Vés al contingut

Mortadel·lo i Filemó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: T.I.A.)
S'ha proposat que «Sporty» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar).
Infotaula de publicacions periòdiquesMortadel·lo i Filemó

Modifica el valor a Wikidata

Els dos personatges, fets ninot de Falla. Modifica el valor a Wikidata
Tipussèrie de còmics Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorFrancisco Ibáñez Talavera Modifica el valor a Wikidata
Llenguacastellà Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici20 gener 1958 Modifica el valor a Wikidata
FundadorFrancisco Ibáñez Talavera Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerecòmic d'humor Modifica el valor a Wikidata
EditorialEditorial Bruguera
Ediciones B Modifica el valor a Wikidata
PersonatgesProfessor Bacteri
Secretària Ofèlia
Filemó Pi
Mortadelo
Superintendent Vicent Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Part deEscola Bruguera Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmortadeloyfilemon.com Modifica el valor a Wikidata
GCD88809, 68543 i 22406 Modifica el valor a Wikidata

Mortadel·lo i Filemó (en l'original en castellà: Mortadelo y Filemón) és el còmic més popular del seu creador, Francisco Ibáñez Talavera, publicat per primera vegada el 20 de gener de 1958 al numero 1.394 de la revista Pulgarcito,[1] i els personatges de ficció Mortadel·lo i Filemó en són els protagonistes. El còmic d'humor conta les peripècies d'aquests dos agents de l'organització secreta TIA (Tècnics d'Investigació Aeroterràquia).

Els seus àlbums han aconseguit vendre més de 150 milions de còpies,[2] un fenomen comercial que rivalitza amb els grans èxits de mercats consolidats com el japonès,[3] convertint-lo en un dels èxits més importants de la història del còmic.

Història

[modifica]

La sèrie es va poder veure per primera vegada a la revista Pulgarcito, el dia 20 de gener de 1958.[1] La historieta era una mena de paròdia dels personatges clàssics Sherlock Holmes i el doctor Watson. Al principi treballaven com a detectius privats en una agència pròpia.[4]

Personatges

[modifica]
Mortadel·lo i Filemó a l'exposició "Vinyetes sobre rodes" al Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2016.
Article principal: Personatges de Mortadel·lo i Filemó
  • Mortadel·lo és un agent alt i prim, i és completament calb "gràcies" a un invent del professor Bacteri per fer créixer el cuir cabellut. Té un nas allargat i duu ulleres i un vestit negre. Es comenta que la característica que l'ha portat a la fama és que sempre s'està emprovant disfresses, amb les quals pot transformar-se, per a sorpresa de tothom, en qualsevol cosa, des d'un elefant fins a una formiga, des de Superman fins a l'home invisible. Al principi duia un paraigua negre penjat del braç i lluïa un barret d'on sempre extreia les disfresses.
  • Filemó Pi és més baix que en Mortadel·lo, i és el seu cap. Té dos pèls al cap, i duu una camisa blanca i uns pantalons vermells, encara que en els primers anys de la seva publicació duia una gran pipa a la boca i un abillament similar al de Sherlock Holmes. És qui se sol endur les garrotades quan alguna cosa surt malament (és a dir, gairebé sempre).
  • El Súper és el superintendent (de nom Vicente) de la TIA, el qual encomana les missions a en Mortadel·lo i a en Filemó. Duu un poblat bigoti i un vestit blau. En paraules del mateix Ibáñez, és una crítica contra els anteriors caps que havia tingut quan treballava al banc.
  • Professor Bacteri és el típic professor guillat. Crea els invents més inversemblants, però gairebé sempre fan el contrari del que es pretenia. Té una gran barba negra, que els agents o el Súper prenen amb ferotgia contra la seva persona quan els seus invents surten malament.
  • Ofèlia és la secretària, una dona rossa i grassa enamorada d'en Mortadel·lo (però no corresposta) i quasi sempre utilitzada com a mofa.
  • Irma és l'altra secretària, encara que no surt tant en el còmic com l'Ofèlia (de fet va deixar de ser dibuixada anys enrere). És molt maca, i tant en Mortadel·lo com en Filemó estan bojos per ella... la qual cosa provoca gags interessants amb l'Ofèlia.

TIA

[modifica]

TIA (Tècnics Investigació Aeroterràquia)[5] són les sigles d'una organització fictícia de la sèrie Mortadel·lo i Filemó. La seva missió és de servir i protegir els ciutadans dels delinqüents. La TIA és una paròdia, creada per Francisco Ibáñez, de l'organització nord-americana CIA.

La primera aparició de l'organització TIA va ser en El sulfat atòmic (1969), la primera historieta llarga d'aquesta sèrie, en la qual Mortadel·lo i Filemó ja apareixen com dos dels seus agents secrets. Des del principi apareixen altres aspectes que es mantindran durant molt de temps (entrades secretes, edificis en condicions penoses...) i personatges com el Superintendent Vicenç (el "Súper") i el professor Bacteri. El 1978, apareix la secretària Ofelia Michélinez, que també es farà recurrent.[6] Els altres membres de la TIA apareixen molt menys.

La TIA té entrades secretes en els llocs més recòndits, com ara un simple senyal de trànsit o un cartell publicitari d'un circ, o el cercle del sol que es veu des de la Terra, però només els agents saben com entrar-hi i per a la resta de vianants són trampes.

Mortadel·lo i Filemó al cinema i la televisió

[modifica]

Les històries de Mortadel·lo i Filemó s'han portat al cinema en adaptacions amb personatges reals com La gran aventura de Mortadel·lo i Filemó (2003) dirigida per Javier Fesser i protagonitzada per Benito Pocino en el paper de Mortadel·lo i Pepe Viyuela en el paper de Filemó. Una nova pel·lícula, Mortadelo y Filemón. Misión: Salvar la Tierra, es va estrenar el 2008 coincindint amb el cinquantè aniversari de l'aparició dels personatges,[7] i en 2014 Javier Fesser va dirigir Mortadelo y Filemón contra Jimmy el Cachondo, que va obtenir els premis Goya a la millor pel·lícula d'animació i al millor guió adaptat.[8]

A banda, a principis dels anys setanta van aparèixer diverses pel·lícules d'animació (Mortadelo y Filemón, Primer Festival del Humor, Mortadelo y Filemón, Segundo Festival del Humor i "El armario del Tiempo") dirigides per Rafael Vara Cuervo. Posteriorment, a la dècada de 1990, BRB Internacional va crear una sèrie de dibuixos animats ("Mortadelo y Filemón") que va ser retransmesa a Espanya per Antena 3 i a Alemanya per RTL.

Àlbums

[modifica]
Article principal: Llista de còmics de Mortadel·lo i Filemó

Llista d'àlbums d'història llarga apareguts per ordre de realització i publicació:

Entre 1969 i 1974

[modifica]

Entre 1975 i 1979

[modifica]

Entre 1980 i 1985

[modifica]

Entre 1986 i 1989

[modifica]

Entre 1990 i 1994

[modifica]

Entre 1995 i 2000

[modifica]

Entre 2001 i 2008

[modifica]

El 2009 endavant

[modifica]

Altres

[modifica]

Històries apòcrifes

[modifica]

Durant un temps, la demanda que hi va haver d'aquests personatges va fer que un grup d'artistes contractat per l'Editorial Bruguera fessin còmics sense la intervenció de l'Ibáñez. Anys més tard, però, en una renegociació de drets, es va acordar treure aquestes històries del mercat.

Mortadel·lo i Filemó al món

[modifica]

Els seus còmics han estat venuts arreu del món amb molts noms diferents. Té una excel·lent acollida a Alemanya, raó per la qual Ibáñez li va dedicar un número sencer. Aquí alguns noms que reben els personatges:

  • Mortadelo y Filemón nom original en castellà
  • Paling en Ko en neerlandès[9]
  • Mortadelo e Salaminho en portugués (Brasil)[9] i Salamão e Mortadela/[10] Mortadela e Salamão (Portugal)[11]
  • Flink & Fummel en suec[9]
  • Flip & Flop en danès[9]
  • Flip & Flopp en noruec[9]
  • Mortadel et Filémon en francès[9] (també Futt et Fil)[11]
  • Fortune & Fortuni en italià[12] (també Mortadella e Filemone[9] i Mortadello e Polpetta[11]
  • モートとフィル en japonès[11]
  • Αντιριξ και Συμφωνιξ ("Antirix kai Symphonix", pronunciat Andirix ke Simfonix)[11] en grec[9]
  • Älli ja Tälli en finès[9]
  • Clever & Smart en txec i alemany[9]
  • Zriki Svargla & Sule Globus en serbo-croat[9]
  • 特工二人组 en xinès[11]
  • Mortadelo eta Filemon en euskera[11]
  • Mortadelo e Filemón en gallec[11]
  • Mortadelo i Filemon en polonès[11]
  • Mortadelc pa File en eslovè[11]
  • Dörtgöz ve Dazlak en turc[11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Pulgarcito 1394» (en castellà). La Página no Oficial de Mortadelo y Filemón. Arxivat de l'original el 10 de juny 2024. [Consulta: 1r agost 2020].
  2. ↑ «Un poquitín de historia» (en castellà). Mortadelo y Filemón. Arxivat de l'original el 22 de desembre 2010. [Consulta: 1r agost 2020].
  3. ↑ «The Rise and Fall of Weekly Shonen Jump: A Look at the Circulation of Weekly Jump» (en anglès). Comi Press, 06-05-2007. Arxivat de l'original el 13 de febrer 2012. [Consulta: 1r agost 2020].
  4. ↑ «Mortadelo y Filemón, agencia de información». Humoristan, museu digital de l'humor gràfic. Arxivat de l'original el 2020-02-02. [Consulta: 22 juliol 2016].
  5. ↑ Aguilar, Carlos. Cine fantástico y de terror español, 1984-2004 (en castellà). Semana de Cine Fantástico y de Terror de San Sebastián, 2005, p. 512. ISBN 848966854X. 
  6. ↑ Casas, Narciso. Historia y Análisis de los Personajes en el Cómic (en castellà). Bubok, 2015, p. 200. ISBN 8468661562.  Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
  7. ↑ «Mortadelo y Filemón. Misión: Salvar la Tierra» (en castellà). LaButaca.net. Arxivat de l'original el 2018-12-21. [Consulta: 7 setembre 2012].
  8. ↑ «Los ganadores de los Goya 2015» (en castellà). La Vanguardia, 07-02-2015. Arxivat de l'original el 2024-06-10. [Consulta: 30 gener 2016].
  9. ↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 «La vuelta al mundo en mil carcajadas» (en castellà). Col·lecció Olé. Editorial Bruguera, 270, 1983, pàg. 20 [Consulta: 27 agost 2021].
  10. ↑ «Salamao e Mortadela (Editora Paralelo, 1977) - nº 5 - Os agentes da TIA» (en castellà). La Página no Oficial de Mortadelo y Filemón. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2021. [Consulta: 27 agost 2021].
  11. ↑ 11,00 11,01 11,02 11,03 11,04 11,05 11,06 11,07 11,08 11,09 11,10 «MORTADELO Y FILEMÓN el caso de las tacillas» (en castellà). geocaching, 26-11-2017. [Consulta: 27 agost 2021].
  12. ↑ «La Revista: 40 años de Mortadelo» (en castellà). el Mundo. Arxivat de l'original el 10 de juny 2024. [Consulta: 27 agost 2021].

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mortadel·lo_i_Filemó&oldid=33595942»