Vés al contingut

Becut eurasiàtic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Siglot becut)
Infotaula d'ésser viuBecut eurasiàtic
Numenius arquata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes76 g
742 g
869 g Modifica el valor a Wikidata
Envergadura0,97 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou28 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN22693190 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaScolopacidae
GènereNumenius
EspècieNumenius arquata Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Tipus taxonòmicNumenius Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Niu de becut fotografiat a Finlàndia.

El becut eurasiàtic (Numenius arquata), també anomenat senzillament becut i xarlot,[1] és un ocell limícola inconfusible perquè presenta un bec llarguíssim i corbat.

Morfologia

[modifica]
  • Fa 55 cm de llargària.
  • Presenta el plomatge grisós o terrós molt vionat.
  • El carpó molt visible en vol, és blanc, igual que el ventre.
  • Les potes són molt llargues i li permeten menjar en aigües més profundes que els altres limícoles.

Subespècies

[modifica]
  • Numenius arquata arquata
  • Numenius arquata orientalis
  • Numenius arquata suschkini

Costums

[modifica]

Freqüenta les zones humides, sobretot del litoral, durant la migració.

Tot i que no és un ocell abundant, pot ésser observat en solitari o en petits grups durant l'hivern als Aiguamolls de l'Empordà, als deltes del Llobregat i, sobretot, de l'Ebre, i a les zones humides del Baix Vinalopó. A la resta dels Països Catalans és molt escàs. Alguns exemplars no reproductors hi poden romandre durant l'estiu, però són poc nombrosos.

Referències

[modifica]
  1. «Xarlot». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. [Consulta: 14 abril 2013].

Bibliografia

[modifica]
  • Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 112-113. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs

[modifica]
  • Estudi de la població de becuts al Principat de Catalunya. (català)