Tia (mitologia)

Tia
	; Theia fights against the giants. Altar of Pergamon
Tipus	titànide
Dades
Gènere	femení
Família
Cònjuge	Hiperíon
Mare	Gea
Pare	Urà
Fills	Hèlios, Eos, Selene i Aurora
Germans	Rea, Jàpet, Cronos, Hiperíon, Ocèan, Tetis i Temis
Altres
Part de	Uranids (en)

Tia^[1] o Tea (en grec antic: Θεία) és una de les titànides de la mitologia grega, filla d'Urà i de Gea.

Representava la vista, i per això dona brillantor a l'or i als metalls preciosos. Segons la Teogonia, Hiperíon i Tia són els pares d'Hèlios (el Sol), Selene (la Lluna) i Eos (l'Alba o Aurora). Segons Homer, Hiperíon és equivalent a Hèlios, i l'anomena Hèlios Hiperíon ('Sol en el lloc més alt'). En la literatura grega posterior, però, Hiperíon sempre es distingeix d'Hèlios.^[2] Píndar elogia a Tia per ser aquella que dona la riquesa als mortals.^[3] En honor d'aquest personatge mitològic es va batejar amb el mateix nom el planeta hipotètic que hauria xocat amb la Terra generant la Lluna, segons la hipòtesi del gran impacte.

Referències

↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 886. ISBN 9788441224223.
↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 523. ISBN 9788496061972.
↑ Keightley, Thomas. The mythology of ancient Greece and Italy. Library of the University of Virginia, 1819.

[1] Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 886. ISBN 9788441224223.

[2] Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 523. ISBN 9788496061972.

[3] Keightley, Thomas. The mythology of ancient Greece and Italy. Library of the University of Virginia, 1819.

[1]

[2]

[3]