Vés al contingut

Simfonia núm 48 (Haydn)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Simfonia núm. 48 (Haydn))
Infotaula de composicióSimfonia núm 48
Maria Teresa

Maria Teresa I d'Àustria
Títol originalSymphony No. 48 in C Major (en) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalSimfonia
Tonalitatdo major Modifica el valor a Wikidata
CompositorJoseph Haydn Modifica el valor a Wikidata
Creació1769 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióHob. I:48 Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 8fab9500-04fe-49c4-af8a-b1cad904330c IMSLP: Symphony_No.48_in_C_major,_Hob.I:48_(Haydn,_Joseph) Modifica el valor a Wikidata

La Simfonia núm. 48 en do major, Hoboken I/48, és una simfonia del compositor austríac Joseph Haydn, composta entre 1768 i 1770. L'obra rep el sobrenom de Maria Teresa, atès que es creu que va ser composta per a la visita de l'Emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic, Maria Teresa I d'Àustria.

H. C. Robbins Landon ha descrit aquesta simfonia com una "obra gran i de fet germinal". Va ser una de les poques simfonies de Haydn d'aquest període que van sobreviure al llarg del segle xix en diverses edicions.[1]

Instrumentació

[modifica]

Està orquestrada per a dos oboès, fagot, dues trompes (una en do i l'altra en fa) i cordes. Parts per a dues trompetes i timbals van ser afegides més tard, però els entesos no estan segurs de si són realment de Haydn o no.[2] Algunes còpies de l'edició Eulenburg inclouen dues parts diferents de timbal en el mateix compàs, la versió més dubtosa diferenciada en estar en un facsímil.

Moviments

[modifica]

La simfonia consta de quatre moviments:

  1. Allegro, 4/4
  2. Adagio en fa major, 6/8
  3. Minuet: Allegretto und trio, 3/4
  4. Finale: Allegro, 2/2

El primer moviment "conté una secció de desenvolupament més complexa que les simfonies de tonalitats menors del mateix període, però no tan complexa com les simfonies en do major Fürnberg-Morzin", i el final té "un desenvolupament secundari" en la recapitulació que compensa la brevetat del desenvolupament real.[3]

Haydn va utilitzar el principi del primer moviment en la seva simfonia núm 69 "Laudon".

Referències

[modifica]
  1. HC Robbins Landon
  2. H. C. Robbins Landon
  3. William I. Grim

Bibliografia

[modifica]
  • H. C. Robbins Landon (ed.), Joseph Haydn: The Completi Symphonies, volume II (Philharmonia/Universal Edition, 1964).