Sistel·lògnats

Sistel·lògnats
Systellognatha
	; Un pteronàrcid
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Plecoptera
Infraordre	Systellognatha ; Enderlein, 1909
Família
	Chloroperlidae; Notonemouridae; Peltoperlidae; Perlidae; Perlodidae; Pteronarcyidae; Styloperlidae;

Els sistel·lògnats (Systellognatha) són un infraordre d'insectes de l'ordre dels plecòpters. Igual que la resta de plecòpters, els sistel·lògnats conserven molts caràcters morfològics primitius.^[1] La mandíbula dels exemplars adults és feble, cosa que els impedeix consumir aliment sòlid.^[2] Tanmateix, poden menjar aliment líquid o nèctar.^[3] Això fa que tinguin una longevitat bastant curta. També tenen les paraglosses labials grans i les glosses petites.^[2]

Referències

↑ Zhiltzova, L. «Zoogeographical characteristics of the Systellognatha (Plecoptera) fauna of Russia and adjacent countries» (en anglès). , vol. 90, 4, 2010, pàg. 459–464. DOI: 10.1134/S0013873810040068.
↑ ^2,0 ^2,1 David Dudgeon. Tropical Asian Streams: Zoobenthos, Ecology and Conservation (en anglès). edició il·lustrada. Hong Kong University Press, 1999. ISBN 9789622094697.
↑ Timothy Duane Schowalter. Insect Ecology: An Ecosystem Approach (en anglès). 2a edició, il·lustrada. Academic Press, 2006. ISBN 9780120887729.

Bibliografia

Zwick, Peter (2000): «Phylogenetic System and Zoogeography of the Plecoptera». Annu. Rev. Entomol. 45: 709-746. (anglès)

[Zhiltzova-1] Zhiltzova, L. «Zoogeographical characteristics of the Systellognatha (Plecoptera) fauna of Russia and adjacent countries» (en anglès). , vol. 90, 4, 2010, pàg. 459–464. DOI: 10.1134/S0013873810040068.

[Tropical-2] 2,0 ^2,1 David Dudgeon. Tropical Asian Streams: Zoobenthos, Ecology and Conservation (en anglès). edició il·lustrada. Hong Kong University Press, 1999. ISBN 9789622094697.

[Ecology-3] Timothy Duane Schowalter. Insect Ecology: An Ecosystem Approach (en anglès). 2a edició, il·lustrada. Academic Press, 2006. ISBN 9780120887729.

[1]

[2]

[3]