Tahírides del Khorasan

Tahírides del Khorasan
Dades
Tipus	dinastia
Religió	sunnisme
Idioma oficial	persa
Història
Creació	821
Data de dissolució o abolició	873 (Gregorià)

Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència. També van exercir altes funcions a l'Iraq. El seu període abraça entre el 821 i el 891 (a Khorasan del 821 al 873 excepte un breu govern només a Nishapur el 876).

El fundador fou el general Tàhir Dhu-l-Yaminayn (l'Ambidextre), nomenat governador el 821, mort l'any següent. El va succeir en el càrrec el seu fill Talha ibn Tàhir que va combatre els kharigites al Sistan fins a la seva mort el 828. El seu germà Abd Allah ibn Tahir va rebre ara el govern de la província (per la que ja havia estat a punt de ser nomenat el 822) que fou el més gran dels membres de la família i va fer bons serveis a l'Azerbaidjan, Egipte, Tabaristan i Transoxiana. El va succeir el seu fill Tàhir II ibn Abd-Al·lah que com el seu pare va governar amb justícia però va perdre el Sistan davant els ayyars (caps locals). Va morir el 862 i el va succeir el seu fill Muhàmmad ibn Tàhir considerat feble i dedicat massa als plaers; les províncies de la mar Càspia van esdevenir un feu dels zaidites (864/865) a causa de la revolta d'al-Hasan ibn Zayd conegut com al-Dai al-Kebir (el Gran Missioner) que es va beneficiar de l'oposició que havia aixecat el tracte fiscal tahírida a la regió; al Sistan Yaqub ibn al-Layth va prendre el poder i va esdevenir prou poderós com per desafiar als tahírides. El 873 va entrar a Nishapur sense lluita. El seu fill Tahir ibn Muhammad va conservar breument el poder a Merv.

El califa va retornar a Muhammad el govern del Khorasan el 876 però no va tenir ocasió de tornar a la província. Al-Hussayn ibn Tàhir, el germà de Muhammad, fou proclamat efímerament a Nishapur el 876 per Abu-Xujà Àhmad ibn Abd-Al·lah al-Kujistaní, i el fill de l'emir enderrocat, Àhmad ibn Muhàmmad ibn Tàhir, que era governador àrab a Coràsmia, va enviar un exèrcit de cinc mil homes a Nishapur, però no va poder ocupar la ciutat.

Els safàrides reclamaven la successió dels tahírides del Khorasan a Transoxiana, i el 898 la pressió safàrida sobre el califa abbàssida va fer que aquest dictés un decret pel qual Ismaïl ibn Àhmad era destituït del govern de Transoxiana i li era concedit a Amr ibn al-Layth que governava Khurasan, però Ismaïl s'hi rebel·là fins que el 900 Amr fou derrotat i fet presoner a la batalla de Balkh. Encara que nominalment Ismaïl era un rebel, el califa va estar de fet satisfet de desfer-se d'Amr. Des del 900 els samànides van governar a Khurasan i Transoxiana.^[1]