Osmoprotector
Els osmoprotectors o soluts compatibles són molècules petites que actuen com osmòlits i ajuden els organismes a sobreviure en condicions extremes d'estrès osmòtic.[1] Els exemples inclouen betaines, aminoàcids, i el sucre trehalosa. Aquestes molècules s'acumulen en les cèl·lules i equilibren les diferències osmòtiques entre els voltants de la cèl·lula i el citosol. En casos extrems, com els rotífers bdel·loides, tardígrads, gamba de vidre i nematodes, aquestes molècules poden permetre que les cèl·lules sobrevisquin estan completament seques i permeten que entrin en un estadi d'animació suspesa anomenat criptobiosi.[2] En aquest estadi el citosol i els osmoprotectors passen a ser un sòlid com de vidre que ajuda a estabilitzar les proteïnes i la membrana cel·lular respecte als danys per la dessecació.[3]
Els soluts compatibles també s'ha vist que tenen un paper protector per mantenir l'activitat dels enzims a través dels cicles de congelació-fusió i a altes temperatures. La seva acció específica encara és desconeguda però es creu que són exclosos preferentment de la interfície de proteïnes degut a la seva propensió a formar estructures d'aigua.
Referències
[modifica]- ↑ Lang F «Mechanisms and significance of cell volume regulation». J Am Coll Nutr, 26, 5 Suppl, octubre 2007, pàg. 613S–623S. Arxivat de l'original el 2019-12-18. PMID: 17921474 [Consulta: 18 març 2012].
- ↑ Sussich F, Skopec C, Brady J, Cesàro A «Reversible dehydration of trehalose and anhydrobiosis: from solution state to an exotic crystal?». Carbohydr. Res., 334, 3, agost 2001, pàg. 165–76. DOI: 10.1016/S0008-6215(01)00189-6. PMID: 11513823.
- ↑ Crowe JH, Carpenter JF, Crowe LM «The role of vitrification in anhydrobiosis». Annu. Rev. Physiol., 60, 1998, pàg. 73–103. DOI: 10.1146/annurev.physiol.60.1.73. PMID: 9558455.