Strawberry Fields Forever
| Forma musical | cançó  |
|---|---|
| Intèrpret | The Beatles (1969) The Beatles (1969) |
| Compositor | John Lennon Paul McCartney |
| Lletra de | John Lennon Paul McCartney |
| Llengua | anglès |
| Epònim | Strawberry Field (en)  |
| Data de publicació | 1967 |
| Gènere | rock psicodèlic i pop psicodèlic |
| Empresa discogràfica | Parlophone Capitol Records |
| Productor | cap valor |
  
| |
«Strawberry Fields Forever» és una cançó del grup britànic The Beatles, publicada primer com a senzill el 13 de febrer de 1967, acompanyada del tema «Penny Lane», i posteriorment inclosa en l'àlbum Magical Mystery Tour de 1967. Tot i que el tema va ser escrit únicament per John Lennon, la cançó va ser acreditada al duet Lennon/McCartney.
Antecedents i composició
[modifica]John Lennon va començar a escriure Strawberry Fields Forever en la tardor de l'any 1966 mentre es trobava a Almeria, on estava gravant la pel·lícula "How I won the war" de Richard Lester.[1] En l'àlbum Anthology 2, publicat l'any 1996, hi apareix una demo de la cançó interpretada solament per Lennon acompanyat d'una guitarra rítmica tocada per ell. El títol de la cançó, així com la seva lletra, fa referència a l'orfenat Strawberry field de l'Exèrcit de Salvació, que s'ubicava a prop de la casa de John Lennon a Woolton, Liverpool.[2] Lennon, juntament amb els seus amics d'infància Pette Shotton i Ivan Vaughan, acostumaven a jugar en un pati que es trobava darrere la casa. Paul McCartney va confessar que, tot i que Lennon descrivia i s'imaginava el parc com un lloc bonic, durant l'estiu estava ple d'herbes i vegetació salvatge.[3] Tot i això, segons McCartney, era un indret on era fàcil amagar-se, si més no, Lennon descriu Strawberry field com un lloc on res és real ("Nothing is real") i on no cal preocupar-se per res ("And nothing to get hungabout").
Anys més tard de la publicació de la cançó, Lennon va descriure Strawberry Fields Forever com "una de les poques cançons verdaderes que va escriure". Segons l'artista, "en la majoria de cançons acostumava a projectar-se a si mateix en situacions i a escriure'n bones històries".[4]
Estructura musical i gravació
[modifica]La primera demo de la cançó començava amb un acord Do major en la introducció, i el vers amb un Sol Major. Això no obstant, en l'edició final, Strawberry Fields Forever comença amb un Si bemoll en la tornada (que apareix al principi de la cançó) i amb un Fa Major en l'inici del vers, la qual cosa significa que, respecte a la primera versió, la peça va ser baixada un to sencer.
La cançó va ser gravada entre el 24 de novembre i el 22 de desembre de l'any 1966 en els estudis d'Abbey Road. Strawberry fields forever segueix la filosofia de l'àlbum Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band, ja que intervenen un nombre d'instruments força major al que els Beatles acostumaven a utilitzar en les seves cançons, que normalment eren un baix, una guitarra acústica, una guitarra elèctrica i una bateria. Tot i això, la cançó va ser publicada com a senzill, juntament amb el tema Penny Lane i posteriorment dins l'àlbum Magical Mystery Tour.
Recepció i crítiques
[modifica]Per primera vegada des de la publicació de «Love me do» de l'any 1962, el senzill Strawberry Fields Forever/Penny Lane no va arribar a la primera posició tant en les llistes del Regne Unit com dels Estats Units. Tot i això, el tema de Lennon va ser capaç de deprimir a Brian Wilson, membre fundador del grup californià The Beach Boys, que en aquella època treballava en un projecte musical capaç de fer competència als Beatles. Strawberry Fields Forever ha estat versionada per artistes com Ben Harper, Debbie Harry, Richie Havens o Oasis, entre d'altres. La revista Rolling Stone va posicionar Strawberry Fields Forever en la posició 76 de la seva llista de l'any 2004 "500 millors cançons de tots els temps".[5] El llançament del senzill va estar acompanyat de l'edició d'un videoclip, que va ser gravat entre el 30 i 31 de gener del 1967, en el "Knowle Park".
Personal
[modifica]- John Lennon - Veu, guitarra acústica, piano, bongos, mellotron
- Paul McCartney - Mellotron, baix, guitarra elèctrica, timpani, bongos
- George Harrison - Guitarra elèctrica, svarmandal, timpani, maraques
- Ringo Starr- Bateria
- Terry Doran - Maraques
- Tony Fisher, Greg Bowen, Derek Watkins, Stanley Roderick - Trompetes
- John Hall, Derek Simpson, Norman Jones - Violoncels
Referències
[modifica]- ↑ The Beatles Anthology DVD (2003) (Episodio 6 - 0:26:28) Lennon parlant sobre la filmació a Espanya.
- ↑ Miles 1997, pàg. 306–307
- ↑ «Strawberry Fields Forever». Mersey Beat, 2006. Arxivat de l'original el 2016-03-06. [Consulta: 19 agost 2008].
- ↑ Unterberger, Richie. «Strawberry Fields Forever». [Consulta: 22 octubre 2010].
- ↑ «The Rolling Stone 500 Greatest Songs of All Time» (en anglès). Rolling Stone. Arxivat de l'original el 2006-12-14. [Consulta: 16 agost 2012].
Bibliografia
[modifica]- Babuik, Andy; Lewisohn, Mark; Bacon, Tony. Beatles Gear: All the Fab Four's Instruments, from Stage to Studio. Milwaukee, WI: Backbeat Books, 2002. ISBN 0-87930-731-5.
- The Beatles. The Beatles Anthology. San Francisco: Chronicle Books, 2000. ISBN 0-8118-2684-8.
- The Beatles. The Beatles Anthology (DVD). Apple records, 2003. ASIN: B00008GKEG (Bar Code: 24349 29699).
- Castleman, Harry; Podrazik, Walter J. All Together Now: The First Complete Beatles Discography 1961–1975. Nova York, NY: Ballantine Books, 1976. ISBN 0-345-25680-8.
- Cross, Craig. Beatles-Discography.com: Day-By-Day Song-By-Song Record-By-Record. Bloomington: iUniverse, 2004. ISBN 0-595-31487-2.
- Cunningham, Mark. GOOD VIBRATIONS: A History Of Record Production. Londres: Sanctuary Music Library, 1996/1999. ISBN 978-1-86074-144-9.
- Davies, Hunter. The Beatles: The Authorised Biography. Nova York: W.W. Norton, 2002. ISBN 0-393-32886-4.
- Emerick, Geoff; Massey, Howard. Here, There and Everywhere: My Life Recording the Music of the Beatles. Nova York: Penguin Books, 2006. ISBN 1-59240-179-1.
- Everett, Walter. The Beatles as Musicians: Revolver Through the Anthology. Nova York: Oxford Press, 1999. ISBN 0-19-512941-5.
- Gambaccini, Paul. «Paul McCartney, 1974». A: The Rolling Stone Interviews: 1967–1980. Nova York: MacMillan, 1989. ISBN 0-312-03486-5.
- Gilliland, John. «Sergeant Pepper at the Summit: The very best of a very good year.» (audio). Pop Chronicles. Digital.library.unt.edu, 1969.
- Gould, Jonathan. Can't Buy Me Love: The Beatles, Britain, and America. Nova York: Harmony Books, 2007. ISBN 0-307-35337-0.
- Kozinn, Allan. The Beatles. Londres: Phaidon, 1995. ISBN 0-7148-3203-0.
- Lennon, Cynthia. John. Londres: Hodder & Stoughton, 2006. ISBN 0-340-89828-3.
- Lewisohn, Mark. The Beatles Recording Sessions. Nova York: Harmony Books, 1988. ISBN 0-517-57066-1.
- Lewisohn, Mark. The Complete Beatles Chronicle. Harmony Books, 1992. ISBN 0-600-58749-5.
- MacDonald, Ian. Revolution in the Head: The Beatles' Records and the Sixties. Second Revised. Londres: Pimlico (Rand), 2005. ISBN 1-84413-828-3.
- Miles, Barry. Paul McCartney: Many Years From Now. Nova York: Henry Holt & Company, 1997. ISBN 0-8050-5249-6.
- Miles, Barry. The Beatles Diary Volume 1: The Beatles Years. Londres: Omnibus Press, 2001. ISBN 0-7119-8308-9.
- Rice, Tim; Gambaccini, Paul; Rice, Jo. British Hit Singles. Enfield, Middlesex: Guinness Publishing Ltd, 1997. ISBN 0-85112-633-2.
- «The Rolling Stone 100 Greatest Beatles Songs of All Time». Rolling Stone, 2010. Arxivat de l'original el 28 d’agost 2010. [Consulta: 30 agost 2010].
- Priore, Domenic. Smile: The Story of Brian Wilson's Lost Masterpiece. Londres: Sanctuary, 2005. ISBN 1860746276.
- Sheff, David. All We Are Saying: The Last Major Interview with John Lennon and Yoko Ono. Nova York: St. Martin's Press, 2000. ISBN 0-312-25464-4.
- Spitz, Bob. The Beatles: The Biography. Nova York: Little, Brown and Company, 2005. ISBN 1-84513-160-6.
- Toropov, Brandon. The Complete Idiot's Guide to Urban Legends. Londres: Alpha Books, 2002. ISBN 0-02-864007-1.