Sunrise: A Song of Two Humans

Sunrise: A Song of Two Humans

Sunrise:A Song of Two Humans
Fitxa
Direcció	Friedrich Wilhelm Murnau
Protagonistes	Janet Gaynor George O'Brien Margaret Livingston
Producció	William Fox
Dissenyador de producció	Rochus Gliese
Guió	Carl Mayer Història: Hermann Sudermann
Música	Hugo Riesenfeld
Fotografia	Charles Rosher Karl Struss
Muntatge	Harold D. Schuster
Productora	Fox Film Corp.
Distribuïdor	Fox Film Corporation
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	1927
Durada	95 min
Idioma original	cinema mut
Rodatge	Mèxic
Color	en blanc i negre
Format	4:3
Descripció
Basat en	The Excursion to Tilsit (en)
Gènere	Drama
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu Oscar a la millor fotografia Oscar a la millor direcció artística
Premis	Oscar a la millor actriu (1927) Oscar a la millor fotografia (1927)

Sunrise: A Song of Two Humans és una pel·lícula estatunidenca dirigida per F. W. Murnau el 1927.

Argument

Una dona de ciutat ("la dona"), que passa les seves vacances en un petit poble, sedueix un pagès ("l'home") i el convenç de matar la seva esposa ("l'esposa"), ofegant-la en el llac simulant el naufragi del seu bot. Però en el darrer moment, ell s'esfondra; l'esposa fuig en un tramvia cap a la ciutat i ell la segueix (en un magnífic tràveling). Allà el matrimoni es reconcilia progressivament i acaba retrobant l'amor perdut, descobrint el riure i la festa en l'atmosfera urbana. En travessar el llac de tornada a casa, però, els sorprèn una tempesta i naufraguen. L'home creu que l'esposa s'ha ofegat. La dona va a cercar-lo, creient que ha executat el pla. Però quan arriba la notícia que l'esposa s'ha salvat l'home corre a retrobar-la. El film finalitza amb el carruatge de la dona abandonant el poble i dissolent-se en el sol naixent.

Comentaris

"El geni cinematogràfic de Murnau va fer prodigis. La història, insípida, es va convertir en sublim gràcies a una prodigiosa ciència de la imatge" (Ado Kyrou). Vertader encantador de la llum, Murnau prova que el cinema es pot hissar al nivell de la literatura, i que la imatge muda deixa sorgir poesia i lirisme com una simfonia de Beethoven. Certament és un dels més grans films de tots els temps.

Aquesta pel·lícula va ser rodada després de la invitació adreçada a F. W. Murnau pel productor William Fox que havia vist Der letzte Mann. És la primera pel·lícula americana de Murnau. Ja molt conegut per les seves pel·lícules europees, en particular Nosferatu, es va beneficiar d'un pressupost il·limitat per a aquesta pel·lícula.

Com ho indica un cartró al començament de la pel·lícula així com la denominació molt genèrica dels protagonistes («l'home», «la dona»), Murnau no ha volgut contar la història particular de dos personatges, sinó descriure una situació tipus i sentiments universals. Ha treballat particularment la fotografia en les escenes nocturnes que constitueixen l'essència de la pel·lícula. François Truffaut ha dit que L'Aurore és «la pel·lícula més bonica del món».

Sunrise: A Song of Two Humans va obtenir tres premis a la primera cerimònia dels Oscar el 1929: millor valor artístic (premi atorgat una sola vegada), Oscar a la millor actriu (Janet Gaynor, per a tres pel·lícules alhora) i Oscar a la millor fotografia (Charles Rosher i Karl Struss). L'any 1989 el National Film Registry de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units la va seleccionar per a la seva preservació degut al seu interès cultural, històric o estètic.

Repartiment

Janet Gaynor, foto del 1927

• George O'Brien: l'home
• Janet Gaynor: l'esposa
• Bodil Rosing: la serventa
• Margaret Livingston: la dona
• J. Farrell MacDonald: el fotògraf
• Ralph Sipperly: el barber
• Jane Winton: la manicura
• Arthur Houseman
• Eddie Boland
• Gina Corrado
• Sally Eilers

Enllaços externs

• Pàgina de la pel·lícula a l'IMDb.