Vés al contingut

Cuir

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Talabarder)
Eines modernes per a treballar el cuir.

El cuir o cuiro és la pell dels animals quan ha estat adobada per tal de garantir-ne la conservació i les característiques pròpies del producte.

També s'anomena cuir la pell sense adobar del bestiar gros. La capa més exterior de la pell de l'animal s'anomena pell-flor. La pell es talla en diverses làmines paral·leles a l'exterior i, amb les interiors, s'obté el que en diem pell girada o serratge.[1]

El cuir té propietats de resistència i flexibilitats adequades per a la seua manipulació i ús com a matèria primera. Les diverses substàncies químiques d'adob fa que les pells siguin dures, menys flexibles i sovint gruixudes i es fan servir en usos industrials de guanteria, confecció, pellisseria, i pells fines de sabateria o soles de sabata.

L'ús del cuir data del període Naqada de l'antic Egipte al voltant del 4000 aC.[2] Abans de la possibilitat de transportar carn congelada a grans distàncies el cuir de les vaques per exemple tenia més valor que la carn.

La paraula cuir o cuiro ve del llatí cuirum (pell adobada d'animals).[3]

Varietats

[modifica]

Una classificació natural dels tipus de cuir es basa en l’espècie animal de la qual procedeix. Cada cuir té unes característiques que el fan més adequat per a un servei determinat: gruix, flexibilitat, resistència al desgast, ...

Cuir de bovins

[modifica]

Els cuirs de bovins són els més importants des del punt de vista quantitatiu.[4][5]

Ovins

[modifica]

Els cuirs d'ovins s'han valorat poc històricament però són molt utilitzats.[6][7]

Caprins

[modifica]
  • Tafilet.[8]
  • Cordovà

Porcins

[modifica]

Menys suaus i flexibles que els cuirs dels bovins, són difícils de treballar. Per això no se'n fan sabates, però sí maletes o tapisseries de vehicles.[9]

Equins

[modifica]

La producció de cuir de cavall ha estat important en certs territoris i èpoques determinades. Alguns documents permeten comparar la seva impotència relativa.[10]

Estruç

[modifica]
Bossa de pell d'estruç.

El cuir d'estruç ha estat esmentat des de temps antics.[11] Actualment és una pell de luxe, emprada en sabateria i bosses de mà.[12]

Cangur

[modifica]

La pell de cangur és preuada per a fabricar estris diversos. Particularment guants.[13]

Tauró

[modifica]

La pell de tauró, ben seca, es pot utilitzar com una llima per polir la fusta, el marfil o els metalls.[14]

  • "Chagrin de mer".[15]
  • "Galuchat"

Escorxar o espellar

[modifica]

Un cop mort l'animal, el pas previ a l'obtenció de cuir és l'operació de separar la pell de la resta del cos. Operació designada amb els termes d'escorxar o espellar.

Les condicions inicials poden ser molt diferents: un bisó de grans dimensions abatut en una plana nord-americana, morsa congelada en territoris àrtics, conill, esquirol, serp, tauró, ... Les pells dels animals capturats pels trampers es recullen amb els animals congelats.

Aspectes mecànics

[modifica]

Hi ha ganivets i ganivetes especials per a escorxar.[16] Hi ha animals que requereixen una subjecció especial o ser penjats per a ser espellats amb comoditat.

Adoberia

[modifica]

Mètodes tradicionals

[modifica]

Mètodes moderns

[modifica]
Primeres etapes
Després d'haver sacrificat els animals, el seu cuir és tractat amb sal pel costat de la carn, amb la qual cosa s'evita la putrefacció i s'aconsegueix un cert temps de conservació adequada als processos i usos posteriors als que el cuir serà sotmès. A continuació s'emmagatzemen en un local.
Etapa de neteja i condicionat del cuir
Aquesta etapa és la que necessita més aigua, primer es treuen, mecànicament, les restes de carn i de greix es fa servir sulfur sòdic i calç per eliminar l'epidermis de la pell a més del pèl que la recobreix.
Etapa de preparació química de la pell
Es fan servir principalment àcid fòrmic i àcid sulfúric.
Etapa d'estabilització del col·lagen de la pell
En estabilitzar el col·lagen amb substàncies com les sals de crom, es forma el cuir.
Darreres etapes
S'elimina la humitat, es grata per donar l'espessor definitiu i se'l pot sotmetre a altres tractaments segons quin sigui l'ús final del producte.

Documents

[modifica]

A més de l’exposició genèrica de les propietats dels cuirs, un esment de casos puntuals diversos hauria de permetre l’aproximació a la realitat global de la importància d’aquests materials. Vegeu una relació cronològica, aleatòria i incompleta, a continuació.

« Los Soldados del Presidio de Californias, de quienes la justicia y la equidad nos obligan a decir, que trabajaron infinito en esta Expedición, usan de dos géneros de armas, ofensivas y defensivas : las defensivas son la Cuera y la Adarga. La primera cuya hechura es semejante a la de una Casaca sin mangas, se compone de seis, o siete azes de pieles blancas de Venado agamuzadas, impenetrable á las flechas de los Indios, como no estén disparadas de muy cerca. La Adarga es de dos hazes de cuero de Toro crudo, se maneja con el brazo izquierdo, y desvian con ella las jaras, o flechas, defendiendose el Ginete a sí, y a fu Caballo: usan ademas de las dichas una especie de delantal de baqueta prendido á la cabeza de la silla con cayda a uno y otro lado, que llaman armas o defensas, que les cubren los muslos, y piernas para no lastimarse, corriendo en el Monte. Sus armas ofensivas son la lanza, que manejan diestramente a caballo, una espada ancha, y una Escopeta corta que llevan metida y afianzada en su funda. Son Hombres de mucho aguante, y sufrimiento en la fatiga; obedientes, resueltos, ágiles, y no dificultamos decir que son los mayores Ginetes del Mundo, y de aquellos Soldados que mejor ganan el Pan al Augusto Monarca a quien sirven. »
— Diario histórico de los viages de mar, y tierra hechos al norte de la California. Miquel Constançó. 1770.)
  • 1793. Escut de pell d'hipopòtam al Darfur.[19]
  • 1848. Producció inmensa de pells bovines a les missions de Califòrnia.[20][21][22]
  • 1863. Relació d'una munió de fàbriques de guants.[23]
  • 1869. «Kid gloves» de Mark Twain.[24][25]
    • L'acte de comprar uns guants fins ("kid gloves" = guants de cabritilla) explicat com a anècdota còmica. Sense oblidar la crítica comparada amb uns guants normals.
  • 1888. Caiacs esquimals de pells de foca.[26]
  • 1896. Escuts de guerra "cheyennes".[27]


  • 1942. Ganivet de combat Ka-Bar. Amb mànec de cuir.
    Ganivet de combat Ka-Bar. Mànec de rodanxes cuir [28] i funda de cuir.
  • 1970. Botes de vaquer de pell d'estruç.[29]
  • 1971. Atahualpa Yupanqui. Disc «Yo me he criado a puro campo». Cançó «Yo quiero un caballo negro». Parla d’un llaç escorredor de cuir de toro i guanac.[30]
« ... yo quiero un lazo trenzado, mezcla de toro y guanaco ... »
  • 2008. Obra moderna que tracta, entre altres temes, de l'escut de guerra dels "cheyennes".[31]
  • 2010. "Tientos para lazo". Tires de cuir per a fer un llaç escorredor.[32]
  • 2012. Construcció de les tendes còniques de pell: tipis.[33]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cuir
  1. ↑ Correcció lingüística[Enllaç no actiu]Catalunya Ràdio
  2. ↑ (anglès) Thom F. Cavalli, Embodying Osiris: The Secrets of Alchemical Transformation, p.82
  3. ↑ G, A.D.A.R.. Antes De Salir El Sol En Meripoey: Las Tías También Y No Hacen Averías (en castellà). AuthorHouse, 2017, p. 82. ISBN 978-1-5246-8724-3 [Consulta: 16 agost 2023]. 
  4. ↑ Situacion y perspectivas de los productos basicos, 199293 (en castellà). FAO, p. 131. ISBN 978-92-5-303296-9 [Consulta: 15 agost 2023]. 
  5. ↑ Cattle Hide Exports: Hearing Before the Subcommittee on Livestock and Grains of the Committee on Agriculture, House of Representatives, Eighty-ninth Congress, Second Session, March 22, 1966. U.S. Government Printing Office, 1966, p. 38 [Consulta: 16 agost 2023]. 
  6. ↑ Situacion y perspectivas de los productos basicos, 198990 (en castellà). FAO, 1990, p. 89. ISBN 978-92-5-302791-0 [Consulta: 16 agost 2023]. 
  7. ↑ Ronquillo, J.O.. Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola, que contiene la indicación, la descripción y los usos de todas las mercancías (en castellà). Imprenta de Agustín Gaspar, 1857, p. 21 [Consulta: 16 agost 2023]. 
  8. ↑ Dumas, J.B.; Martínez, L.; Mieg, E. Tratado de química aplicada a las artes (en castellà). Imp. de Benito Hortelano y Comp., 1847, p. 750 [Consulta: 15 agost 2023]. 
  9. ↑ Boletin de Información (en castellà), 1951, p. 11-PA70 [Consulta: 16 agost 2023]. 
  10. ↑ Anuario de la Dirección General de Estadística (en castellà). Compañia Sud-americana de Billetes de Banco, 1914, p. 644 [Consulta: 16 agost 2023]. 
  11. ↑ Oudot, J. Le fermage des autruches en Algérie: incubation artificielle (en francès). Challamel aîné, 1880, p. 28 [Consulta: 16 agost 2023]. 
  12. ↑ Campodonico, P.; Masson, C. Les ratites: Elevage et productions (en francès). Quae, 1992, p. 82. ISBN 978-2-7592-1484-6 [Consulta: 16 agost 2023]. 
  13. ↑ Giest, B. Fore! Play: The Last American Male Takes up Golf. Grand Central Publishing, 2009, p. 45. ISBN 978-0-7595-2255-8 [Consulta: 16 agost 2023]. 
  14. ↑ Ronquillo, J.O.. Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola, 2: que contiene la indicación, la descripción y los usos de todas las mercancías (en castellà). Imprenta de Agustín Gaspar, 1853, p. 460 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  15. ↑ Duboc, É. Manuel du Négociant pour la connaissance des marchandises, ou traité précis des diverses productions du globe répandues dans le commerce ... Suivi d'un vocabulaire raisonné de termes employés dans le commerce, etc (en francès), 1854, p. 367 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  16. ↑ Stevens, J.W.. Leather Manufacture: A Treatise on the Practical Workings of the Leather Manufacture; ... Together with Numerous ... Recipes ... and Miscellaneous Matter .... S. Low, 1891, p. 174 [Consulta: 16 agost 2023]. 
  17. ↑ Kavanagh, T.W.. The Comanches: A History, 1706-1875. University of Nebraska Press, 1999, p. 130. ISBN 978-0-8032-7792-2 [Consulta: 16 agost 2023]. 
  18. ↑ Diario historico de los viages de mar, y tierra hechos al norte de la California : de orden del excellentissimo señor marques de Croix Virrey, Governador, y Capitan General de la Nueva España, y por direccion del illustrissimo señor D. Joseph de Galvez, del consejo, y camara de S. M. en el Supremo de Indias, Intendente de Exercito, Visitador General de este Reyno executados por la tropa destinada à dicho objeto al mando de Don Gaspar de Portola Capitan de Dragones en el Regimiento de España, y Governador en dicha Peninsula y por los paquebots el S. Carlos, y el S. Antonio al mando de Don Vicente Vila piloto del número de primeros de la Real Armada, y de Don Juan Perez de la Navegacion de Philipinas, per Miquel Constançó .
  19. ↑ Estala, P. El viagero universal ó Noticia del mundo antiguo y nuevo (en castellà). imprenta de Villalpando, 1801, p. 283 [Consulta: 16 agost 2023]. 
  20. ↑ Maunder, S.; Inman, J. The Treasury of History: Being a History of the World : Comprising a General History Both Ancient and Modern of All the Principal Nations of the Globe .... Henry Bill, 1851, p. 692 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  21. ↑ Thompson, J.W.. A History of Livestock Raising in the United States, 1607-1860. Bureau of Agricultural Economics, U.S. Department of Agriculture, 1942, p. 118 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  22. ↑ Bryant, E. What I Saw in California: Being the Journal of a Tour by the Emigrant Route and South Pass of the Rocky Mountains, Across the Continent of North America, the Great Desert Basin, and Through California, in the Years 1846-1847. D. Appleton, 1849, p. 321 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  23. ↑ Caballero, L.M.; Oficinas del Anuario (Madrid). Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones de la magistratura y de la administración ó Diccionario Indicador... (en castellà). Imp. Oficinas del Anuario, 1863, p. 561 [Consulta: 16 agost 2023]. 
  24. ↑ Twain, M. The Innocents Abroad. American publishing Company, 1879, p. 75 [Consulta: 16 agost 2023]. 
  25. ↑ Twain, M. Guía para viajeros inocentes (en castellà). Greenbooks Editore, 2020, p. 65. ISBN 978-88-3295-799-0 [Consulta: 16 agost 2023]. 
  26. ↑ Bettany, G.T.. The World's Inhabitants, Or Mankind, Animals, and Plants: Being a Popular Account of the Races and Nations of Mankind, Past and Present and the Animals and Plants Inhabiting the Great Continents and Principal Islands. Ward, Lock, 1888, p. 729 [Consulta: 16 agost 2023]. 
  27. ↑ Dyer, D.B.. "Fort Reno"; Or, Picturesque "Cheyenne and Arrapahoe Army Life," Before the Opening of "Oklahoma.". G.W. Dillingham, 1896, p. 102 [Consulta: 16 agost 2023]. 
  28. ↑ Institute, B.R.. Uncle John's Bathroom Reader Salutes the Armed Forces. Printers Row, 2012, p. 18. ISBN 978-1-60710-618-0 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  29. ↑ Williams, E. Ostrich (en alemany). Reaktion Books, 2013, p. 120. ISBN 978-1-78023-066-5 [Consulta: 16 agost 2023]. 
  30. ↑ «YO ME HE CRIAO A PURO CAMPO de Atahualpa Yupanqui» (en castellà). [Consulta: 16 agost 2023].
  31. ↑ Grinnell, G.B.; Fitzgerald, J.A.. The Cheyenne Indians: Their History and Lifeways : Edited and Illustrated. World Wisdom, 2008, p. 188. ISBN 978-1-933316-60-4 [Consulta: 16 agost 2023]. 
  32. ↑ Preisz, C.O.. Pelajes del caballo (en castellà). Ed. Albatros, 2010, p. 120. ISBN 978-950-24-1280-1 [Consulta: 16 agost 2023]. 
  33. ↑ Laubin, R.; Laubin, G. The Indian Tipi: Its History, Construction, and Use. University of Oklahoma Press, 2012, p. 11. ISBN 978-0-8061-8852-2 [Consulta: 16 agost 2023]. 

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cuir&oldid=34140850»