Teatre de la Naturalesa

Teatre de la Naturalesa

Representació de l'obra Flors de cingle d'Ignasi Iglésias (1911)
Tipus	teatre
Localització
Entitat territorial administrativa	la Garriga (Vallès Oriental)
Localització	Al sud de la capella de Santa Maria del Camí
41° 40′ 14″ N, 2° 17′ 13″ E

El Teatre de la Naturalesa (o anomenat també, Teatre de la Natura) va ser unes representacions teatrals organitzades els anys 1911 i 1914 al bosc de Can Terrers de la Garriga, situat al sud de la capella romànica de la Mare de Déu del Camí. Inspirades pel corrent modernista, van ser organitzades per un grup d'intel·lectuals i artistes com a promoció de la zona que, amb el reclam del termalisme i les facilitats del ferrocarril, havia esdevingut un lloc d'estiueig de moda a començament del segle xx.

Antecedents del Teatre de la Naturalesa

Una de les màximes del corrent modernista era la concepció de l'obra d'art com a representació de l' "Art total". Hereus d'aquest també concepte wagnerià, a la darreria del segle xix es van recuperar alguns antics teatres clàssics de la mediterrània perquè novament hi ressonaven les grans tragèdies. Amb aquest objectiu, es van utilitzar espais a l'aire lliure que poguessin permetre fer muntatges escenogràfics de grans dimensions destinats a un públic massiu.

Ventall distribuït a l'estrena de La viola d'or

L'amistat d'Adrià Gual, dramaturg,escenògraf i director teatral, amb el productor d'obres teatrals francès, Castelbon de Beauxhostes, va ser clau per dur a terme les representacions als boscos de la Garriga. Gual va voler portar a territori català les representacions a l'aire lliure que es van dur a terme a partir de 1898 a la ciutat occitana de Besiers. Aquests espectacles van tenir lloc a un gran espai circular d'una arquitectura similar a una plaça de toros anomenat Les Arenes. Així doncs, l'èxit d'aquests espectacles grandiloqüents va estimular al dramaturg català a fer-ne de semblants al nostre país i al 1898 i 1899 es van representar en els jardins neoclàssics del Laberint de Barcelona la tragèdia Ifigènia a Tàurida, de Goethe i traduïda per Joan Maragall i Interior de Maeterlinck, respectivament. L'any 1910 també es va representar la versió teatral del poema Canigó de Jacint Verdaguer, adaptada per Josep Carner, música de Jaume Pahissa i dirigida pel mateix Adrià Gual, a les festes de la Santa Creu de Figueres.

Això va inspirar als garriguencs a començar els seus espectacles en el marc del meravellós bosc de Can Terrers de la Garriga. Els modernistes veien en la natura un sinònim de bellesa i amor en contraposició a la ciutat, enlletgida cada vegada més per la industrialització, la qual cosa va fer que el Teatre de la Natura fos, en part, la màxima representació del concepte modernista d' "art". Finalment, doncs, els modernistes van poder crear obres dissenyades exclusivament per un veritable espai natural.

L'organització

L'organització d'aquest festival de teatre de La Garriga va anar a càrrec principalment d'estiuejants i alguns garriguencs, i també amants del teatre en general, dirigits per Fèlix Fages i Vilà. Altres propulsors d'aquest certamen foren personalitats lligades amb el partit polític de la Lliga Regionalista que disposaven de residències d'estiueig al mateix poble de La Garriga i hi col·laboraren econòmicament.

El comitè organitzador estava format per personatges destacats de la societat garriguenca com Fèlix Fages Vilá, Joan Nualart, Manuel Joaquim Raspall, Juli Barbey, Carles de Rosselló, i d'altres vinculats amb el món artístic com Joan Baptista Blancafort, Salvador Alarma, Cast Oliver o José Iglesias Martí.

Les representacions varen ser tot un èxit amb més de 4.000 assistents a cada sessió. En resposta a aquesta demanda, la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya va establir, el 3 de setembre de 1911, un tren especial per a la festa amb un baixador al mig del bosc de la Xambonera, a un centenar de metres de l'escenari del teatre. Aquell mateix dia el Balneari Blancafort va organitzar un sopar en honor dels organitzadors i personatges com Ildefons Sunyol, Ignasi Iglésias o Apel·les Mestres entre d'altres.

Obres representades

La inauguració del Teatre de la Naturalesa va ser el 3 de setembre de 1911 amb l'estrena de l'obra d'Ignasi Iglésias, Flors de Cingle, protagonitzat per Enric Borràs i Maria Morera, que pertany a la segona etapa creativa de l'autor. Aquesta obra és un poema dramàtic escrit en vers i dividit en tres actes. Conté parts corals i dues cançons del mestre Cassià Casademont i Busquets. La música va ser escrita per a cobla. L'argument de l'obra tracta sobre les dificultats de la relació amorosa dels dos joves protagonistes Segimon i Pietat. És una peça teatral plena de símbols referents al món pastoril i a la naturalesa, i també hi apareixen personatges marginats que arriben a sacrificar-se pels altres. Per dur a terme la representació d'aquesta obra es va aprofitar el bosc mateix com a escenari, la qual cosa va fer que les crítiques fossin molt positives, ja que va destacar l'esplendor del paisatge. Està documentat que hi van assistir més de 6.000 persones i va tenir un gran ressò en tots els diaris i revistes de Barcelona i comarques. Algunes revistes afirmaven que

«per fi, el tradicionalisme i els Jocs Florals han estat superats per "aquesta festa de civisme i solidaritat social", plenament moderna.»

Fins al cap de 3 anys no es van tornar a reprendre les representacions del Teatre de la Natura. El 30 d'agost de 1914 s'hi estrenà l'obra La viola d'or, amb lletra d'Apel·les Mestres i música d'Enric Morera. L'acció de l'obra té lloc a un poblet on els seus habitants estan enemistats amb el seu alcalde, un home autoritari que vol casar obligatòriament la seva filla amb un comandant. El jove protagonista s'enamora de la filla de l'alcalde i fa ballar tothom amb la seva viola d'or. L'alcalde fa empresonar el músic, que és condemnat a la forca. Finalment, com a última voluntat, toca la viola fins que és alliberat. L'obra va causar molt bones crítiques i l'èxit va tornar a ser total en tots els aspectes. Es destaca la bellesa del paisatge i el públic assistent va superar al de l'edició anterior. La direcció coreogràfica de l'espectacle anava a càrrec de Pauleta Pàmies, la direcció escènica d'Adrià Gual, la col·laboració escenogràfica de Maurici Vilomara i la participació de l'actor Josep Santpere. En aquesta ocasió assistiren a la representació el governador de Barcelona i el president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba.

Actualment, s'ha tornat a representar La viola d'or en diverses ocasions: el 28 de juliol de 2015 al Teatre de Sarrià, l'1 d'agost al Teatre de La Garriga, el 15 d'octubre al Teatre Kursaal de Manresa com a acte de cloenda de la Fira Mediterrània i el 12 de desembre a Calella. Totes aquestes representacions han contat amb la participació de la Cobla Marinada, el Cor ARSinNova i l'esbart Factoria Mascaró, en la part musical i de dansa, han estat protagonitzades pels cantants Anna Alàs i Josep-Ramon Olivé, produïdes per Jordi Prat i Coll i dirigides pel director Diego Martín Etxebarria. A més a més, el disc ha estat guardonat amb el premi Enderrock de música clàssica.

• Figurins per La viola d'or, dibuixats per Apel·les Mestres
• 
• 
• 

Bibliografia

• Pere Blancafort de Rosselló. La Garriga, el balneari i jo: cròniques, personatges, anècdotes, 1976. ISBN 9788434474321. 
• Albesa i Riba, Carles. L'Abadia de Montserrat. Postals del Montseny, 1990. ISBN 9788478267002. , pàg.22
• Perrone, Raffaella. «El teatre de natura en Catalunya». A: Espacio teatral y escenario urbano. Barcelona entre 1840 y 1923 (en castellà), 2011. 

• Viñas i Faura, Francesc. El Teatre de la Natura. Revista Lauro, n.13