Te Wei
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 22 agost 1915  Shanghai (RP Xina) | ||
| Mort | 4 febrer 2010 (94 anys) Shanghai (RP Xina) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | animador, director de cinema | ||
 
| |||
Te Wei (xinès tradicional: 特偉, xinès simplificat: 特伟, pinyin: Tè Wěi), (Xangai, 22 d'agost de 1915 - 4 de febrer de 2010) va ser un dibuixant de manhua i artista del cinema d'animació xinès. El seu nom de naixement era Sheng Song (xinès simplificat i tradicional: 盛松, pinyin: Shèng Sōng).
El nom Te Wei era el d'un nebot major que ell d'idees progressistes, al qual admirava i va demanar permís per a utilitzar el seu nom com a pseudònim.[1] Comença a publicar historietes i dibuixos a principis de la dècada del 1920, amb dibuixos d'influència occidental i temàtica política que venia a les publicacions orientades a públic estranger de la seua ciutat natal.[2] Va col·laborar en la propaganda anti-japonesa i a publicacions com Shidai Manhua.[1] El fet d'unir-se a un col·lectiu d'artistes contraris a l'ocupació japonesa,[3] va fer que haguera d'exiliar-se internament a Chongqing el 1940.[2]
Historiadors del cinema asiàtic consideren que el naixement de l'animació moderna a la Xina va ser el 1949, quan el Ministeri de Cultura va convidar a una sèrie d'artistes a anar al nord-est del país per dur a terme cinema d'animació als estudis de Changchun, entre els quals es trobaven Te Wei i el pintor Jin Xi.[4] Tot i que no tenia experiència en el camp, s'havia convertit una figura prominent de l'art de resistència contra el Japó, i a Chen Bo'er li agradava el seu estil, motiu pel qual el va reclutar.[3] Tot i això, Te Wei no estava entusiasmat davant la possibilitat de dedicar-se a la producció d'animació, ja que trobava massa tediosa la tasca de repetir dibuixos.[1]
L'any 1950, la secció d'animació es converteix en el Shanghai Animation Film Studio, canviant també de ciutat.[5] Amb el canvi, Te Wei continua sent cap de departament.[1]
Començà la producció artística seguint el marc de les normes del cinema soviètic però el seu estil va anar evolucionant.[6] El 1956 dirigeix Jiao'ao de Jiangjun,[1] amb influències tant de Walt Disney com de la tradició xinesa.[6][7] La inspiració en la tradició pròpia responia a la decisió que l'animació xinesa hauria de reflectir els costums i l'estètica xineses.[8] Així, a Zhu Baije Chi Xigua, s'experimenta amb la tècnica del paper tallat,[5] i Xiao kedou zhao mama s'inspiraria en l'estil de pintura amb pinzell de Qi Baishi.[5] En aquell moment, Te Wei estava en contacte amb personalitats com Zhou Enlai,[9] amb qui parlava del futur de la indústria.[10] El govern era prou laxe amb la indústria del cinema d'animació, la qual cosa els permetia gran llibertat creativa.[10]
Durant la Revolució Cultural va sofrir la repressió que també afectà a altres artistes i intel·lectuals cosa que li impedí continuar amb la tasca d'animador.[6] La seua pel·lícula del 1963 Mu Di, va ser assenyalada com dretana per obviar la temàtica de la lluita de classe.[10] En conseqüència, la Guàrdia Roja li demanà una autocrítica sobre totes les pel·lícules de l'estudi, en tant que director.[10]
El 15 de juny del 1977 va recuperar la seua posició com a director de l'estudi, si bé ja havia estat treballat abans amb l'estudi controlat per la Guàrdia Roja.[10][11] La dècada de 1980 va ser la de major producció com a director de l'estudi,[11] arribant a parlar bé de la Revolució Cultural en considerar que després dels patiments soferts, els animadors van tindre una gran explosió creativa posteriorment.[10][12]
El 1989 va ser elegit com un dels quatre cineastes més destacats de la història de la República Popular de la Xina,[10] entre d'altres reconeixements tant nacionals com internacionals.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Lent, John A. «Te Wei and Chinese Animation: Inseparable, Incomparable». Animation World Network, 15-03-2002. [Consulta: 27 gener 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «Te Wei, founding father of Chinese animation». Sight & Sound, 03-08-2017. [Consulta: 27 gener 2020].
- ↑ 3,0 3,1 Giesen, Rolf. Chinese Animation: A History and Filmography, 1922-2012. McFarland, 2014-12-19. ISBN 978-1-4766-1552-3.
- ↑ Lent, John A.; Ying, Xu. Comics Art in China. Univ. Press of Mississippi, 2017-07-20. ISBN 9781496811752.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Zhu, Ying; Rosen, Stanley. Art, Politics, and Commerce in Chinese Cinema. Hong Kong University Press, 2010-06-01, p. 116-120. ISBN 978-962-209-176-4.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Te Wei, padre del cine de animación chino : article de Jose Reinoso. Diari El País del 3 de març de 2010.
- ↑ Toon Zone. "Toon Zone Arxivat 2006-12-09 a Wayback Machine.." "The Conceited General." Consulta 2007-01-11.
- ↑ Teo, Stephen. The Asian Cinema Experience: Styles, Spaces, Theory. Routledge, 2013. ISBN 9780415571463.
- ↑ Shanghai: Shanghai Animated Film Studio, 1987, p. 2.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 Jones, Stephanie, "The Chinese Animation Industry: from the Mao Era to the Digital Age" (2019) Master's Projects and Capstones, 907
- ↑ 11,0 11,1 «Te Wei, founding father of Chinese animation». Sight & Sound, 03-08-2017. [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ Planas Penadés, Ricard,. Historia del cine chino. Primera edició: febrer 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.
Bibliografia
[modifica]- Art, Politics, and Commerce in Chinese Cinema. Ying Zhu i Stanley Rosen. Editors. Cap. 7 “Chinese Animation Film. From Esperimentation to Digitalization “ de John A. Lent i Ying Xu. Hong Kong University Press.ISBN 978-962-209-175-7. Pàgs 116-119.i 121
- Chinese Animation: A History and Filmography, 1922-2012 de Rolf Giesen.McFarland&Co Inc 2015. e-ISBN 978-1-4766-1552-3