Vés al contingut

La terra (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Terra (pel·lícula de 1930))
Infotaula de pel·lículaLa terra
Земля Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióOleksandr Dovjenko i Iúlia Sólntseva Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióOleksandr Dovjenko Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLevko Revutsky (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDanylo Demutskyi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeOleksandr Dovjenko Modifica el valor a Wikidata
ProductoraAdministració Fotocinematogràfica Panucraïnesa Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Estrena8 abril 1930 Modifica el valor a Wikidata
Durada78 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalrus
cap valor Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema mut Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióUcraïna Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0021571 FilmAffinity: 216509 Allocine: 1288 Letterboxd: earth-1930 Allmovie: v15115 TCM: 438355 TMDB.org: 46594 Modifica el valor a Wikidata

La terra (ucraïnès: Земля, Zemlia) és un film soviètic de 1930 dirigit per l'ucraïnès Oleksandr Dovjenko. Els intertítols han estat traduïts al català.[1]

La pel·lícula tracta sobre la transformació de la Ucraïna soviètica i posa en evidència els antagonismes entre els valors de l'antiga societat dels kulaks i els nous ideals dels joves comunistes.

Es tracta de la tercera part de la Triologia d'Ucraïna (precedida per Zvenigora i Arsenal).

Argument

[modifica]

L'ancià pagès Simon mor al seu petit poble d'Ucraïna després d'haver dedicat 75 anys de la seva vida treballant humilment el camp.

La seva defunció té lloc abans que els nous plans de col·lectivització de la terra sembrin la discòrdia entre els altres veïns de la vila: escèptics ancians contra il·lusionats joves, grans terratinents contra humils pagesos. Només sembla mantenir unit a tot el poble la gran expectació generada entorn de la imminent arribada d'un nou tractor, que el comitè regional ha promès als kolkhoz.

El poble en massa celebra eufòricament la benvinguda de l'innovador vehicle agrícola que, arribat al poble, és el jove camperol Vassili, un idealista comunista, qui pren la iniciativa de posar en marxa. Per demostrar l'eficàcia i les possibilitats que la nova tecnologia soviètica ofereix, Vassili no dubta en pujar al tractor i de seguida es posa a llaurar i cegar tots els camps del poble, fins i tot ignorant les demarcacions que separen els terrenys pertanyent als kulaks.

Després de la intensa jornada laboral culminada amb una vetllada amb la seva parella, Vassili retorna a casa ballant i radiant d'alegria, fins que de sobte una bala posa fi a la seva vida. El seu cadàver, abatut sobre el camí pel qual retornava, és trobat a l'alba.

L'assassinat del jove per part d'un kulak indigna al poble enter, que assisteix en massa a la cerimònia de comiat de Vassili. La família ha ordenat un enterrament sense presència de capellans i a l'aire lliure, prescindint de l'assistència a l'església i substituint l'homilia pel cant coral de cançons revolucionàries.

Recepció

[modifica]

Zemlya va ser simultàniament alabada i criticada degut a l'ambigüitat del seu missatge polític. Per una banda, conté elements propis del cinema soviètic, com ho és la temàtica escollida per a l'argument, sobre la vida rural del poble treballador. D'altra banda, però, els símbols amb els quals juga la pel·lícula no són prou clars i són susceptibles d'interpretacions obertes.

Zemlya és considerada la millor pel·lícula de Dovjenko i és sovint titllada com un dels films més importants de l'era soviètica, juntament amb El cuirassat Potemkin (1925) de Sergei Eisenstein.

En una llista elaborada per la revista Time Out el 1995 sobre les 100 millors pel·lícules del segle, Zemlya va quedar classificada en la posició 88.

El 1958, a l'exposició universal de Brussel·les, la pel·lícula també va ser escollida com una de les 10 millors pel·lícules de tots els temps per un grup de 117 experts en cinema. També l'assossiació International Film Critics Symposium va escollir Zemlya com una de les 10 millors pel·lícules de la història del cinema.[2]

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]

A la pel·lícula Manhattan (1979), Zemlya és la pel·lícula que va a veure el protagonista, interpretat per Woody Allen.

Notes i referències

[modifica]
  1. «Zemlia». Filmoteca de Catalunya. [Consulta: 29 setembre 2023].
  2. «MRC FilmFinder-Full Record: Earth». [Consulta: 2 novembre 2008]. (anglès)