Sonata per a piano núm. 7 en mi bemoll major, D 568 (Schubert)
| Forma musical | sonata per a piano  |
|---|---|
| Tonalitat | Mi♭ major |
| Compositor | Franz Schubert |
| Basat en | Sonata per a piano en re bemoll major, D 567 () |
| Creació | 1826 |
| Data de publicació | 1829
|
| Parts | 4 |
| Catalogació | D 566 |
| Opus | 122 |
| Instrumentació | piano |
  
| |
La Sonata per a piano núm. 7 en mi bemoll major, D 568, és una obra per a piano sol de Franz Schubert. És una revisió i conclusió de la Sonata en re bemoll major D. 567, composta el juny del 1817. L'obra en mi bemoll major (D 568) la deuria acabar cap al 1826, i va sortir publicada l'any 1829 com a Op. posth. 122, un any després de la mort de Schubert.[1]
Moviments
[modifica]I. Allegro moderato. En mi♭ major.
II. Andante molto. En sol menor.
III. Menuetto: Allegretto - Trio. En mi♭ major.
IV. Allegro moderato. En mi♭ major.
Com s'ha comentat, aquesta sonata és una transposició i elaboració de la Sonata per a piano en re♭ major, D. 567.[2] Daniel Coren resumeix la naturalesa de la recapitulació del primer moviment d'aquesta sonata com a "material primari sincopat."[3]
Notes
[modifica]- ↑ Henle, p. 6
- ↑ Gibbs p. 156
- ↑ Coren, Daniel «Ambiguity in Schubert's Recapitulations». The Musical Quarterly, LX, 4, 1974, pàg. 568-582. DOI: 10.1093/mq/LX.4.568 [Consulta: 22 febrer 2009].
Referències
[modifica]- Tirimo, Martino. Schubert: The Complete Piano Sonatas. Vienna: Wiener Urtext Edition, 1997.
Fonts
[modifica]- Schubert, Franz. Klaviersonaten Band 1. Berlín: G. Henle Verlag.
- Gibbs, Christopher. The Cambridge Companion to Schubert. Cambridge, England: Cambridge University Press, 1997.
Enllaços externs
[modifica]- Sonata per a piano núm. 7, D 568: Partitura lliure a l'IMSLP.
