Vés al contingut

Serra de Carrascoy

(S'ha redirigit des de: Sierra de Carrascoy)
Plantilla:Infotaula indretSerra de Carrascoy
Imatge
Tipusserra Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaSistema Prebètic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaRegió de Múrcia (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Map
 37° 50′ 40″ N, 1° 16′ 28″ O / 37.84443°N,1.27449°O / 37.84443; -1.27449
Serraladaserralada Penibètica Modifica el valor a Wikidata
Situació de la serra de Carrascoy dins la Regió de Múrcia.

La Serra de Carrascoy, Sierra de Carrascoy, és una serralada de muntanyes situada a la comunitat autònoma espanyola de la Regió de Múrcia i concretament als municipis Múrcia, Fuente Álamo de Murcia i Alhama de Murcia, té una superfície aproximada de 10.500 hectàrees. Està integrada dins d'un parc regional denominat Carrascoy y El Valle.

Origen geològic

[modifica]

La serra de Carrascoy és un dels contraforts muntanyosos de la Serralada Penibètica. Està format per materials de l'antíc madsís hercinià Bètic-Rifenc, que es va aixecar durant l'Orogènia alpina. Es troba envoltat per conques del Terciari formadesd per depressions argilenques característiques del sud-est de la península Ibèrica.

Característiques

[modifica]

És un espai de muntanya mitjana. El punt més alt és el vèrtex Carrascoy, amb 1065 m d'altitud, també són destacables els pics de les Breñas i dels Filos així com els barrancs de Roy, la Tía Ginesa o el Pimpollar, el Murteral, Peñas Blancas, el Romero, el Infierno, las Loberas i la rambla Honda.[1] La Rambla del Puerto divideix aquest espai natural. Presenta una aliniació en direcció sud-oest-nord-est d'uns 20 km amb una obaga més humida i coberta de vegetació. A la seva part solana es troba el Campo de Cartagena. L'efecte Föhn obliga a aixecar l'aire i proporciona més pluja a la part obaga de la serralada

Flora

[modifica]
Pic de la Cresta del Gallo, envoltat de Pinus halepensis o pino blanc,(Pino carrasco) que dona el nom a la serralada.

El paisatge forestal el forma majoritàriament el pi blanc, però també hostatja alzines carrasques i unes poques sureres (quercus suber). A partir dels 500 m d'altitud s'hi desenvolupa el margalló, espart, timonedes i romaní. També hi ha líquens poc corrents a la Regió de Múrcia.[2] A les solanes hi ha espècies més xeròfites com l'albaida, les cistàcies o diverses plantes aromàtiques.

Fauna

[modifica]
Exemple del Duc (mussol).

Entre la fauna destaquen els mamífers i les aus de presa i els rèptils.

Majal Blanco

[modifica]

La finca El Majal Blanco, de 892 ha, és una finca de l'Ajuntament de Múrcia situada a la serra de Carrascoy, només es pot visitar a peu o en bicicleta.

Compta amb un Centre d'Interpretació de la Natura.[3] El Punto de Información se encuentra situado en Torre Guil.

Referències

[modifica]
  1. «laverdad.es Nuestra tierra, Una sierra fragante a vista de pájaro», 17-11-2006. Arxivat de l'original el 2009-04-21. [Consulta: 24 maig 2010].
  2. Torrente, P.; Egea, J.M. y Moreno, P. «Líquenes epífitos de la zona culminal de la sierra de Carrascoy (Murcia, España)». Anales de Biología, 6, 1985, pàg. 29-31 [Consulta: 24 maig 2010]. Arxivat 2013-12-16 a Wayback Machine.
  3. «Formación y Educación Ambiental. Recursos. Ayuntamiento de Murcia. Concejalía de Medio Ambiente y Personal. Servicio de Protección Ambiental. Aula de Naturaleza "El Majal Blanco"». Arxivat de l'original el 2008-03-29. [Consulta: 24 maig 2010].

Enllaços externs

[modifica]