Vés al contingut

Targeta magnètica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Targeta amb banda magnètica)
Cara posterior d'una targeta magnètica

Una targeta magnètica és una làmina amb una banda magnètica on es poden registrar unes dades i llegir-les posteriorment amb rapidesa (p. ex.: per identificació d'un usuari).[1]

Banda magnètica

[modifica]

Una banda magnètica (anomenada de vegades magstripe com a abreviació de magnetic stripe) és tota aquella banda fosca present en targetes de crèdit, abonaments de transport públic o carnets personals que està composta per partícules ferromagnètiques incrustades en una matriu de resina (generalment epoxi) i que emmagatzemen certa quantitat d'informació mitjançant una codificació determinada que polaritza aquestes partícules. La banda magnètica és gravada o llegida mitjançant contacte físic passant-la a través d'un cap lectora/escriptora gràcies al fenomen de la inducció magnètica. En aplicacions estàndard de targetes identificació, com les usades per a les transaccions financeres, la informació continguda a la banda magnètica s'organitza en diferents pistes. El format i estructura de dades d'aquestes pistes estan regulats pels estàndards internacionals ISO7813 (per a les pistes 1 i 2) i ISO4909 (per a la pista 3).

Aplicacions

[modifica]
Targeta amb banda magnètica .

Alguns usos que se'ls dona aquestes targetes són:

  • Targeta de crèdit i de dèbit ja comentades.
  • Abonament multiviatge (o monoviatge) per al transport públic.
  • Val com a pagament d'un servei. Dispensació d'aigua, temps de joc en una màquina, o un pagament en línia
  • Forrellats electrònics.
  • Caixes fortes.
  • Programes de fidelització. El baix cost de la targeta de banda magnètica, molt menor que les tecnologies més segures, fa que sigui ideal per repartir sense cost als clients per a una aplicació de fidelització.

Aquestes targetes contrasten amb la nova generació de targetes intel·ligents que contenen un xip amb contactes metàl·lics, o targetes sense contacte que usen un camp magnètic o radiofreqüència (RFID) per a la lectura a una distància mitjana.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.47. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 12 novembre 2014]. 

Enllaços externs

[modifica]
  • Format de pistes de les targetes de banda magnètica Arxivat 2014-09-28 a Wayback Machine. (anglès)