Silenci del Sejm
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 |
L'article o secció necessita millores de format. |
|
|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| ||||
| Tipus | legislatura Pacification sejm (en)   | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 1r febrer 1717 | |||
| Localització | Varsòvia (Polònia) | |||
| Estat | Confederació de Polònia i Lituània | |||
| Jurisdicció | Confederació de Polònia i Lituània | |||
El Silenci del Sejm (en polonès Sejm Niemy) és el nom amb què es coneix la sessió del Sejm o Parlament de la República de les Dues Nacions que va tenir lloc el dia 1 de febrer de 1717. La sessió marca el punt final dels intents d'August II de Polònia d'establir una monarquia absoluta a Polònia. Alhora significà l'inici de la creixent influència de Rússia al país.
A les acaballes de la Gran Guerra del Nord, que significà entre altres coses la desfeta de Polònia i l'augment de la influència de Rússia a l'Europa oriental, augmentà el conflicte existent des del principi del regnat d'August II de Polònia entre la monarquia i el Parlament.
Les posicions eren clares. Mentre August pretenia crear un poder absolut i centralitzat per a la monarquia a imatge de la França borbònica, el Parlament era reticent a deixar anar competències i quotes de poder, que la noblesa mantenia des d'antic. En aquestes dues posicions enrocades, el tsar Pere I de Rússia esdevingué el conciliador entre totes dues forces. Aquesta conciliació es produïa en un moment de debilitat de Polònia i de fortalesa de Rússia, que s'havia erigit com la gran guanyadora de la Gran Guerra del Nord.
L'exèrcit rus ocupà el Parlament polonès i únicament se li permeté de parlar al mariscal del Sejm o president de la cambra, Stanisław Ledóchowski. La resta de parlamentaris únicament pogueren sancionar favorablement una concòrdia escrita paraula per paraula pel tsar rus Pere I.
La Concòrdia de Pere establia els següents punts: Primer, estipulava que tant els polonesos com els saxons no podien immiscir-se en els afers interns dels altres. Segon, establia una limitació important al poder que ostentava la noblesa a través de l'exèrcit. Tercer, marcava un límit màxim de 24.000 soldats a l'exèrcit polonès. Acabada l'exposició de la Concòrdia de Pere, el mariscal del Sejm, Ledóchowski, preguntà si hi havia objeccions. Després de més de sis hores en què ningú no havia dit res, davant de les pressions russes, s'aprovà la concòrdia.
Pels historiadors, aquesta concòrdia significa la primera intromissió de Rússia en els afers interns del país. I, alhora, un precedent per entendre la partició del país que es produí al final del segle xviii i que comportà la desaparició de l'estat polonès del mapa l'any 1795.