Sindicat de Fora
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | institució entitat desapareguda  |
| Història | |
| Creació | 23 juliol 1315 |
| Data de dissolució o abolició | 3 abril 1834 |
| Localització dels arxius | |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
El Sindicat de Fora, o Universitat de Fora, fou una institució pròpia del règim foral mallorquí que va néixer el 1315 de la mà del rei Sanç per representar els pobles de la Part Forana al Gran i General Consell.
Origen històric
[modifica]El Sindicat de Fora es va establir per resoldre les tensions entre la ciutat de Mallorca i les viles de la Part Forana. Després de la conquesta de Mallorca per Jaume I, l'illa es va configurar com un únic municipi format per la ciutat i el seu terme, així com per la resta del territori forà. La gestió d'aquest municipi estava centralitzada a través de la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca, governada pels jurats i l'assessorament del Gran i General Consell.[1]
Inicialment, els pobles de la Part Forana no tenien representació a la Universitat i es veien obligats a contribuir econòmicament a despeses que beneficiaven exclusivament la ciutat. Aquesta situació, juntament amb el creixement demogràfic de les viles rurals, va impulsar la necessitat d'una representació pròpia. Ja el 1285, els pobladors forans van enviar síndics davant Alfons III d'Aragó per defensar els seus interessos. El conflicte entre la ciutat i la Part Forana va continuar fins al regnat de Sanç I, qui, el 1315, va arbitrar a favor de la creació del Sindicat de Fora. La seva decisió reconegué la personalitat jurídica de la Universitat Forana i garantí la participació dels seus representants en el govern del regne.[1]
Estructura i funcionament
[modifica].jpg)
El Sindicat de Fora es va estructurar en tres òrgans principals:
- Consell del Sindicat: Era l'òrgan deliberatiu format pels representants de totes les viles foranes, els membres havien de ser de la mà major de la parròquia. La seva funció principal era articular una posició unitària de la Universitat Forana en assumptes que afectaven els pobles.
- Comissió de deu síndics: Aquesta comissió permanent, elegida anualment el dia de Nadal, tenia funcions com negociar amb els jurats de la Universitat de Ciutat i Regne, supervisar els comptes i assegurar la presència forana a la ciutat durant les sessions prolongades del Gran i General Consell.
- Síndics clavaris: Exercien funcions executives, com implementar els acords del Consell del Sindicat, administrar els recursos econòmics de la Universitat Forana i gestionar les contribucions foranes en les talles generals del regne. També participaven en les comissions delegades del Gran i General Consell, com el Consell Secret.[2]
Rol polític i econòmic
[modifica]Entre les seves funcions destacaven:
- Supervisar els comptes del regne a través de la participació de quatre prohoms forans en les comissions d'oïdors.
- Garantir la defensa dels interessos de la Part Forana en assumptes fiscals i polítics.
- Participar en la deliberació i presa de decisions polítiques dins el Consell.
Tot i aquestes atribucions, el Sindicat sovint es trobava limitat en les seves accions i mai va assolir una autonomia plena respecte de la ciutat. Al llarg dels segles, les reformes administratives destinades a incrementar la participació forana al govern del regne no van aconseguir satisfer del tot les seves demandes.[1]
Decadència i abolició
[modifica]Com altres institucions medievals, el Sindicat de Fora va patir diverses modificacions al llarg del temps. Els Decrets de Nova Planta en preveien la fi juntament amb el règim foral mallorquí, però de facto es va mantenir pel fet que facilitava l'administració de l'illa. Els síndics van assumir algunes de les funcions dels antics jurats, com la gestió de béns, drets i deutes de l'antiga Universitat.[2] Quan la Constitució de Cadis entrà en vigor el sindicat s'abolí, però amb la restauració borbònica el 1823 es reinstaurà. Les reformes en l'administració local i la hisenda van fer que perdés la seva raó de ser, i finalment fou abolit per Reial Ordre el 3 d'abril de 1834.
Llegat
[modifica]La institució no disposava d'una seu pròpia en els seus inicis i celebrava les reunions en espais com esglésies o, en alguns casos, al Palau Reial de Sineu, reunint-se cada any alternativament a Inca i a Sineu.[3] No va ser fins el 1457 que es va adquirir una seu a Palma, situada entre els carrers d'en Móra i de Can Espanya, al carrer que encara avui porta el seu nom: el carrer del Sindicat. El fons documental del Sindicat es va mantenir a la seva seu fins al 1835, quan, per ordre del Govern Civil de les Balears, es va traslladar a la Casa Consistorial, juntament amb els arxius de la Universitat.[1][2]
Els documents més importants generats per aquesta institució es troben als Llibres de clavaria, que recullen la gestió econòmica anual duta a terme pels clavaris, responsables dels ingressos i despeses. També es conserven els Llibres de jornals, amb dades sobre les remuneracions per serveis prestats al Sindicat, i els Llibres de determinacions del Consell, on es registraven les decisions preses per l'assemblea representativa de la Part Forana. Una altra sèrie notable és la dels Llibres d'extraccions, que documentaven el procés d'elecció dels càrrecs i oficis de la institució.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Bestard, Bartomeu «El Sindicat de Fora (1315-1834)» (en castellà). Diario de Mallorca, 19-06-2016 [Consulta: 7 desembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Sindicato foráneo» (en castellà). Ministerio de Cultura - Gobierno de España. [Consulta: 7 desembre 2024].
- ↑ «Sindicat Forà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
[modifica]- Dolç, Miquel (ed.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. tom XVI. Palma: Promomallorca, 1989, p. 248-250. ISBN 84-86617-41-3.
- Bibiloni, Gabriel. Els carrers de Palma. Palma: Gabriel Bibiloni, 2012, p. 724-725. ISBN 978-84-616-2222-1.