Tiumén

Tiumén

Тюмень (ru)
Bandera
Tipus	ciutat/poble, divisió política i gran ciutat
Localització
57° 09′ N, 65° 32′ E
Estat	Rússia
Óblast	óblast de Tiumén
Districte urbà	Tyumen Urban Okrug (en)
Capital de	óblast de Tiumén Tyumen Urban Okrug (en) Tyumen Okrug (en) raion de Tiumén Tyumen Governorate (en) (1918–1923)
Població humana
Població	861.100 (2024) (1.232,82 hab./km²)
Idioma oficial	rus
Geografia
Superfície	698,48 km²
Altitud	102 m
Creació	1586
Organització política
• Cap de govern	Mikhail Afanasyev (en) (2024–)
Identificador descriptiu
Codi postal	625000
Fus horari	UTC+05:00
Prefix telefònic	3452
Identificador OKTMO	71701000001
Identificador OKATO	71401000000
Altres
Agermanament amb	Kaunas Daqing (1993–) Celle (1994–) Houston (1995–) Biérastse (1999–)
Lloc web	tyumen-city.ru

Tiumén (en rus: Тюмень) és una ciutat de Rússia, capital de l'óblast de Tiumén. Va ser la primera ciutat russa a Sibèria. És a la vora del riu Turà, un afluent del riu Tobol. Es troba a 2.144 km de Moscou. Es va fundar l'any 1586 i rebé la categoria de ciutat el 1782. Per Tiumén passa el ferrocarril de Sverdlovsk (Transsiberià) i té aeroports internacional, Róixino, i local, Plekhànovo. És un centre petrolífer i de gas.

Monestir de la Trinitat en una foto de Serguei Prokudin-Gorski de 1912.

Clima

Té un clima continental humit (en la classificació de Köppen és Dfb). La temperatura mitjana anual és d'1,9 °C, el mes més fred és gener amb -15,4 °C i el més càlid juliol amb 18,6 °C. La pluviometria anual és de 457 litres amb el màxim de pluja a l'estiu.

Història

El seu nom anterior fou Tximgui-Turà per estar a la vora del riu Tura; els habitants eren els Tümenli, un subgrup dels tàtars siberians que al cens de 1926 eren 22.636, que agafaven el nom d'una unitat administrativa i fiscal genguiskànida (tümen = deu mil). La regió estava habitada per pobles uralians, en especial els khantis (ostiacs) i mansis (voguls) que havien patit desplaçaments i assimilació sota el Kanat de Kimak al segle ix i el seu continuador la confederació dels Qiptxaqs (inicis del segle xi a 1230).

Fou part de l'ulus de Jotxi dins dels territoris de Xiban i d'Orda els germans de Batu Khan. Amb la fragmentació de l'ulus al segle xiv, un personatge semi-llegendari de nom Tay Bugha, de possible origen nogai, hauria fundat un kanat de Tümen, embrió del que després fou el kanat de Sibir, amb centre inicial a Tximgui-Turà. Toktamish es va refugiar en aquesta regió després de la seva derrota al riu Vorskhla i va desaparèixer (1399). En aquesta zona van operar Abu l-Khayr el primer kan uzbek i el xibànida Ibak o Ibrahim (+ vers 1493/1495) que hauria dominat almenys una part de la regió abans que ataqués la gran horda i matés al seu kan Ahmad el 1481. Ibak va estendre el seu domini pel Tobol i va crear relacions per matrimoni amb Mar (Umar?) sobirà taybúghida de Tximgui-Turà. Encara que el taybúghida fou assassinat pel seu cunyat, el net de Mar, Muhammad (Mamat) es va venjar matant a Ibak i desplaçant la capital del kanat de Tümen des de la ciutat de Tximgui-Turà a la de Sibir (Isker) possiblement un antic assentament ostiac. El germà d'Ibak que aspirava al poder a la gran horda, va mantenir el control d'una part del territori de Tümen. El darrer xibànida que hi va conservar poder fou el que les fonts russes anomenen Kulluk Saltan, passant a l'inici del segle xvi a control complet dels taybúghides de Sibir; les fronteres entre Tümen i Sibir no són prou definides i sembla que ambdós incloïen alguns principats ugrians.

El 1563 els xibànides, en la persona de Kučüm Khan, que tenia el suport dels uzbeks, van recuperar el poder i el van conservar fins a la conquesta russa el 1582. La ciutat russa de Tiumén fou fundada el 1586 prop de l'antiga Tximgui-Turà.

En la guerra civil va estar breument en mans de l'exèrcit de Koltxak, però va caure en mans de l'Exèrcit Roig el 5 de gener de 1918.

Curiositats

La comunitat d'usuaris de Linux de Tiumén va aixecar un monument a Tux.