Simfonia núm. 6 (Beethoven)
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Títol original | Sinfonie Nr. 6 F-Dur (de) |
|---|---|
| Forma musical | simfonia |
| Tonalitat | fa major |
| Compositor | Ludwig van Beethoven |
| Creació | 1808 |
| Data de publicació | 1809 |
| Dedicat a | Joseph Franz von Lobkowitz i Andrei Razumovski |
| Part de | list of compositions by Ludwig van Beethoven by opus number (en)  i Simfonies de Beethoven |
| Opus | 68 |
| Instrumentació | orquestra simfònica |
| Estrena | |
| Estrena | 22 desembre 1808 |
| Escenari | Theater an der Wien |
  
| |
La Simfonia núm. 6 a fa major opus 68, anomenada "Pastoral", va ser acabada per Beethoven el 1808 i és una de les obres de música programàtica de Beethoven. En la seva estrena va rebre el subtítol "Records de la vida campestre".
Beethoven va ser un amant de la naturalesa i passava part del seu temps caminant pel camp. Sovint deixava Viena per anar a treballar a pobles. Com va dir ell mateix, la Sisena Simfonia és "més expressió de sentiments que pintura de sons", i el mateix tipus de comentari s'ofereix en el títol que va col·locar en el primer moviment.
Estrena
[modifica]La Simfonia Pastoral va ser composta principalment el 1808, encara que hi ha esbossos que daten de 1806, simultàniament amb la famosa cinquena simfonia. Va ser estrenada al costat d'aquesta en un llarguíssim concert en el Theater an der Wien de Viena, el 22 de desembre de 1808, dirigit pel mateix compositor. L'obra dura al voltant de 40 minuts. Va ser rebuda fredament. Si bé la Sisena Simfonia conté moments ben bonics, la gent desitjava una altra obra amb un caràcter diferent, i l'obra relativament calmada i introspectiva no va agradar tant.
Posteriorment, tanmateix, l'obra s'ha convertit a poc a poc en una de les obres centrals del repertori simfònic. És una de les obres favorites del molts oients.
Estructura
[modifica]La simfonia va trencar amb el motlle clàssic en tenir cinc moviments, més que el dels quatre típics. Els moviments són:
- Erwachen heiterer Empfindungen bei der Ankunft auf dem Lande (Despertar d'alegres sentiments amb l'arribada al camp): Allegro ma non troppo
- Szene am Bach (Escena al rierol): Andante molto mosso
- Lustiges Zusammensein der Landleute (Alegre reunió de camperols): Allegro
- Gewitter. Sturm (Llampec. Tempesta): Allegro
- Hirtengesang. Frohe und dankbare Gefühle nach dem Sturm (Cant dels pastors. Acció de gràcies després de la tempesta): Allegretto
Els últims tres moviments es toquen tot seguits sense pausa.
La plantilla instrumental de la simfonia difereix en cada moviment.
- Per als moviments més lírics (el primer, el segon i el final), Beethoven va especificar una orquestra simfònica clàssica més aviat petita: 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 2 trompes, i una orquestra de cordes consistent en els usuals primers i segons violins, violes, violoncels i contrabaixos.
- Per al tercer moviment, s'hi sumen 2 trompetes, i per incrementar l'efectivitat de la tempesta, Beethoven agrega trompetes, 2 trombons, timbals i un flautí.
Enllaços externs
[modifica]- Partitura orquestral a International Music Score Library Project (IMSLP)
- Partitura orquestral a VARIATIONS Prototype: Online Musical Scores
- Partitures per a piano sol
- Arxius MIDI de la Simfonia a [1]
