Spaßguerilla
.jpg)
La Spaßguerilla o Spassguerilla (de l'alemany, «guerrilla de la diversió») va ser un grup i una pràctica dins del moviment de protesta estudiantil dels anys 1960 a l'Alemanya Occidental que agitava pel canvi social, en particular per una societat més llibertària, menys autoritària i menys materialista, mitjançant tàctiques caracteritzades per un humor irrespectuós i accions provocadores i disruptives de naturalesa mínimament violenta.
Etimologia
[modifica]Fritz Teufel va utilitzar la paraula «Spaßgerilja», tot i que segons l'ortografia normativa alemanya és «Spaßguerilla». L'ortografia de Teufel es va conèixer amb el nom de teuflische Schreibweise (un joc de paraules que significa «ortografia teufeliana» o «ortografia diabòlica»; en alemany, Teufel significa diable). Algunes fonts conserven aquesta ortografia, incloses les acadèmiques.
Naturalesa
[modifica]Aquesta tàctica es va caracteritzar per una tendència a la desobediència civil, la violència simbòlica (més que real), la provocació a l'autoritat i l'ús d'espais propis de l'estat «autoritari», per exemple els judicis, com a oportunitats per a desemmascarar tradicions obsoletes.[1] Va ser l'activista estudiantil alemany Wolfgang Lefèvre qui va dir que cada esdeveniment o manifestació havia de ser planificat per tal de ser divertit per als participants.[1] Alguns dels esdeveniments organitzats per aquests grups van incloure accions d'empastissada a polítics i policies amb pastissos de crema.[2] Un dels seus principals defensors va ser Fritz Teufel, de vegades referit com el pallasso polític de l'Oposició Extraparlamentària. La manca de respecte per les formes d'autoritat tradicionals, «burgeses» i «repressives», contrarestades per la ironia i l'humor, es va caracteritzar per la resposta de Teufel quan se li va dir que es presentés al jutge en un judici: «si ajuda a la recerca de la veritat» "(Wenn's der Wahrheitsfindung dient).
Les tàctiques i actituds d'aquest grup contrastaven amb la retòrica i les accions més serioses i revolucionàries d'altres grups com la Federació Socialista Alemanya d'Estudiants (SDS) i personalitats com Rudi Dutschke.[3] Mentre Rudi Dutschke parlava d'una Stadtguerilla (guerrilla urbana), Fritz Teufel parlava d'una Spassguerilla (guerrilla de la diversió). Posteriorment, aquestes formes de protesta provocativa i disruptiva van ser adoptades pel moviment per la pau dels anys 1980[4] i més tard pels moviments de protesta juvenil de l'Alemanya reunificada.[5] Els activistes del ciberespai (hacktivistes) també han adoptat formes similars de disrupció.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Walther, Rudolf. «Ein direkter Weg von der Spassguerilla zum Terrorismus? Aktions- und Gewaltformen in der Protestbewegung». 68: Jahre der Rebellion. BPD.de, 06-06-2008. [Consulta: 25 juliol 2008].
- ↑ Teune, Simon «Humour as a Guerrilla Tactic: The West German Student Movement's Mockery of the Establishment». International Review of Social History, 52, 21-11-2007, pàg. 115–132. DOI: 10.1017/S002085900700315X [Consulta: 25 juliol 2008].
- ↑ Fitz, Birgit. Die Konstruktion der Vergangenheit am Beispiel Rudi Dutschke: Eine vergleichende Inhaltsanalyse der Zeitungen "Bild" und "Der Spiegel" (Studienarbeit) (en alemany). GRIN Verlag, 2008, p. 17. ISBN 3-638-91771-1.
- ↑ Rucht, Dieter. «The Structure and Culture of Collective Protest». A: David S. Meyer, Sidney Tarrow (eds.). The Social Movement Society: Contentious Politics for a New Century (en anglès). Rowman & Littlefield, 1997, p. 54 i 56 (nota 24). ISBN 0-8476-8541-1.
- ↑ Bock, Karin; Pfaff, Nicole. «Jugendkulturen in der neuen Bundesrepublik». A: Sabine Andresen, Karin Bock (eds.). Vereintes Deutschland--geteilte Jugend: Ein politisches Handbuch (en alemany). VS Verlag, 2003. ISBN 3-8100-3560-2.
- ↑ Teubener, Katy. «Flanieren als Protestbewegung». A: Cilja Harders, Heike Kahlert, Delia Schindler (eds.). Forschungsfeld Politik: geschlechtskategoriale Einführung in die Sozialwissenschaften (en alemany). VS Verlag, 2005. ISBN 3-8100-4074-6.