Vés al contingut

Spútnik 3

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Sputnik 3)
Infotaula vol espacialSpútnik 3
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiósatèl·lit d'observació terrestre, entitat desapareguda i artificial satellite of the Earth (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Operador   Enérguia Modifica el valor a Wikidata
Designació Harvard1958 Delta 2 Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID1958-004B Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT00008 Modifica el valor a Wikidata
Durada de la missió1 any, 326 dies, 18 hores, 10 minuts i 48 segons Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantEnérguia Modifica el valor a Wikidata
Massa
1.327 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions1,73 (diàmetre) × 3,57 (longitud) m
Inici de la missió
Llançament espacial
Data15 maig 1958
LlocPlataforma Gagarin, cosmòdrom de Baikonur Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentSpútnik Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Últim contacte3 juny 1958 Modifica el valor a Wikidata
Reentrada6 abril 1960 Modifica el valor a Wikidata

Ubicació del Cosmòdrom de Baikonur

L'Spútnik 3 (en rus: Спу́тник-3) va ser un satèl·lit artificial soviètic llançat 15 de maig del 1958 des del cosmòdrom de Baikonur amb un coet R-7/SS-6 ICBM modificat. Era un satèl·lit de recerca per explorar l'atmosfera superior i l'espai proper. A causa d'una fallada en el mecanisme d'enregistrament, el satèl·lit no va detectar la radiació dels cinturons de Van Allen (ja que el 3 de febrer del 1958, un altre Spútnik 3 va fallar abans).

Història

[modifica]

El juliol de 1956 l'OKB-1 de la Unió Soviètica va començar el disseny i construcció del primer satèl·lit artificial terrestre, denominat ISZ, amb el nom en clau pel dissenyadors d'"Object D".[1] Aquest disseny va començar el gener de 1956 amb la intenció que el llançament es realitzés durant l'Any Geofísic Internacional.[2]

De fet aquest havia de ser el primer satèl·lit artificial llançat pels soviètics, però en va acabar sent el tercer degut a les dificultats de desenvolupament dels aparells científics i l'equip de comunicació.[3] El coet propulsor era una versió modificada del nou míssil balístic (ICBM), R-7 Semiorka que es va denominar 8K71,[4] estava preparat pel llançament abans que el propi satèl·lit. Per evitar que els americans s'avancessin en el llançament del primer satèl·lit artificial, els soviètics van accelerar el disseny i llançament dels senzills satèl·lits "Prosteixi Spútnik 1" ("Sàtel·lit Elemental 1" o PS-1) i l'Spútnik 2 (PS-2). Aquests van ser llançats abans que el més ambiciós satèl·lit "Object D".

Dades tècniques del vehicle llançador

[modifica]

R-7 Semiorka:

Vehicle llançador Codi Trams Alçada (m) Diàmetre base (m) Pes (t)
Spútnik 3 8А91 2 31 10,3 269,3

Referències

[modifica]
  1. Siddiqi, Asif A.. Sputnik and the Soviet Space Challenge, Gainesville, Florida. The University of Florida Press, 2003, p. 176. ISBN 0-8130-2627-X
  2. Siddiqi, Asif A.. Sputnik and the Soviet Space Challenge, Gainesville, Florida. The University of Florida Press, 2003, p. 149. ISBN 0-8130-2627-X
  3. Harford, James.. Korolev how one man masterminded the Soviet drive to beat America to the Moon, New York. John Wiley & Sons, Inc., 1997, p. 126. ISBN 0-471-14853-9
  4. Zaloga, Stephen J.. The Kremlin's Nuclear Sword, Washington. The Smithsonian Institution Press, 2002, p. 232. ISBN 1-58834-007-4

Vegeu també

[modifica]