Estoa Pècila
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Estoa i memorial  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Atenes (Grècia) | |||
| Localització | àgora d'Atenes | |||
| ||||
L'estoa Pècila (en grec Ποικίλη Στοά Poikile Stoà) era un monument de l'antiga Grècia erigit al nord de l'àgora d'Atenes descobert el 1981. A partir de la ceràmica trobada es pot datar l'edifici entre el 475 i el 450 aC. La troballa fou possible gràcies al testimoni de Pausànias.
L'estoa tenia columnes dòriques a l'exterior i jòniques a l'interior. Era orientada cap al sud, això feia que entrés més calor solar a l'hivern, mentre que els vents glacials del nord s'aturaven per la façana del darrere.
Al començament l'edifici s'anomenava Pisianacteu pel seu constructor Pisíanax.[1] Poc temps després de la construcció, però, fou ornat amb pintures, i començà a ser anomenat poikile (pècila): pintada, multicolor. Aquestes pintures foren realitzades per eminents artistes d'Atenes: Polignot, Micó i Paneu. Polignot, segons Plutarc, quan pintà les troianes, representà la cara de Laòdice a imatge de la d'Elpinice. També s'hi indica que pintà l'estoa de franc, per ésser recordat amb honor per la ciutat, com narren els historiògrafs. Melanti també afegeix: «Doncs sense cap remuneració ornà els temples dels déus i l'àgora de Cècrope amb fites heroiques».[2]
Les pintures queden descrites detalladament per Pausànias, qui encara va poder tenir ocasió d'admirar-les.[3] A les pintures s'hi representaren les grans fites militars, alhora històriques i mitològiques, d'Atenes. A més a més, l'estoa contenia escuts de bronze i armament confiscat als vençuts.
Aquesta estoa originà el nom de l'escola filosòfica dels estoics. El fundador del moviment, Zenó de Cítion, tenia el costum d'ensenyar-hi.