Aqueni
Un aqueni és un fruit sec indehiscent amb una sola llavor que no està soldada dins del pericarpi.[1] Generalment reben aquest nom tots els fruits que, reunint les condicions indicades, procedeixen d'un ovari ínfer, com és el cas de la família de les asteràcies o compostes. Un exemple d'aqueni és la pipa de gira-sol, per tant la pipa no és botànicament la llavor sinó el fruit (en aqueni).
Variants
[modifica]Poliaqueni
[modifica]Quan dos o més aquenis apareixen units formen un poliaqueni.[2] Poliaqueni és un fruit múltiple o col·lectiu compost per petits aquenis. Es tracta d'un fruit pluricarpel·lar, és a dir que cada carpel es converteix en un fruit en forma d'aqueni de tal manera que s'origina un conjunt de fruits monosperms i secs reunits en un receptacle pla, còncau o convex agrupats de manera compacta. És un tipus de fruit típic del gènere Ranunculus de la família de les ranunculàcies.
Utricle
[modifica]Un utricle és un aqueni amb ovari pluricarpel·lar i és comú en moltes plantes de la família de les amarantàcies.
Història
[modifica]Aquest mot va ser creat pel botànic Noël Martin Joseph de Necker (1730 - 1793) i el va utilitzar per primer cop a la seva obra Elementa botanica de l'any 1790. La seva definició es troba al Corollarium,[3] achena: ab alphabetica littera prima quae vocabulo cheno additur, χαινω, hisco, dehisco, originem trahit.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «aqueni ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «poliaqueni». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r novembre 2022].
- ↑ «akène» (en francès). Trésor de la langue française al lloc web del CNRTL. [Consulta: 1r novembre 2022].
- ↑ Necker, Noël Martin Joseph. Elementa botanica (en llatí), 1790, p. Corollarium, 30.