Sospita (pel·lícula)
Suspicion  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Fitxa | |
| Direcció | Alfred Hitchcock |
| Protagonistes | |
| Producció | Alfred Hitchcock |
| Dissenyador de producció | Van Nest Polglase |
| Guió | Alma Reville, Samson Raphaelson i Joan Harrison |
| Música | Franz Waxman |
| Fotografia | Harry Stradling |
| Muntatge | William Hamilton |
| Productora | RKO Pictures |
| Distribuïdor | RKO Pictures i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1941 |
| Durada | 99 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en blanc i negre |
| Format | format acadèmic |
| Pressupost | 1.800.000 $ |
| Recaptació | 4.500.000 $ |
| Descripció | |
| Basat en | Before the Fact |
| Gènere | thriller psicològic |
| Lloc de la narració | Anglaterra |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
            
| |
Sospita[1] (títol original en anglès Suspicion) és una pel·lícula estatunidenca de 1941 dirigida per Alfred Hitchcock i protagonitzada per Cary Grant i Joan Fontaine, que va guanyar l'Oscar a la millor actriu per aquest paper.[2] Es tracta d'un thriller psicològic basat en la novel·la Before the Fact de Francis Iles (pseudònim d'Anthony Berkeley).
El cameo d'Alfred Hitchcock arriba al minut 45 de la pel·lícula: és l'home que diposita una carta a la bústia.
Argument
[modifica]
Lina, una noia de la classe alta anglesa, coneix en un tren a Johnnie, un tipus simpàtic, atractiu, pocavergonya i irresponsable. S'enamoren, i ell la convenç per escapar-se i casar-se amb ell, malgrat la forta desaprovació seu pare. Després de la seva lluna de mel comencen a viure de manera extravagant, i aviat Lina s'adona que el seu marit està arruïnat i espera viure de la generositat del seu pare. El persuadeix d'aconseguir una feina: treballarà pel seu cosí, el Capità Melbeck.
Però l'atracció de Johnnie pels diners i per les apostes aviat es posa de manifest, i Lina se n'assabenta. Malgrat la seva promesa d'abandonar-ho, Johnnie ha continuat jugant als cavalls, àdhuc ha venut les cadires que els van regalar pel casament. Comença a cometre una sèrie de negocis poc clars que inquieten Lina; ara el seu marit és un misteri per a ella. Repetidament l'agafa en mentides, i descobreix que ha estat acomiadat de la feina per malversació; Melbeck li assegura que no el demandarà si torna els diners.
Un vell amic del seu marit, Beaky, li assegura que Johnnie és un bon home, però sense gaire sort, i li demana que es mantingui fora dels seus negocis. Beaky marxa a París, i el seu amic s'ofereix per acompanyar-lo. Quan es coneix la notícia de la seva mort, Lina sospita que hagi estat el mateix Johnnie el responsable; aquest, en ser interrogat per l'inspector de policia, menteix dient que no s'ha mogut de Londres.
Lina creu fermament que ella serà la propera víctima: les proves cada vegada apunten més en aquesta direcció, i pensa que la vol enverinar per tal quedar-se els diners de la seva assegurança de vida. Decidida a fugir mentre encara és a temps, li diu al seu marit que ha d'anar a visitar la seva mare. Ell insisteix a acompanyar-la amb cotxe i li diu que prendrà una drecera; però condueix molt ràpid i, en una de les fortes corbes de la carretera que voreja la costa, la porta del costat d'ella s'obre i ella queda penjant del cotxe sobre el penya-segat.
Lina crida aterrida en veure que Johnnie allarga la mà cap a ella, i intenta evitar que pugui donar-li una empenta. Aquest, però, l'agafa d'una revolada estirant-la cap dins del cotxe.
Repartiment
[modifica]- Cary Grant: Johnnie
- Joan Fontaine: Lina
- Cedric Hardwicke: General McLaidlaw
- Nigel Bruce: Beaky
- Dame May Whitty: Sra. McLaidlaw
- Isabel Jeans: Sra. Newsham
- Heather Angel: Ethel
- Auriol Lee: Isobel Sedbusk
- Reginald Sheffield: Reggie Wetherby
- Leo G. Carroll: Capità Melbeck
Guardons
[modifica]La pel·lícual guanyà l'Oscar a la millor actriu per Joan Fontaine, el Premi del New York Film Critics Circle a la millor actriu per Joan Fontaine; i el Premi del Kinema Junpo (Japó) a la millor pel·lícula estrangera per Alfred Hitchcock. Així mateix fou nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula i l'Oscar a la millor música per Franz Waxman.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Títol en català a l'Ésadir
- ↑ 2,0 2,1 Nominacions i premis a IMDb (anglès)
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Fitxa de la pel·lícula a DeCine21 (castellà)
