Xir Bahram Khuttalani
| Biografia |
|---|
Xir Bahram Khuttalani (+1366) fou un amir cap dels Khuttalani a Transoxiana.
Quan Kai Khusraw Khuttalani, cap dels Khuttalani, es va enemistar amb Amir Husayn, es va posar al servei dels mongols que ocupaven Transoxiana (vers 1362) i va perdre la direcció del tuman que va passar al seu parent Xir Bahram.[1] Amb khuttalanis que van desertar als mongols va formar un grup que va posar al servei de Tamerlà (1364). Tamerlà va explicar que pretenia apoderar-se de la fortalesa d'Olaju (Olarchu) prop de Balkh, que tenia com a comandant a Munguli (o Mengheli o Mengli) Bugha Selduz, on deixaria els materials i llavors atacaria sobtadament a l'exèrcit jat; esperava que Munguli se li uniria ja que era un vell amic de Xir Bahram Khuttalani i per això li va enviar a aquest a convèncer-lo però el comandant va rebutjar canviar de bàndol ja que també era un antic amic d'Ilies Khoja el virrei i no li podia ser deslleial.[2]
Més tard el grup de Tamerlà i Husayn va anar a Khuttalan. Xir Bahram Khuttalani i Bulad Bugha van presentar queixes contra Husayn i aquest pel seu costat es va queixar dels mateixos dos amirs; Tamerlà va trampejar el conflicte com va poder però cadascun romania dins la seva horda sense barrejar-se; Husayn no es va estar de criticar a Xir Bahram Khuttalani davant d'aquest mateix fins que aquest va marxar cap a Belgavan, la capital dels Khuttalani. Yazdi atribueix aquesta marxa, que xifra en 43 dies, a que havia anat a visitar a la família. Després de la batalla de Kaba Mitan o Tash Arighi en què els mogols foren derrotats decisivament i van haver d'evacuar el país, alguns amirs van canviar de bandol (com Xaikh Muhammad Sulduz). El virrei mogol Ilies Khoja va arribar amb les restes del seu exèrcit a la vora de Khujend on va acampar però va ajornar el pas del riu Sihun; Tamerlà va enviar a la zona a Xir Bahram Khuttalani i ell va seguir al darrere, però Ilies, al saber que s'acostaven, va creuar finalment el riu entrant al seu domini, en direcció a Almalik, la seva capital, en la ruta cap a la Xina. Xir Bharam va travessar el riu a Khujend i va acampar a Taixkent.
El 1365 Tamerlà va manifestar hostilitat a Amir Husayn. Bahram Jalayir i Xir Bahram Khuttalani que mai havien dit res de l'odi que tenien per Husayn, el van exposar aleshores, i Shir Bharam va aconsellar prevenir-se, perquè realment Husayn podria intentar alguna cosa. Timur va demanar proves i Shir Bahram va indicar que li demanaria perdó per carta a Husayn i si el perdonava seria perquè les seves intencions eren bones; però Husayn va contestar que només esperava el moment d'aniquilar-lo. Tsmerlà i els seus aliats van decidir reunir les seves forces cadascun al seu territori; Xhir Bahram va anar a Khuttelan a reunir les seves forces allí (però desconfiant, Timur li va fer deixar al seu fill Tash Khoja com hostatge a Samarcanda) acompanyat d'Adil Bahadur. Xir Bahram, arribant a Khuttelan, va reunir tropes a la fortalesa de Pelak Suturg, prop de Terak, i va convocar a la rebel·lió contra Husayn. Però aquest, com a bon polític, no va tardar en convèncer-lo de passar al seu costat i de trencar el seu jurament a Tamerlà amb diverses promeses.[3]
Xir Bahram Khuttalani fou nomenat comandant de les forces de Husayn a les que es van unir Mubarak Shah Sanjari i Xaikh Muhammad Sulduz. Tamerlà fou convocat a una trobada personal amb Husayn al pas de Chuckchuck, però va rebre informació de que era una embuscada i s'havien enviat homes als dos costats del pas. La proposta era que Tamerlà deixaria les seves tropes on eren (prop de Kuzar) mentre les de Husayn romandrien a Shuganian i que amb 100 homes cadascun avançarien cap un lloc del pas on podrien discutir el repartiment de Mawara al-Nahr (Transoxiana). Tamerlà va fer ocupar per tropes seves els dos costats del pas sense que se'ls vegés i va avançar al punt de trobada amb 300 homes per deixar-ne 200 a Dehno i seguir amb els 100 restants, mentre que Husayn va complir l'acordat i portava nomes 100 homes. Però les forces amagades de Husayn van atacar llavors a Tamerlà; però les amagades d'aquest van reaccionar; inicialment Husayn tenia l'avantatge però finalment Timur va obtenir la victòria i va posar en fuita als adversaris.[4]
Husayn, sospitant que havia estat traït per Xir Bahram Khuttalani, el va fer matar a Navandak.