khwadja ibn Amir Coban). Va succeir el seu pare quan aquest va morir. Va establir la seva capital a Bagdad i va reconèixer inicialment la sobirania de l'Horda d'Or, el kan de la qual, Janibeg, havia establert el seu poder sobre l'Azerbaidjan eliminant als cobànides (1357); Janibeg va deixar com a governador de Tabriz al seu fill Berdibeg amb 15.000 homes i va retornar al nord via Awjan, però es va posar malalt i va enviar al seu general Tughlukbeg a cridar a Berdibeg al que volia instal·lar com a successor; per por que el seu pare es recuperés, Berdibeg el va matar i va ocupar el tron; el poder a l'Azerbaidjan va quedar en mans del wazir Akhidjuk, que fou atacat per Mubariz al-Din Muhammad, de la dinastia muzaffàrida de Fars, que no volia reconèixer la sobirania de Janibeg al Fars; Akhidjuk fou derrotat a Miyana i Mubariz va entrar a Tabriz el 1357. El 1359 va morir el seu germà Sultan Husayn ibn Hasan-i Buzurg i els seus feus van passar a Uways I.
El 1359 Uways va atacar l'Azerbaidjan i Mubariz al-Din es va retirar. Uways que va entrar a Tabriz i va matar el wazir Akhidjuk que havia recuperat Tabriz. Uways tornava a l'Azerbaidjan que el seu pare havia perdut vint anys abans i en els anys següents va poder estendre la sobirania jaliyírida (1361 a 1364) i fou reconegut pels muzaffàrides d'Isfahan, de Yedz i de Fars que lluitaven per la successió de Mubariz al-Din Muhammad.
El 1364 es va revoltar el seu governador a Bagdad, Khwadja Mardjan, però el va derrotar; els turcmans kara koyunlu, establerts al sud-est d'Anatòlia, feien atacs repetits als seus territoris i la primavera del 1366 va marxar contra ells ocupant Mossul, Mush i Mardin, retornant llavors a l'Azerbaidjan davant un imminent atac del xirvanxah Kay Kawus ibn Kay Kubadh de Xirvan a la província de Karabakh (que obeïa a Uways); Va arribar a temps, va derrotar el xirvanxah i el va fer presoner enviant-lo encadenat a Bagadad, encara que després el va alliberar i el va reinstal·lar a Xirvan com el seu vassall. Les monedes encunyades en aquest temps a Xirvan mostren el reconeixement d'Uways com a sobirà suprem.
El 1370 el sobirà local de Gurgan (Astarabad), Amir Wali (o Amir Vali), que havia assolit el poder a la mort del darrer il-kànida Togha Temur (1353)[1] va atacar territori jalayírida al nord de Pèrsia, però fou derrotat prop de Rayy. El 1371 Uways va dirigir personalment la campanya contra Amir Wali, però fou rebutjat i Wali va ocupar Sawa (Saveh). Uways va preparar una nova expedició el 1374, però es va posar malalt i va morir a Tabriz el 9 d'octubre de 1374 quan només tenia 30 anys. El va succeir el seu fill Hasan ibn Uways, però fou assassinat pels amirs (generals) i posat al seu lloc el seu germà (un infant) Husayn ibn Uways, sota regència de l'amir Adil.
Referències
[modifica]- ↑ Amir Wali era un fill del governador d'Astarabad abans de la seva conquesta pels sarbadars i havia aprofitat la marxa del sarbàdarida Haidar Qassib fora d'Astarabad per retornar a la ciutat. Amir Vali llavors afirmava estar actuant en nom de Luqman (o Lukman), el fill de Togha Temur, encara que mai no li va lliurar el poder. El 1358 encunyava moneda a Astarabad. El sarbadàrida Hasan Damghani va enviar dues expedicions contra ell, però les dues acabaren en fracàs, i va dirigir una tercera expedició personalment, però no va aconseguir cap èxit, permetent a Amir Vali quedar en situació de obtenir més territoris sarbadars i aconseguint el control de Simnan i Bistam, encara que Astarabad fou temporalment reconquerit pel sarbadàrides (1365/6-1368/9)
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia de l'Islam, X, 1034 i 1035