Vés al contingut

Steve McQueen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Steve Mcqueen)
Plantilla:Infotaula personaSteve McQueen

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Terrence Steven McQueen Modifica el valor a Wikidata
24 març 1930 Modifica el valor a Wikidata
Beech Grove (Indiana) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 novembre 1980 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Ciudad Juárez (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata
FormacióNeighborhood Playhouse School of the Theatre
Actors Studio
Boys Republic (en) Tradueix
HB Studio Modifica el valor a Wikidata
Alçada177 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, pilot d'automobilisme, actor de televisió, pilot de motociclisme, actor de cinema, actor de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1963 Modifica el valor a Wikidata - 7 novembre 1980 Modifica el valor a Wikidata
GènereWestern Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsUta Hagen i Herbert Berghof Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarCos de Marines dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme Modifica el valor a Wikidata
Participà en
24 Hores de Le Mans
Sis Dies Internacionals d'Enduro Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBarbara Minty (1980–1980), divorci
Ali MacGraw (1973–1978), divorci
Neile Adams (1956–1972), divorci Modifica el valor a Wikidata
FillsTerry Leslie McQueen
 () Neile Adams
Chad McQueen
 () Neile Adams Modifica el valor a Wikidata
ParesWilliam McQueen Modifica el valor a Wikidata  i Julia Crawford Modifica el valor a Wikidata
ParentsSteven R. McQueen, fill del fill Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webstevemcqueen.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000537 Allocine: 2188 Rottentomatoes: celebrity/1010407-steve_mcqueen Allmovie: p48038 142719 TV.com: people/steve-mcqueen IBDB: 106871 TMDB.org: 13565
Discogs: 553278 Goodreads character: 14225 Find a Grave: 1318 Modifica el valor a Wikidata

Steve McQueen (Beech Grove, 24 de març de 1930 - Ciudad Juárez, 7 de novembre de 1980), nascut Terence Steven McQueen, va ser un actor, productor, pilot d'automòbil i de moto estatunidenc. Els seus papers d'anti-heroi han fet de Steeve McQueen una icona de la contra-cultura que lluitava contra la guerra del Vietnam en els anys 1950 i 1960. El 1974, era l'estrella de cinema més ben pagada del món.

Joventut

[modifica]

Fill únic, no va conèixer el seu pare, aviador acrobàtic que desapareix poc després del seu naixement mentre que la seva mare l'abandona en una granja. És en part educat pel seu oncle, a Slater a Missouri. Quan tenia dotze anys coneix la seva mare però no li perdona d'haver-lo abandonat. Se'n va a viure amb ella a Los Angeles. Adolescent incontrolable, McQueen es barreja amb les bandes de Los Angeles. Abandona molt d'hora l'escola i és contractat a la marina mercant i després als Marines el 1947 on és mecànic. El 1952, estudia a l'Actors Studio de Nova York i fa els seus inicis a Broadway el 1955, a l'obra A Hatful of Rain.

Carrera

[modifica]

El 1956, roda la seva primera pel·lícula, Somebody Up There Likes Me, sota la direcció de Robert Wise. El seu paper és tan poc important que ni surt als crèdits. Solitari i tancat en ell mateix, agressiu de vegades, és considerat amb moltes reserves pels estudis. Tanmateix acaba obtenint el paper que el convertirà en una estrella de Hollywood, el del caçador de recompenses Josh Randall, en la sèrie de televisió Wanted: Dead or Alive caçador de recompenses al Far West, armat d'un Winchester calibre 44/40 model 1892 amb canó retallat. Actuarà en total en 94 episodis en tres temporades, de 1958 a 1961. En poc temps, esdevé una de les figures més conegudes d'Amèrica.

1958 és un gran any per a McQueen, ja que obté aquell any el primer paper principal de la seva carrera amb The Blob. En els anys 1960, l'actor es fa ràpidament un dels actors més cobejats de la seva generació. Roda moltes vegades amb John Sturges, en principi a Never So Few el 1959 que el releva als cinèfils. Forma part del repartiment de Els set magnífics al costat de Yul Brynner, Charles Bronson i James Coburn el 1960. Va haver de simular un accident de cotxe per tal d'alliberar-se del rodatge de la sèrie de TV En nom de la llei per interpretar Els set magnífics.

Tornarà a coincidir amb Sturges el 1963 a La gran evasió en la qual suggereix ell mateix la idea de l'evasió amb moto, una seqüència mítica en què destaca el moment en què el protagonista salta la tanca del camp de presoners amb la moto (l'especialista que va doblar a McQueen en aquell salt fou Bud Ekins). McQueen participa a Hell is for Heros abans d'acceptar rodar Love with the Proper Stranger de Robert Mulligan el 1963 on fa costat a l'heroïna de Rebel sense causa. Conegut jugador, Steeve McQueen és El rei del joc el 1965 a la seva primera col·laboració amb Norman Jewison abans de fer The Sand Pebbles el 1966. El seu paper li val una nominació per a l'Oscar al millor actor el 1967.

El 1968, Steeve McQueen roda dues de les seves pel·lícules més cèlebres. Interpreta un joc de seducció tòrrida amb Faye Dunaway a El cas de Thomas Crown; enllaça amb Bullitt de Peter Yates, pel·lícula mítica en la qual es troben les seqüències de persecucions més increïbles de la història del cinema. McQueen provarà encara, però amb menys èxit, de lligar el seu amor per a la velocitat i les proves automobilístiques amb el cinema en una pel·lícula dedicada a la glòria dels esports mecànics, Le Mans el 1971.

Durant els anys 1970, és l'actor el més ben pagat de tots i continua rodant en pel·lícules importants com La fugida (The Getaway) de Sam Peckinpah el 1972, on coneix Ali Mcgraw, que s'ha fet cèlebre pel seu paper a Love Story, es casa amb ella en segones noces. Però treballa també a Papillon de Franklin J. Schaffner el 1973 o també El colós en flames el 1974 sota la direcció de John Guillermin. Després McQueen no és més que l'ombra d'ell mateix. S'engreixa, porta barba i un rumor parla de suposats problemes de toxicomania. És de fet rosegat per un càncer de pulmó. Roda la seva última pel·lícula Caçador a sou el 1980.

Fou bon amic de Bruce Lee, que li havia ensenyat algunes arts marcials; quan aquest mor el 1973, porta el taüt del mestre del kung-fu amb James Coburn, Robert Lee, Taky Kimura i Dan Inosanto[1]

Esports de motor

[modifica]

Steve McQueen era un gran aficionat als esports de motor i realitzava ell mateix diverses escenes de risc a les seves pel·lícules. Aquesta passió és l'origen de la pel·lícula Le Mans. El seu cotxe era un Jaguar XKSS, versió de carretera del tipus D.[2] El 1970, a les 12 hores de Sebring pilotà un Porsche 908 en companyia de Peter Revson. Després d'haver anat primers durant un temps, arribaren segons, 23 segons després del Ferrari 512S de Mario Andretti. Steve McQueen participà en aquesta carrera amb una cama enguixada, conseqüència d'un accident de moto dues setmanes abans.

El 1964 va participar amb l'equip dels EUA d'enduro al campionat del món de l'especialitat (els 6 Dies Internacionals) amb una Triumph de 650 cm³ a Erfurt, Alemanya Oriental.

El 1971 va finançar On Any Sunday, un documental sobre l'esport del motociclisme que obtingué una nominació per a l'Oscar al millor documental de 1972[3] i ha esdevingut tot un clàssic en la matèria. McQueen hi apareix pilotant motocicletes de motocròs en companyia de famosos motociclistes de l'època.

Vida privada

[modifica]

McQueen feia dues hores d'exercici quotidià, incloent l'halterofília i cinc milles de footing, i això set dies per setmana. McQueen va aprendre també Tang Soo Do, un art marcial, de Pat E. Johnson, cinturó negre novè dan. Tanmateix, també era conegut per l'ús abusiu de droga (William Claxton va declarar que fumava marihuana gairebé cada dia, altres diuen que ensumava cocaïna al començament dels anys 1970). Com molts actors d'aquella època, fumava molt. Bevia de vegades amb excés, i va ser detingut per conduir en estat d'embriaguesa a Anchorage a Alaska el 1972.

Steve McQueen era molt amic de Sharon Tate i del seu marit Roman Polanski. El 9 d'agost de 1969, Charles "Tex" Watson, Patricia Krenwinkel i Susan Atkins, membres de la «família» de Charles Manson penetren a la casa de Sharon Tate, llavors embarassada, i la maten, així com altres quatre persones (Abigail Folger, Jay Sebring, Wojciech Frykowski i Steven Parent). Steve McQueen queda en xoc sobretot perquè el seu nom era a la llista negra de Charles Manson, i compra armes per a protegir Neile i els fills, es torna desconfiat i pren drogues que el fan esdevenir paranoic.

El 1972, comença el rodatge de la pel·lícula La fugida (The Getaway) durant el qual coneixerà l'actriu Ali Macgraw. Però la seva paranoia creix cada vegada més i les seves addiccions ocupen un gran lloc en la seva vida, malgrat el desig de parar. Encara que estimi la seva esposa, té una aventura més aviat seriosa amb la maniquí Barbara Minty. Se separa d'Ali MacGraw amb la qual ha signat un contracte de matrimoni que no preveu pagament de diners en cas de divorci. De seguida, després de la partença de la seva segona muller, instal·la la jove Barbara a casa seva.

És l'avi de l'actor Steven R. McQueen (The Vampire Diaries).

Malaltia i defunció

[modifica]

Steve McQueen està malalt. Ho sap des d'una visita mèdica el 1978. El seu Càncer de pulmó empitjora amb Metàstasis que es multipliquen. Als Estats Units, els seus metges refusen d'operar-lo tement per al seu cor ja ben fràgil. Contra l'opinió d'aquests darrers, decideix de partir a Mèxic per tal de fer-se operar. Aquesta operació és discutida i apunta a treure-li el mesotelioma que havia desenvolupat probablement a causa de l'amiant present en les combinacions ignífugues que utilitzava en les proves automobilístiques. Després de tres llargues hores d'operació, surt aparentment en bona salut. És feble però l'operació és coronada amb èxit. Tanmateix, mor d'una aturada cardíaca la nit del 7 de novembre de 1980, a Ciudad Juárez a Mèxic, l'endemà de l'operació.

Herència

[modifica]

Steeve McQueen va col·leccionar durant vint-i-cinc anys tota mena d'objectes, amant de motos de joguina, passant per armes, cartells, fotos, roba. L'11 de novembre de 2006, aquesta col·lecció va ser dispersada per la seva vídua, Barbara McQueen Brunswold. Aquesta venda, organitzada per Bonhams § Butterfield, es componia de 216 lots, entre els quals les ulleres de sol Persol que l'actor portava a El cas de Thomas Crown adjudicat en 70.200 dòlars. Hi havia també la carrabina Winchester de Bullitt adjudicat per 2.016 dòlars, la seva col·lecció de motos Indians entre les quals la Powerplus Daytona de 1920 adjudicat per 150.000 dòlars, el guió de Tom Horn gravat amb el seu nom, adjudicat per 35.100 dòlars i un ganivet gravat «To Steeve from Dutch», adjudicat per 38.025 dòlars.

Premis i guardons

[modifica]
Homenatge pòstum
  • Sheryl Crow va escriure una cançó titulada Steve McQueen. Al clip, Sheryl es passeja per Hollywood i es pot veure l'estrella de Steve al Passeig de la Fama de Hollywood. En aquest clip també trobem carreres de cotxes
  • El Dr. House dona el nom de Steve McQueen a la seva rata a l'episodi Partida de caça.
  • Té la seva estrella al Passeig de la Fama al 6834 Hollywood Boulevard.
  • El 1999, el seu nom és afegit al Motorcycle Hall of Fame de l'American Motorcyclist Association.[4]

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]

Televisió

[modifica]

Productor

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1964 Globus d'Or al millor actor dramàtic Love with the Proper Stranger Nominat
1967 Oscar al millor actor The Sand Pebbles Nominat
Globus d'Or al millor actor dramàtic The Sand Pebbles Nominat
1970 Globus d'Or al millor actor musical o còmic The Reivers Nominat
1974 Globus d'Or al millor actor dramàtic Papillon Nominat

Referències

[modifica]
  1. M.Uyehara. Bruce Lee: The Incomparable Fighter. Black Belt Communications, 1993. 
  2. JAGUAR XK SS de Steve McQueen, Gilles Bonnafous, 6 de setembre de 2003, MotorLegend.com
  3. «NY Times: On Any Sunday» (en anglès). NY Times. [Consulta: 12 novembre 2008].
  4. Article sobre el pilot al lloc del Motorcycle Museum. (anglès)

Enllaços externs

[modifica]