Simfonia núm. 1 (Schumann)
| Forma musical | simfonia  |
|---|---|
| Tonalitat | si bemoll major |
| Compositor | Robert Schumann |
| Parts | 4 moviments |
| Part de | list of compositions by Robert Schumann (en)  i list of symphonies by Robert Schumann (en) |
| Opus | 38 |
  
| |
La Simfonia núm. 1 en si♭major, op. 38, també coneguda com la Simfonia Primavera, és la primera obra simfònica completada composta per Robert Schumann. Es va estrenar el 31 de març de 1841 a Leipzig dirigida per Felix Mendelssohn.
Origen i context
[modifica]Encara que havia fet alguns "intents simfònics" a la tardor de 1840 poc després de casar-se amb Clara Wieck, no va compondre la primera simfonia fins a principis de 1841. Fins aleshores, Schumann era conegut principalment per les seves obres per a piano i veu. Clara el va animar a escriure música simfònica, anotant en el seu diari: "seria millor que compongués per a orquestra; la seva imaginació no troba prou espai en el piano... Totes les seves composicions tenen un caràcter orquestral... El meu major desig és que compongui per a orquestra—és el seu terreny! Que aconsegueixi portar-lo cap aquí!"[1]
Schumann va dibuixar la simfonia en quatre dies del 23 al 26 de gener i va completar l'orquestració el 20 de febrer. L'estrena va tenir lloc sota la batuta de Felix Mendelssohn el 31 de març de 1841 a Leipzig, on la simfonia va ser ben rebuda.[2] Segons el diari de Clara, el títol "Simfonia primavera" li va ser atorgat a causa del poema Frühlingsgedicht d'Adolf Böttger. L'obertura de la simfonia s'ha associat tradicionalment amb les línies de tancament del poema de Böttger, "O wende, wende deinen Lauf/Im Thale blüht der Frühling auf! "("O, gira, gira i canvia de rumb/A la vall, la primavera floreix!"). Aquesta interpretació ha estat qüestionada, i s'ha suggerit com a font alternativa el crit d'un vigilant nocturn de Leipzig.[3]
En una carta a Wilhelm Taubert, Schumann va escriure:
Podries respirar una mica de l'anhel de primavera a la teva orquestra mentre toquen? Això era el que més em pensava quan vaig escriure [la simfonia] el gener de 1841. M'agradaria que la primera entrada de la trompeta sonés com si vingués de dalt, com una crida al despertar. Més endavant, a la introducció, m'agradaria que la música suggerís que el món es torna verd, potser amb una papallona flotant a l'aire, i després, a l'Allegro, mostra com tot el que té a veure amb la primavera està prenent vida... Aquestes, però, són idees que em van venir al cap només després d'haver acabat la peça.[4]
Estructura
[modifica]La simfonia està escrita per a dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, quatre trompes, dues trompetes, tres trombons, timbales, triangle i cordes. Schumann va ampliar especialment l'ús de les timbales a la simfonia, utilitzant la tonalitat inusual de si♭, sol♭ i fa en el primer moviment, i re, la i fa en el tercer, a proposta del cosí de Schumann, Ernst Pfundt. Va ser la primera gran obra orquestral del seu estil que va requerir tres timbales.[5] Schumann va fer algunes revisions fins que es va publicar la partitura definitiva de la simfonia el 1853. El temps de reproducció de la simfonia és d'uns 29-31 minuts, depenent de la interpretació.
La simfonia té quatre moviments:
- Andante un poco maestoso – Allegro molto vivace (si bemoll major)
- Larghetto ([[mi bemoll major|]])
- No hi ha pausa entre el segon i el tercer moviment, ja que el final del moviment anterior acaba en la tonalitat de re major en lloc de mi bemoll major, creant així una transició cap al següent moviment.
- Scherzo: Molto vivace (re menor) – Trio I: Molto piu vivace (re major) – Trio II (si bemoll major
) – Coda: Come sopra ma un poco più lento – Quasi presto – Meno presto (re major)
- Allegro animato e grazioso (si bemoll major
)
Originalment, cada moviment tenia el seu propi títol: el primer moviment es deia "L'inici de la primavera", el segon "Vespre", el tercer "Companys alegres" i l'últim "Primavera en plena floració". Tanmateix, Schumann va retirar aquests títols abans de la publicació.[6] El compositor va descriure el primer moviment com una "crida al despertar" i "la passió primaveral que impulsa els homes fins a una edat molt avançada, sorprenent-los cada any".[7] Un estudiós va escriure que "Si això fa que sigui una mena de Judici Final, aleshores la resta de la simfonia és un Jardí de les Delícies Celestials."[8] El primer trio del tercer moviment cita motius del primer moviment. L'últim moviment de la simfonia utilitza també el tema final de Kreisleriana, i per això recorda la inspiració romàntica i fantàstica de les composicions per a piano del compositor.
Discografia seleccionada
[modifica]- Berliner Philharmoniker – Rafael Kubelík. Deutsche Grammophon, 1963.
- Filharmònica de Berlín – Herbert von Karajan. Deutsche Grammophon, 1972.
- Orquestra de Cleveland – George Szell. CBS Records International, 1972.
- Staatskapelle Dresden – Wolfgang Sawallisch. La veu del seu mestre, 1973.
- Filharmònica de Viena – Leonard Bernstein. Deutsche Grammophon, 1985-1986.
- Orchestre Révolutionnaire et Romantique – Sir John Eliot Gardiner. Arxiu, 1998.
Referències
[modifica]- ↑ «Symphony No. 1 in B-flat major, Op. 38, "Spring"». John F. Kennedy Center for the Performing Arts, 01-11-2015. Arxivat de l'original el April 10, 2016. [Consulta: 24 gener 2020].
- ↑ «Robert Schuman: Symphony No.1 in B flat major, Op. 38 "Spring"; Johannes Brahms: Symphony No.1 in C minor, Op. 68». Naxos. Arxivat de l'original el 30 d’agost 2019. [Consulta: 22 març 2016].
- ↑ Muns, Lodewijk The Musical Times, 151, 1911, 2010, pàg. 3–17. JSTOR: 20721615.
- ↑ Keller, James M. «Schumann: Symphony No. 1 in B-flat major, Opus 38, Spring». San Francisco Symphony. [Consulta: 22 març 2016].
- ↑ Bowles, Edmund Addison. The Timpani: A History in Pictures and Documents. University of Michigan, 2002, p. 83. ISBN 9780945193852.
- ↑ Hiroshima, Grant. «Symphony No. 1, "Spring"». LA Phil. Arxivat de l'original el 23 de gener 2018. [Consulta: 22 març 2016].
- ↑ Harbison, John. «Robert Schumann: Symphony No. 1 in B-flat, Opus 38, "Spring"». Boston Symphony Orchestra. Arxivat de l'original el 17 de desembre 2021. [Consulta: 22 març 2016].
- ↑ Brown, Svend-Einar. «Symphony No. 1, "Spring"». Saint Paul Chamber Orchestra. [Consulta: 22 març 2016].