Bakumatsu
| Història del Japó |
|---|
 Samurais del clan Shimazu. |
|
Paleolític (35.000–14.000 aC |
Es denomina bakumatsu (幕末) al lapse que comprèn els darrers anys del període Edo, corresponents a la fi del shogunat Tokugawa de la història del Japó. Aquesta etapa està delimitada pels grans esdeveniments que van tenir lloc entre els anys 1853 i 1867, quan el Japó va acabar la seva política d'aïllament coneguda com a sakoku, i es va produir la transició del feudalisme sota el comandament de la figura del shogun, començant el període Meiji.[1]
La major divisió politicoideològica durant aquest període va ser entre els Ishin Shishi, un incipient nacionalisme antioccidental que va créixer entre els Tozama-dàimios («senyors externs») i el govern del shogun, incloent-hi el cos d'elit Shinsengumi, que es va produir després de l'arribada del Comodor Matthew Perry a costes japoneses.
Finalment, els clans Satsuma i Chōshū es rebel·larien contra el règim Tokugawa, que tot i comptant amb nombroses forces, va veure com un nombre creixent dels seus antics vassalls s'unien a la revolta.
El punt decisiu del bakumatsu va ser la guerra Boshin i la batalla de Toba-Fushimi, quan les forces del shogun van ser finalment derrotades pels partidaris de l'emperador.[2]
Referències
[modifica]