Targeta intel·ligent
.png)
Una targeta intel·ligent, targeta amb circuit integrat (amb el sigle anglès ICC) o amb els noms en anglès smart card o chip card, és una targeta d'aspecte i de mida d'una targeta de crèdit o fins i tot més petit, amb un circuit integrat, generalment per mitjà d'un xip.[1] Conté memòria no volàtil que permet d'emmagatzemar dades en suport digital.[2] Les seves dimensions físiques, els protocols de comunicació i, en el seu cas, la disposició dels contactes estan normalitzats per les normes estandarditzades ISO/IEC 7816 i ISO/IEC 7810.
Entre els tipus de targeta més habituals s'hi troben les de telecomunicacions (SIM, USIM i UICC), les de banca (targetes de crèdit, dèbit, prepagament...), les targetes recarregables (títols de transport, targetes de fidelització, moneders electrònics amb diner digital, etc.) o les targetes identificatives (documents d'identitat, targetes sanitàries, identificadors d'empleat o passaports, entre d'altres). Les targetes intel·ligents no contenen bateries; l'energia és subministrada pels lectors de targetes, bé siguin amb contacte o sense. És una evolució amb prestacions més elevades de la targeta magnètica. Existeixen targetes híbrides que combinen les dues tecnologies sobretot en les targetes de pagament.
La tecnologia de les targetes intel·ligents fou ideada a França l'any 1974, obra de l'inventor Roland Moreno.[3] Aquesta primera targeta era una targeta telefònica que contenia un xip de memòria que mantenia un registre de quantitat modificable, usat per portar un recompte de diners que editava l'aparell telefònic. Aquest registre podia decrementar-se si l'usuari gastava diners usant el telèfon i incrementar-se posant diners a la màquina.[3]
Una altra patent important en l'evolució de les targetes intel·ligents fou la que fiu Jürgen Dethloff el 1976 i que representa la primera targeta intel·ligent d'identificació amb número secret.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Targeta intel·ligent». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Targeta intel·ligent». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ 3,0 3,1 «Your Money in Transition» (en anglès). Washington: Smithsonian National Museum of American History. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 25 febrer 2014].
- ↑ «Espacenet - Original document». Worldwide.espacenet.com. Arxivat de l'original el 2017-03-12. [Consulta: 25 febrer 2014].
Bibliografia
[modifica]- Rankl, Wolfgang; Effing, Wolfgang. Smart Card Handbook (en anglès). 4a ed.. Wiley, 2010. ISBN 978-0470743676.
- Mayes, Keith; Markantonakis, Konstantinos. Smart Cards, Tokens, Security and Applications (en anglès). Springer, 2008. ISBN 978-0-387-72198-9.
- «About Smart Cards : Introduction» (en anglès). Smart Card Alliance. [Consulta: 25 febrer 2014].
- «What is a smart card?» (en anglès). HowStuffWorks, Inc. [Consulta: 25 febrer 2014].
- «Smart Card Basics» (en anglès). CardLogix Corporation, 2010. [Consulta: 25 febrer 2014].
Enllaços externs
[modifica]
- «Smartcard & Identity News» (en anglès). Anglaterra: Smartcard News, Ltd., 2011. Arxivat de l'original el 2012-05-31. [Consulta: 20 febrer 2014].