Xiraz
شیراز (fa)  | ||||
| ||||
| Tipus | ciutat de l'Iran | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Iran | |||
| Província | Província de Fars | |||
| Xarestan | xarestan de Xiraz | |||
| Bakhsh | Districte Central | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 1.565.572 (2016) (6.523,22 hab./km²) | |||
| Llars | 481.239 | |||
| Idioma oficial | persa | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 240 km² | |||
| Altitud | 1.500 m | |||
| Organització política | ||||
| • Cap de govern | Haidar Eskandarpour (2017–) | |||
| Membre de | ||||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
| Prefix telefònic | 071 | |||
| Altres | ||||
| Agermanament amb | ||||
| Lloc web | shiraz.ir | |||
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars. És a 1.486 m sobre el nivell del mar, al peu de les muntanyes de Zagros, amb una població d'1.227.311 (2006). La part nord de la ciutat té el llit d'un riu sec i al sud hi ha el llac Mihalu. Xiraz va ser capital de Pèrsia durant la dinastia Zand, entre 1750 i 1794. Ha patit diversos terratrèmols, entre els quals destaquen els de 1824 i 1853, que van causar molts morts.
Economia
[modifica]Xiraz és el centre econòmic del sud de l'Iran. Després de la segona meitat del segle xix, la ciutat va ser testimoni d'un desenvolupament econòmic que va canviar l'economia de la ciutat. L'obertura del Canal de Suez el 1869 va permetre la importació massiva de productes manufacturats barats d'Europa, tant directament com passant per l'Índia.[1] Els grangers van començar a cultivar en quantitats sense precedents cascall, tabac i cotó i gran part de la collita per a exportació va passar per Xiraz cap al golf Pèrsic. Els mercaders iranians de Fars van desenvolupar xarxes comercials per al transport de totes aquestes mercaderies i van establir cases de comerç a Bombai, Calcuta, Port Said, Istanbul i fins i tot Hong Kong.[1]
La base econòmica de la ciutat prové dels productes agropecuaris de la regió, entre els quals destaca la viticultura, la citricultura, la floricultura, el cultiu d'arròs i cotó. La vitivinicultura ha estat present en la història de la regió, on es produïa el vi xirazi. La indústria s'enfoca a la producció cimentera, sucrera, fusta, metal·lúrgia, de fertilitzants, tèxtil, i destaca la producció de catifes.[2] D'altra banda, a Xiraz es concentren el 53% de les inversions en electrònica de tot el país.[3]
Barris de Xiraz
[modifica]
Llista de barris de Xiraz:
- Abivardi
- Farhang Shahr
- Ghasrodasht
- Kooye Zahra
- Ma'ali Abad
- Molla Sadra
- Shahcheragh
- Shahrak-e-Golestan
- Shahrak-e-Sadra
- Tachara
- Zerehi
- kolbeh saadi
- Podonak
- Payegah
- Eram
- Bagh-e Nari (Narvan)
- Siahatgar BLVD
- Abiari Ave
- Plaça Artesh (plaça de l'Exèrcit)
Història
[modifica]Fundada o refundada pels àrabs el 693, va pertànyer a omeies, abbàssides, buwàyhides, seljúcides, salghúrides, il-kànides, indjúides, muzaffàrides, timúrides, kara koyunlu, ak koyunlu, safàvides, ghalzay, afxàrides (Nàdir-Xah Afxar), zands, qadjars, pahlevis i finalment a la república islàmica de l'Iran.
Persones il·lustres
[modifica]- Al-Muàyyad-fi-d-Din aix-Xirazí
- Saadi, un dels principals poetes perses de l'Edat Mitjana
- el Bab Sayyid Alí Muhàmmad
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Cole, Juan R. I. (1999). «Religious Dissidence and Urban Leadership: Baha'is in Qajar Shiraz and Tehran». Journal of the British Institute of Persian Studies (37). 123-142.
- ↑ Kjeilen, Tore. "Shiraz" LookLex, consultat el 20 de juny, 2008.
- ↑ "Projects: Shiraz Special Electronic Economic Zone," Arxivat 2011-07-07 a Wayback Machine. Arsh K S Co., 2007.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Lloc web oficial Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (persa)
- Shiraz Bazar Directory (persa)
- Shiraz, Cambra de Comerç Arxivat 2005-09-03 a Wayback Machine.
- Shiraz, galeria de fotos Arxivat 2011-09-30 a Wayback Machine.
- galeria de panoràmiques de Shiraz