Educació al País Valencià
L'educació al País Valencià ha patit una sèrie de canvis.
Història
[modifica]El 1933 l'Ermita de Sant Pau d'Albocàsser va ser on va aparèixer l'ensenyament del valencià. A l'estiu es reuniren "quatre destacats mestres com Carles Salvador, Enric Soler i Godes, Antoni Porcar i Candel i Francesc Boix Senmartí; 24 estudiants d'entre 8 i 13 anys, tots nens".[1]
La resolució d'octubre de 1997 de les Corts Valencianes derogà el decret que establia que les universitats revisaren els textos escolars.[2] Malgrat la tendència de secessionisme lingüístic institucional, la Conselleria de Cultura i Educació va mantindre a les aules el registre normatiu de Pompeu Fabra.[3]
La promulgació de la Llei 4/1983, de 23 de novembre (Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià) dotà d'un marc legal en el qual es despenalitzà i s'universalitzà l'ensenyament del valencià en l'àmbit educatiu.[4] Aquesta llei preveia que es complira la obligatorietat del valencià en tots els nivells educatius perseguint un bilingüisme efectiu. Estableix tres tipus de programes educatiu en relació a la llengua emprada: Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV), Programa d'Immersió Lingüística (PIL) i el Programa d'Incorporació Progressiva (PIP).[5]
El febrer de 2012 hi hagué el moviment estudiantil de protesta contra les retallades i impagaments respecte l'educació pública valenciana Primavera Valenciana.[6]
Fi del govern del Partit Popular de la Comunitat Valenciana
[modifica]Després de vint anys de govern del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, la situació en el moment del canvi de govern es caracteritzà per: la desaparició de 834 aules menys d'educació pública, l'aparició de 95 més de les concertades i 163 centres educatius de primària i secundària en mòduls provisionals, els quals impliquen una mala climatització. El deteriorament de l'educació pública suposà un impuls per a l'educació que seguia el model concertat.[6]
El decret-llei del plurilingüisme fou "anul·lat parcialment pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana després d'un recurs del sindicat CSI-F".[7]
El febrer de 2018 es va aprovar una llei de plurilingüisme que establia "un mínim d'un 25% d'hores lectives en castellà i valencià, i entre el 15% i el 25% d'anglès", amb els vots a favor de PSPV-PSOE, Compromís i Podem i els vots en contra de Ciutadans i el Partit Popular de la Comunitat Valenciana. A més, derogà el decret-llei de plurilingüisme anterior.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Martín, Daniel «30 nens i una ermita: així neix l'escola en valencià». Ara, 16-12-2018 [Consulta: 17 desembre 2018].
- ↑ Pradilla Cardona, 2002, p. 106-107.
- ↑ Pradilla Cardona, 2002, p. 107.
- ↑ Pradilla Cardona, 2002, p. 108.
- ↑ Pradilla Cardona, 2002, p. 109.
- ↑ 6,0 6,1 David, Laura L. «Así es el modelo educativo que dejó el PP de València: 834 aulas menos en la pública y 95 más en la concertada». Público, 26-05-2016 [Consulta: 3 novembre 2019].
- ↑ 7,0 7,1 «Les Corts Valencianes aproven la nova llei de plurilingüisme al sistema educatiu». El Punt Avui, 18-02-2018 [Consulta: 23 setembre 2019].
Bibliografia
[modifica]- Pradilla Cardona, Miquel Àngel «La política lingüística contemporània al País Valencià». Treballs de sociolingüística catalana, 16, 2002, pàg. 101-119. Arxivat de l'original el 2019-09-23 [Consulta: 23 setembre 2019].