Dirràquion (tema)
|
No s'ha de confondre amb Dirràquion. |
| |||
| Tipus | tema  | ||
|---|---|---|---|
| Localització | |||
| Capital | Durrës | ||
| Següent | Ducat de Durazzo | ||
El tema de Dirràquion, en grec medieval θέμα Δυρραχίου, va ser un tema (divisió administrativa civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient situada al territori d'Albània i que ocupava la costa adriàtica del país. Es va crear al començament del segle ix i va rebre el nom de la seva capital, Dirràquion.
Història
[modifica]La data exacta de la creació del tema no és coneguda. Un estrateg de Dirràquion consta al Taktikon Uspenski cap al 842, però diversos segells d'estrategs d'aquell lloc estan datats a la dècada anterior. S'ha suggerit que es devia constituir a l'inici del regnat de Nicèfor I (802-811).[1][2] Durant les guerres bizantino-búlgares de finals del segle x i principis del segle xi, la ciutat sembla que va adquirir una certa autonomia quan es trobava sota sobirania del Primer Imperi Búlgar. A partir de mitjans del segle xi, els governadors del tema tenien el títol de dux o de catepà. El 1040 o el 1041, les tropes del tema dirigides per Tihomir es van rebel·lar i es van unir a la revolta de Pere Deljan.[3]
Al final del segle xi i al llarg del segle xii, la ciutat de Dirràquion i la seva província van tenir una gran importància per a l'imperi. La ciutat era la «clau d'Albània» i el principal punt d'entrada per al comerç i pels invasors procedents d'Itàlia. A més, la seva ubicació era ideal per controlar les incursions dels eslaus als Balcans occidentals. Dos governadors successius, Nicèfor Brienni el Vell i Nicèfor Basilaci, van utilitzar aquest lloc com a trampolí per a les seves ambicions imperials a finals de la dècada del 1070. La regió també va tenir un paper crucial en les guerres bizantino-normandes i va ser ocupada pels normands del 1081 al 1084. Després d'haver reconquerit la ciutat, Aleix I Comnè va donar el càrrec d'estrateg als seus parents més propers com ara el seu nebot Joan Comnè.[3][1] Tot i això això, els magnats de la ciutat van conservar una influència considerable i una gran autonomia d'acció, com ho demostra el fet que van lliurar la ciutat als venecians el 1205.[3][2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Kajdan, A.P. (ed.). The Oxford Dictionary of Byzantium. Nova York; Oxford: Oxford University Press, 1991, p. 668. ISBN 9780195046526.
- ↑ 2,0 2,1 Nesbitt, John W.; Nicolas Oikonomides. Catalogue of Byzantine seals at Dumbarton Oaks and in the Fogg Museum of Art. Vol. 1, Italy, North of the Balkans, North of the Black Sea. Washington, D.C.: Dumbarton Oaks Research Library and Collection, 1991, p. 40. ISBN 9780884021940.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Stephenson, Paul. Byzantium's Balkan frontier: a political study of the Northern Balkans, 900-1204. Cambridge: Cambridge University Press, 2006, p. 130, 151-152, 159, 160, 184. ISBN 9780521027564.
| Temes orientals o asiàtics |
|
|---|---|
| Temes occidentals o europeus |
|
§ Tràcia i Macedònia s'incloïen en els temes orientals des del punt de vista jeràrquic | |
