Superdona
En sociologia, una superdona (en anglès, superwoman) o supermamà és una dona occidental que treballa dur per gestionar múltiples funcions com la de treballadora, una mestressa de casa, una voluntària, una estudiant o altres ocupacions que requereixen molt de temps.[1] La noció de "superdona" difereix de la de " dona de carrera " en què aquesta última inclou habitualment el sacrifici de la vida familiar a favor de la carrera professional, mentre que una superdona s'esforça per sobresortir en tots dos.[2]
Una sèrie d'altres termes es deriven de "superdona", com ara la síndrome de la superwoman,[3] la pressió de la superwoman (una pressió sobre una superdona perquè funcioni bé en els seus múltiples papers),[4] i el complex de superwoman (l'expectativa de que una superdona pot i ha de fer-ho tot).[2] Marjorie Hansen Shaevitz va titular el seu llibre The Superwoman Syndrome el 1984.[3]
Feminisme posterior a la segona onada
[modifica]Origen del terme
[modifica]La noció es va reconèixer per primera vegada en el feminisme estatunidenc posterior a la segona onada dels anys setanta i vuitanta, amb el canvi del paper tradicional de la dona de mestressa de casa cap a una forma de vida més orientada a la carrera. Aquesta vida implicava la recerca tant dels rols femenins tradicionals a la llar com amb els fills, com la recerca d'objectius tradicionalment masculins en forma de llocs de treball i estatus social públic.
Crítica
[modifica]El terme i el seu concepte han estat criticats dins del moviment feminista. La feminista i historiadora anglesa Lucy Delap argumenta que la idea de la "superdona" ha estat percebuda com a excloent per molts acadèmics feministes.[5] A més, Betty Friedan, una feminista nord-americana, al seu llibre The Second Stage argumentava que la "superdonicitat" dels anys vuitanta ha portat a una doble esclavització de les dones, tant a casa com a la feina. El seu consell per a les feministes va ser passar a la "segona etapa" del moviment feminista i lluitar per remodelar els dos rols de gènere i redefinir els valors socials, els estils i les estructures institucionals, perquè el compliment fos possible tant a la vida pública com a la privada sense la necessitat de sacrificar-se l'un per l'altre.[6] Aquest anhel d'equilibri dins d'un marc feminista va ser anomenat un "canvi de l'ideal de la superdona a l'ideal de la dona equilibrada" per la feminista nord-americana Catherine Rottenberg.[7]
A mesura que el paper de la "superdona" es va fer menys popular a la dècada de 1990, el model continuat de la "superdona" que encara s'utilitzava als anuncis també va rebre crítiques.[8]
La noció de "superdona" també va enfrontar-se a la reacció dels crítics del feminisme de la segona onada principalment als anys vuitanta i noranta.[9] Segons la periodista i feminista nord-americana Susan Faludi, aquestes crítiques van considerar la "superdonicitat" un objectiu feminista que no es va poder assolir a causa de l'acte de malabarisme en que es convertí el paper requerit per a les dones.[9] Això va reafirmar, en l'època postfeminista, la idea que van proposar les antifeministes abans de la segona onada: que les dones no podien tenir una carrera, una vida familiar i ser realitzades alhora.[9]
Rellevància moderna
[modifica]Malgrat l'augment del paper de la dona moderna en la força de treball dins de la cultura occidental actual, les responsabilitats domèstiques i la cura dels nens encara es perceben principalment com a treball femení.[10] En el clima cultural actual, es poden trobar proves d'això a través d'estudis i també en recursos moderns, com ara guies per a pares en línia i llocs de discussió.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Jessica Laureltree Willis. Girls Constructing Identity and Transforming "femininity": Intersections Between Empirical and Theoretical Understandings of 21st Century Girlhood, 2008. ISBN 978-0549870913.
- ↑ 2,0 2,1 "Superwoman Complex A Pain In The Ego", by Judith Serrin, Boca Raton News, July 28, 1976
- ↑ 3,0 3,1 "The superwoman syndrome", by Marjorie Hansen Shaevitz, Morton H. Shaevitz, 1984, ISBN 0-446-51310-5
- ↑ "The Superwoman Squeeze", Newsweek", May 19, 1980, pp. 72–79
- ↑ Delap, Lucy The Historical Journal, 47, 1, 2004, pàg. 101–126. DOI: 10.1017/S0018246X03003534. ISSN: 0018-246X. JSTOR: 4091547.
- ↑ Feminist Thought: a more comprehensive introduction, by Rosemarie Tong, 1998, ISBN 0-8133-3295-8, pp. 27, 28 (a summary of Friedan's position from The Second Stage)
- ↑ Pascoe Leahy Feminist Studies, 45, 1, 2019, pàg. 100. DOI: 10.15767/feministstudies.45.1.0100. JSTOR: 10.15767/feministstudies.45.1.0100.
- ↑ Kates, Steven M.; Shaw-Garlock, Glenda Journal of Advertising, 28, 2, 1999, pàg. 33–49. DOI: 10.1080/00913367.1999.10673582. ISSN: 0091-3367. JSTOR: 4189108.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 . DOI 10.1057/9780230234413_5. ISBN 978-1-349-36238-7 [Consulta: 9 desembre 2021].
- ↑ 10,0 10,1 Rashley, Lisa Hammond NWSA Journal, 17, 1, 2005, pàg. 58–92. ISSN: 1040-0656. JSTOR: 4317102.