Spondylidinae
 Arhopalus ferus  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Coleoptera |
| Família | Cerambycidae |
| Subfamília | Spondylidinae Audinet-Serville, 1832 |
.svg){kind=icon}
Els espondilidinids (Spondylidinae) són una petita subfamília de coleòpters cerambícids.[1] Comprèn al voltant d'unes 100 espècies, que es troben principalment en els boscos de coníferes de l'hemisferi nord; havent-hi espècies que han colonitzat els boscos de coníferes de zones tropicals o subtropicals (Mèxic, Cuba). Dos gèneres, Zamium i Masatopus, es troben presents al sud de l’Àfrica i a Madagascar.
Morfologia
[modifica]Les larves són completament diferents de les de la subfamília Cerambycinae, sent similars a les de Lepturinae; es caracteritzen pel cap arrodonit i un labre llarg. No obstant això, la seva principal característica és el fet de posseir dues petites espines juntes en l'últim segment abdominal.
Els adults posseeixen un cos molt similar a la resta dels cerambícids, sent una mica aplanat, fosc, amb el cap oblic i les antenes menys desenvolupades que les pròpies de la resta de la família. El dimorfisme sexual és poc accentuat, i per això la seva identificació és gairebé nul·la, a diferència de Cerambycinae la seva stridulitrum (zona mitjançant la qual es freguen mascle i femella) està dividit.
Cicle de vida
[modifica]Excepte per alguns Saphanini (Saphanus, Drymochares) i Anisarthronini, les larves d'aquesta subfamília ataquen la fusta de coníferes.
Els adults tenen hàbits nocturns o crepusculars. Únicament el gènere Tetropium, caracteritzat per unes fines ratlles als ulls, posseeix activitat diürna. Viuen en les plantes de les quals s'alimenten, amagant-se a l'escorça o als troncs.
Taxonomía
[modifica]Ja l'any 1897 Xambeu va unir els gèneres Spondylis, Asemum, Chriocephalus (avui dia Arhopalus) i Tetropium a Spondylinae, basant-se en la morfologia de la larva.[2] Però cap dels contemporanis va acceptar la idea per la seva similitud amb Prioninae, a causa del gènere Parandra.[3]
En aquests temps la majoria dels gèneres es trobaven dins de la subfamília Aseminae. L'estudi de la morfologia de les ales va confirmar l'agrupació feta per Xambeu.[4] però posteriors estudis, diuen que és una tribu Asemini de la subfamília Aseminae. La qual va evolucionar molt de sobre la base de Prioninae i Vesperinae.
Conté les següents tribus: [5][6]
- Anisarthrini Mamaev i Danilevsky, 1973 - (Àfrica, Europa, Àsia), 9 espècies
- Asemini Thomson, 1860 - (Amèrica del Nord, Central i del Sud, Nova Zelanda, Austràlia), 43 espècies
- Atimiini LeConte, 1873 - (Amèrica del Nord, Àsia), 18 espècies
- Nothorhinini Zagajkevich, 1991 - (Europa, Àsia, Amèrica del Nord), 2 espècies en un gènere (sovint situat a Asemini)
- Saphanini Gistel, 1856 - (Europa, Àsia occidental, Àfrica, Madagascar, est dels Estats Units), 45 espècies
- Spondylidini Audinet-Serville, 1832 - (Europa, Àsia, Amèrica del Nord, Mèxic), 4 espècies
- Tetropiini Seidlitz, 1891 - (Europa, Àsia, Amèrica del Nord, Amèrica Central), 146 espècies en un gènere (sovint situat a Asemini)
Referències
[modifica]- ↑ Spondylidinae (TSN 678790) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. (anglès)
- ↑ Xambeu F., 1897-1902. Moeurs et métamorphoses des insectes, 8e Mémoire, Longicornes . L'echange (pagination spéciale) 151-209: 220 pp. + 1 Tab.
- ↑ Lameere A., 1913. Cerambycidae: Prioninae. Coleopterorum Catalogus 52, S. Schenkling, Berlin, 108 pp.
- ↑ Saalas U., 1936. Über das Flügelgeäder und die phylogenetische Entwicklung der Cerambyciden. Annales Zoologici Societatis Zoologicae-Botanicae Fennicae Vanamo 4 (1): 1-193.
- ↑ «Catalogue of Life, Spondylidinae (Audinet-Serville 1832)». [Consulta: 8 setembre 2024].
- ↑ Bezark, Larry G. «A Photographic Catalog of the Cerambycidae of the Old World». [Consulta: 18 agost 2024].