Taumatúrgia
La taumatúrgia és l'art de simular (o fer) prodigis. Prové del grec θαῦμα thaûma, tema thaumat-, "miracle" e ἔργον érgon "treball". Durant el temps de l'Imperi Romà es creia en l'existència d'homes divins amb poders meravellosos, que podien profetitzar, fer miracles i curar malalties. A aquests homes se'ls anomenà taumaturgs. El taumaturg més famós de l'època imperial fou Apol·loni de Tíana. Era contemporani de Pau de Tars. Segons la tradició posseïa un coneixement i un saber semblant al dels déus. Predicava l'abstinència sexual, era profeta, curava tots els malalts i ressuscitava els morts. Finalment ascendí al cel.
Els reis de França sovint necessitaven guerrers a les croades per combatre. Per obtenir homes més fidels i motivats, els imposaven les mans per donar-los el poder i la gràcia divina. A tot el món hi ha exemples semblants que es repeteixen al llarg de la història amb diferents ritus i formes.
Bibliografia
[modifica]- Marc Bloch, Les Rois thaumaturges , 1983