Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
|
Per a altres significats, vegeu «Sunifred I (bisbe de Girona)». |
 Honors de Sunifred (844-848)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 805 Girona |
| Mort | 849 (Gregorià) (43/44 anys) Girona |
 Comte de Barcelona | |
| 844 (Gregorià) – 848 (Gregorià) ← Bernat de Septimània – Guillem de Septimània → | |
| Comte de Girona | |
| 844 (Gregorià) – 848 (Gregorià) ← Bernat de Septimània – Guifré I de Girona → | |
| Comte d'Osona | |
| 844 (Gregorià) – 848 (Gregorià) ← Bernat de Septimània – Guillem de Septimània → | |
.svg){kind=small} Comte d'Urgell | |
| 838 – 848 ← Galí I Asnar – Salomó d'Urgell i Cerdanya → | |
 4t Comte de Cerdanya | |
| 834 – 848 ← Galí I Asnar – Salomó d'Urgell i Cerdanya → | |
| Altres | |
| Títol | Comte Comte de Girona Comte d'Osona Comte d'Urgell Comte de Barcelona Comte de Cerdanya Vescomte de Narbona Comte de Melguer |
| Família | Casal de Barcelona |
| Cònjuge | Ermessenda (840–) |
| Fills | Guifré el Pilós, Quíxol, Sesenanda, Riculf, Miró el Vell, Radulf I de Besalú, Sunifred de Barcelona |
| Pare | Bel·ló de Carcassona Borrell I d'Osona |
| Germans | Oliba I de Carcassona Ailo |
Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848);[1] i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.
Orígens familiars
[modifica]Hi ha opinions divergents sobre la identitat del pare de Sunifred. Segons Ramon d'Abadal, era fill[2] del comte Bel·ló de Carcassona, mentre que altres historiadors pensen que era el seu gendre.[3] En aquest cas, seria probablement fill de Borrell I d'Osona[4] i s'hauria casat amb Ermessenda, filla de Bel·ló.[5] Era parent, doncs, dels comtes Sunyer I d'Empúries i Oliva I de Carcassona. Sunifred es casà amb la noble Ermessenda l'any 840, de la qual tingué:[1]
- Guifré el Pilós (ca. 840 - 897), comte de Barcelona[6]
- Miró I (? - 896), comte de Rosselló i Conflent[1]
- Radulf (? - 920), comte de Besalú[1]
- Sunifred (? - ca. 890), abat d'Arles[1]
- Riculf (? - ca. 916), bisbe d'Elna[1]
- Sesenanda[1]
- Ermesinda (? - ca. 898)[1]
- Quíxol[1]
Biografia
[modifica]El 834, el rei franc Lluís el Pietós li va donar els comtats d'Urgell i Cerdanya, que pertanyien a Galí I Asnar (aliat de Mussa ibn Mussa ibn Fortun de la família dels Banu Qasi), i que va ocupar el 835 la Cerdanya i cap al 838 l'Urgell.
El 842 una expedició musulmana, ordenada per l'emir de Còrdova Abd al-Rahman II i dirigida per Abd al-Wahid ibn Yazid i Mussa ibn Mussa va envair el comtat de Barcelona. Els àrabs van creuar per les zones de l'interior (Bages, Lluçanès i Osona) amb la intenció de dirigir-se cap a Narbona, però van ser aturats per les forces de Sunifred abans d'arribar a la Cerdanya, probablement a la Vall de Ribes. Aquest èxit degué influir perquè, el 844, a la mort de Bernat de Septimània, (o quan ja estava presoner) el rei franc Carles II el Calb nomenés Sunifred comte i marquès de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (a més de Cerdanya i Urgell). Sunifred mai és esmentat com a duc de Septimània o de Gòtia i només com a comte o marquès (marquès s'anomenaven tots els comtes fronterers) però no hi ha dubte que va exercir una hegemonia a Septimània i Gòtia equivalent de fet a la dels ducs. El desembre del 847 l'emir va demanar la signatura d'un tractat de pau.
El comtat del Conflent va passar a dependre de la Cerdanya, i per tant de Sunifred, segurament a la mort de Berà II (entre el 846 i el 848). Probablement, Sunifred va morir enfrontant-se amb Guillem de Septimània, fill de Bernat de Septimània,[1] que aliat amb Pipí II d'Aquitània es va revoltar contra Carles el Calb el 848 i va ocupar els comtats d'Empúries i Barcelona.
Notes
[modifica]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Sobrequés i Callicó, Jaume; Morales i Montoya, Mercè. Comtes, Reis, Comtesses i Reines de Catalunya. Barcelona: Base, abril de 2011, p. 15,16. ISBN 9788415267249.
- ↑ Vegeu D'Abadal, Els primers comtes catalans, p. 19.
- ↑ Per exemple, el montpellerí Tastu i altres historiadors del Languedoc, Pere Ponsich (a "Wifred le Velu et ses frères", article publicat a IBIX, n. 1, setembre de 2000, pp. 55-86) i Archibald Lewis (a The Development of Southern French and Catalan Society, 718-1050, Cap. 6, nota 9, i fins i tot el mateix D'Abadal als seus primers estudis sobre el tema.
- ↑ una donació de Lluís el Pietos datada a Tribur a Alemanya el setembre del 829 confirma a un Sunifred una donació feta anteriorment al seu pare Borrell, però no és segur que es tracti del mateix Sunifred
- ↑ Tal com ho descriu Miquel Coll i Alentorn a Guifré el Pilós en la historiografia i en la llegenda, p. 108. Aquest text es pot consultar com a Vista limitada a Google Books.
- ↑ Armengol, Montse «El fundador de la nissaga catalana». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, 10-2012, p.42-44. ISSN: 1695-2014.
Sunifred I d'Urgell-Cerdanya Naixement: Girona, 805 Mort: Girona, 845
| ||
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Galí I Asnar () |
Comte d'Urgell i Cerdanya (Llista de comtes d'Urgell) (834-848) |
Succeït per: Salomó I d'Urgell () |
| Precedit per: Bernat de Septimània () |
Comte de Barcelona (Llista de comtes de Barcelona) (844-848) |
Succeït per: Guillem de Septimània (fill de Bernat de Septimània) |
| Comte de Girona (Llista de comtes de Girona) (844-848) |
Succeït per: Guifré I de Girona () | |
- Comtes de Barcelona nomenats pels reis francs
- Comtes de Barcelona del casal de Barcelona
- Comtes de Girona
- Comtes d'Osona del casal de Barcelona
- Comtes de Besalú del casal de Barcelona
- Comtes d'Urgell de la primera dinastia
- Comtes de Cerdanya del casal de Barcelona
- Comtes de Conflent del casal de Barcelona
- Comtes de Narbona
- Comtes de Besiers
- Comtes de Lodeva
- Comtes de Nimes
- Morts a Girona
- Comtes catalans històrics
- Gironins històrics
- Polítics gironins