Vés al contingut

Estruç de Somàlia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Struthio molybdophanes)
Infotaula d'ésser viuEstruç de Somàlia
Struthio molybdophanes Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Vulnerable
UICN22732795 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreStruthioniformes
FamíliaStruthionidae
GènereStruthio
EspècieStruthio molybdophanes Modifica el valor a Wikidata
Reichenow, 1883
Nomenclatura
Sinònims
Struthio camelus molybdophanes

L'estruç de Somàlia [1] (Struthio molybdophanes) és un gran ocell no volador de la família dels estruciònids (Struthionidae) que s'ha considerat coespecífic amb la resta d'estruços però que el Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.8, 2011) considera una espècie de ple dret arran els treballs de Miller et al (2010).[2]

L'anàlisi de l'ADN mitocondrial dels diferents taxons del gènere Struthio, incloent l'extint estruç àrab (S. c. syriacus) ha mostrat que l'estruç somali és filogenèticament la més apartada de les variants, i sembla que es va separar de la resta dels taxons fa uns 3,6-4,1 milions d'anys.[3] [4]

Hàbitat i distribució

[modifica]

Habita terrenys amb vegetació més densa que l'estruç comú, amb una distribució que abraça l'est d'Àfrica, des del nord-est d'Etiòpia i Somàlia, al nord-est de Kenya, ocupant aproximadament l'àrea coneguda com la Banya d'Àfrica.[5]

Morfologia

[modifica]

Similar a la resta d'estruços, la pell del coll i les cuixes és de color gris-blau (en comptes de rosat), esdevenint blau brillant en els mascles durant l'època d'aparellament. El coll no té el típic anell blanc ampli, i les plomes de la cua són de color blanc. Les femelles són lleugerament més grans que els mascles i el seu plomatge marró és similar al de les femelles dels altres estruços.[5][6]

Alimentació

[modifica]

L'estruç somali s'alimenta en major part dels arbusts que altres estruços, més herbívors.[3]

Referències

[modifica]
  1. Comissió dels Noms dels Ocells en Català. Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. Termcat
  2. Joshua M. Miller, Sara Hallager, Steven L. Monfort, John Newby, Kelley Bishop, Scott A. Tidmus, Peter Black, Bill Houston, Conrad A. Matthee i Robert C. Fleischer. Phylogeographic analysis of nuclear and mtDNA supports subspecies designations in the ostrich (Struthio camelus). Conservation Genetics, 2011, Volum 12, N. 2, Pag. 423
  3. 3,0 3,1 Stephanie Freitag i Terence J. Robinson (1993). "Phylogeographic patterns in mitochondrial DNA of the Ostrich (Struthio camelus).". The Auk 110 (3): 614–622.Full PDF Arxivat 2012-08-05 a Wayback Machine.
  4. Terence J. Robinson i Conrad A. Matthee (1999). "Molecular genetic relationships of the extinct ostrich, Struthio camelus syriacus: consequences for ostrich introductions into Saudi Arabia.". Animal Conservation 2 (3): 165–171. doi:10.1111/j.1469-1795.1999.tb00062.x.
  5. 5,0 5,1 Shanawany, M.M.; & Dingle, John. (1999). Ostrich production systems, Part 1. Food and Agriculture Organisation. pp. 12. ISBN 9789251043004
  6. Roots, Clive. (2006). Flightless birds. Greenwood Press. pp. 26. ISBN 0313335451.