Acàcia del Japó
Styphnolobium japonicum  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Sophoreae |
| Gènere | Styphnolobium |
| Espècie | Styphnolobium japonicum Schott, 1830 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Sophora japonica |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
L'acàcia del Japó o sòfora[2] (Styphnolobium japonicum, abans anomenada Sophora japonica (L.)) és una espècie d'arbre o arbust en la subfamília Faboideae de la família de les fabàcies (lleguminoses).[3]
És un arbre caducifoli originari de l'est d'Àsia, principalment de la Xina, i malgrat el seu nom de japonica, va ser introduïda al Japó.[4] L'escorça és fissurada, de color marró grisenc, mentre que les branques són llises i de color verd. Arriba a fer de 10 a 20 m d'alt. Les fulles són pinnades amb de 9 a 21 foliols.[5] Floreix a la primavera avançada. Les flors, blanques, es disposen en ramells pedunculats semblants als de la robínia.[6] Viu entre cent i dos cents anys.
Les espècies del gènere Styphnolobium són diferents del gènere Sophora perquè no tenen la capacitat de fer simbiosi amb rhizobium (fixació radicular de nitrogen). Es diu que el darrer emperador de la dinastia Ming, Chongzhen, es va penjar d'un arbre d'aquesta espècie que va ser preservat a Pequín fins que va ser arrencat durant la Revolució Cultural.
S'utilitza molt com a bonsai i a la jardineria. N'hi havia 10.579 als espais públics de Barcelona.[6] Un exemplar centenari catalogat com arbre protegit es troba a Ripoll.[7] Seria tòxica per a les abelles europeus i atreu l'abella gegant de la resina, una espècie invasora inofensiva.[8]
Ús
[modifica]
La fusta és sostenible i idònia per a portes i finestres. Les flors poden utilitzar-se per tenyir seda en groc o gris granític.[9]
Les flors s'utilitzen en la cuina xinesa.[10] Fan part de les cinquanta plantes fonamentals en la medicina tradicional xinesa.[11] A la infusió de flors se li han atribuït propietats com a abortiva, antibacteriana, anticolesterolèmica, antiinflamatòria, antiespasmòdica, diürètica, emètica, emol·lient, febrífuga, hipotensora, purgant o tònica, entre d'altres.[12]
Totes les parts dures són tòxiques: l'escorça, llavors i sobretot el llegum.[13] Les llavors contenen soforabiosida, citisina, toxalbumina, soforamina i rutina. És desconsella el consum freqüent de la farina.[14] La citisina és el més tòxic dels alcaloides triciclics: produeix efectes similars a la nicotina. Causa atàxia, salivació excessiva, convulsions breues. En dosis grans pot causar arrítmia cardíaca.[15]
Cultivars
[modifica]- S. japonicum «Columnare»
- S. japonicum «Pendulum», de branquillons pènduls
- S. japonicum «Dot» («Pendula Dotiana»), de branquillons tortuosos, una mica pènduls, i fulles recargolades, cultivat per Simó Dot i Canalias, a Sant Feliu de Llobregat el 1920[6][16]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Styphnolobium japonicum - ILDIS LegumeWeb». [Consulta: 19 febrer 2008].
- ↑ «sòfora». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Acàcia del Japó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Cebrian, Jordi. «styphnolobium japonicum». Flora catalana. Arxivat de l'original el 2018-11-11. [Consulta: 11 novembre 2018].
- ↑ Llistosella, Jaume; Sànchez-Cuxart, Antoni. Guia il·lustrada per a conèixer els arbres. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2015-08-24, p. 146-147. ISBN 9788447542444.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Styphnolobium japonicum - Acàcia del Japó». Llista d'espècies | Arbres i palmeres | Espais verds i biodiversitat. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 11 novembre 2018].
- ↑ «Ripoll posa en valor un arbre japonès centenari, únic a Catalunya» (pdf). Nació Ripollès, 02-06-2015.
- ↑ Aguilar, Xavi «Invasora, no enemiga». El Punt Avui, 11-11-2018, pàg. 21.
- ↑ «Sophora japonica» (pdf) (en anglès). Agroforestry Database. World Agroforestry Centre (ICRAF), 2009. [Consulta: 11 novembre 2018].
- ↑ Ye Jun «Flowers bring flavor to speciality dishes» (en anglès). China Daily, 07-06-2011.
- ↑ «Styphnolobium japonicumStyphnolobium japonicumStyphnolobium japonicumStyphnolobium japonicum». Universitat de Barcelona. [Consulta: 11 novembre 2018].
- ↑ «Sophora japonica» (en anglès). Practical Plants.
- ↑ «Styphnolobium japonicum A late bloomer|» (en anglès). Nederlandse Vereniging van Botanische Tuinen (NVBT), s.d. [Consulta: 11 novembre 2018].[Enllaç no actiu]
- ↑ Roth, Lutz; Daunderer, Max; Kormann, Kurt. Giftpflanzen, Pflanzengifte (en alemany). Hamburg: Nikol, 1994, p. 672. ISBN 3-933203-31-7.
- ↑ Burrows, George E.; Tyrl, Ronald J. Toxic Plants of North America (en anglès). John Wiley & Sons, 2012-10-15. ISBN 9781118413388.
- ↑ «Styphnolobium japonicum 'Dot'». Jardins i Jardiners. IEC - ICEA, 18-10-2017. [Consulta: 11 novembre 2018].
Bibliografia
[modifica]- Heenan, Peter; Dawson, Murray Ian; Wagstaff, Steven «The relationship of Sophora sect. Edwardsia (Fabaceae) to Sophora tomentosa, the type species of the genus Sophora, observed from DNA sequence data and morphological characters.». Botanical Journal of the Linnean Society., 146, 2004, pàg. 439 - 446. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2004.00348.x..
