Teatre Talia (Barcelona)
Teatre Talia | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Teatre | |||
Data de dissolució o abolició | juny 1987 | |||
Obertura | 4 agost 1900 | |||
Clausura | abril 1987 | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Barcelona i Sant Antoni (Barcelonès) | |||
Localització | Avinguda del Paral·lel, 100 | |||
| ||||
El Teatre Talia de la ciutat de Barcelona va ser un local d'espectacles teatrals ubicat en el número 100 de l'Avinguda del Paral·lel, cantonada amb el carrer del Comte Borrell.[1] La sala tenia platea i dos pisos, en forma de ferradura. Va ser inaugurat el 4 d'agost de 1900 i tancat l'abril de 1987. Dos mesos després, s'hi va produir un incendi; finalment, va ser enderrocat. El gener de 2022, després de dos anys de negociació, el solar va ser adquirit per l'Ajuntament de Barcelona per 5,7 M€. Es projecta construir habitatge social i equipaments de barri.[2]
Durant tota la seva història, el teatre prengué diferents noms: Teatre de les Delícies de 1900 a 1906, Teatre Líric (entre 1906 i 1913, diferent al Teatre Líric de l'Eixample, tancat el 1900), El Trianon de 1913 a 1915 (que no s'ha de confondre amb el Teatre Pompeia, també al Paral·lel, que del 1901 a 1907 va anomenar-se El Trianon), Madrid-Concert de 1915 a 1921, L'As de 1921 a 1924. També s'hi va fer cinema amb el nom de Cine Delicias.[1]
A partir de 1924 es van començar anomenar Teatre Talia.[1] A començament dels anys cinquanta va ser adquirit per Ignacio F. Iquino i Paco Martínez Soria;[1] el teatre va anar alternant el teatre i la sarsuela amb el cinema. De mica en mica, Iquino va anar cedint la seva part i Martínez Soria va acabar essent-ne l'únic propietari. El 1982 va canviar-li el nom de Talia pels seus cognoms: Teatre Martínez Soria i el va dedicar només al teatre.
Abans que fos enderrocat s'hi van representar obres com El apagón de Peter Shaffer,[3] i Violines y trompetas de Santiago Moncada, protagonitzada per Fernando Guillén i Paco Morán durant 3 anys consecutius.[4]
Estrenes
[modifica]Teatre Talia
- 1956. ¡Blum!. Protagonitzada per Pau Garsaball.
- 1957. El lloro verd.
- 1958. Rita Hilton, hotel de lujo. Protagonitzada per la Bella Dorita.
- 1965. En Baldiri de la costa de Joaquim Muntanyola, amb Pau Garsaball.[5]
- 1966. Ja tenim 600! de Joaquim Muntanyola. Amb Pau Garsaball.[6]
Teatre Martínez Soria
- 1985. Los tres inocentes de Pedro Mario Herrero. Amb Josefina Güell. Companyia de Paco Morán.[7]
- 1986. Sin chapa y sin collar de Carles Valls. Amb Josefina Güell. Companyia de Paco Morán.[8]
- 1986. Las amargas lágrimas de Petra von Kant de Rainer Werner Fassbinder, protagonitzada per Lola Herrera.[9]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «El solar de l’antic Teatre Talia es transformarà en habitatges i equipaments». Ajuntament de Barcelona, 10-04-2021. [Consulta: 2 juliol 2022].
- ↑ «El solar de l’antic Teatre Talia es destinarà a habitatge dotacional | Info Barcelona | Ajuntament de Barcelona». Ajuntament de Barcelona, 20-01-2022. [Consulta: 2 juliol 2022].
- ↑ «bdam:529296 - Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques». [Consulta: 2 juliol 2022].
- ↑ «bdam:513374 - Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques». [Consulta: 2 juliol 2022].
- ↑ «bdam:568446 - Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques». [Consulta: 2 juliol 2022].
- ↑ «bdam:204824 - Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques». [Consulta: 2 juliol 2022].
- ↑ «bdam:524117 - Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques». [Consulta: 2 juliol 2022].
- ↑ «bdam:409492 - Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques». [Consulta: 2 juliol 2022].
- ↑ «bdam:409498 - Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques». [Consulta: 2 juliol 2022].
Bibliografia
[modifica]- Badenas i Rico, Miquel. El Paral·lel, història d'un mite : un barri de diversió i d'espectacles a Barcelona. 1a ed. en català. Lleida: Pagès, 1998. ISBN 84-7935-496-8.