Tècnica de modelatge d'objectes

La tècnica de modelatge d'objectes és un modelatge d'objectes enfocat per modelar i dissenyar un programari. Es va crear el 1991 per Rumbaugh, Blaha, Premerlani, Eddy i Lorensen com un mètode per desenvolupar sistemes orientats a objectes i ajudar la programació orientada a objectes. La OMT descriu l'estructura estàtica o el model d'objectes del sistema.

OMT es va crear enfocada al desenvolupament del programari.

Els propòsits del modelatge segons Rumbaugh són:^[1]^[2]

Provar les entitats abans de crear-les (simulació).
Comunicació amb el client que vol el programari.
Visualitzar (Presentació alternativa de la informació).
Reducció de la complexitat (Eficiència).

OMT proposa tres models principals:

El model objecte: Representa l'estàtic i el més estable del modelatge. Els principals conceptes són les classes i les associacions amb atributs i operacions. Agregació i generalització (amb múltiples herències) són relacions predefinides.^[3] Main concepts are classes and associations with attributes and operations. Aggregation and generalization (with multiple inheritance) are predefined relationships.^[2]
El model dinàmic: Representa el model estat/relació. Els principals conceptes són els estats, les transicions entre ells i els esdeveniments que provoquen les transicions. Les accions poden ser modelades com accions que passen als estats. La generalització i l'agregació (concurrència) són relacions predefinides.^[2]
Model funcional: Representa bàsicament als diagrames de flux de dades. Els conceptes principals són processar, emmagatzemar dades, flux de dades i els actors. En resum, defineix la funció de la totalitat dels processos interns en un model, gràcies als Diagrames de flux de dades. Detalla com es duen a terme de forma independent els processos.^[2]

La tècnica de modelatge d'objectes és un predecessor del llenguatge unificat de modelat (UML). Això provoca que molts elements de l'OMT siguin comuns a UML.

Referències

↑ Rumbaugh et al. (1991:15)
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Terje Totland (1997). 5.2.7 Object Modeling Technique (OMT) Arxivat 2015-10-25 a Wayback Machine. Thesis, Norwegian University of Science and Technology (NTNU), Trondheim.
↑ (Rumbaugh et al.,1991:21)

Bibliografia

James Rumbaugh, Michael Blaha, William Premerlani, Frederick Eddy, William Lorensen (1990). Object-Oriented Modeling and Design. Prentice Hall. ISBN 0-13-629841-9
Terry Quatrani, Michael Jesse Chonoles (1996). Succeeding With the Booch and OMT Methods: A Practical Approach. Addison Wesley. ISBN 978-0-8053-2279-8

Enllaços externs

Some of the early history of OMT Arxivat 2016-02-01 a Wayback Machine.

[1] Rumbaugh et al. (1991:15)

[Tot97-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Terje Totland (1997). 5.2.7 Object Modeling Technique (OMT) Arxivat 2015-10-25 a Wayback Machine. Thesis, Norwegian University of Science and Technology (NTNU), Trondheim.

[3] (Rumbaugh et al.,1991:21)

[1]

[2]

[3]