Alzineta
Teucrium chamaedrys | |
---|---|
Planta | |
Tipus de fruit | núcula |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Lamiales |
Família | Lamiaceae |
Gènere | Teucrium |
Espècie | Teucrium chamaedrys L., 1753 |
L'alzineta (Teucrium chamaedrys), rep el seu nom popular pel fet que les seves fulles recorden les de l'alzina en miniatura. És una espècie de planta silvestres i ornamental originària d'Europa i el Pròxim Orient. Històricament era utilitzada com a planta medicinal per al tractament de la gota i a vegades com a component de la tríada veneciana.
Descripció
[modifica]És una petita mata de menys de 30 cm d'alçada, les fulles són coriàcies i generalment tenen una amplada no superior a 1 cm amb la longitud del limbe aproximadament el doble que l'amplada. La corol·la és purpúria o rarament blanca. El calze fa de 5 a 8 mm. Floreix de maig a setembre.[3] Les seves flors són labiades de color rosa lavanda o rosat porpra. Les llavors maduren d'agost a setembre.
Teucrium chamaedrys és la planta hoste per a Orobanche teucrii.
Localització i hàbitat
[modifica]És una planta autòctona als Països Catalans. És nativa del sud d'Europa, la conca mediterrània i el Caucas. Es troba naturalitzada al Regne Unit. És de distribució holàrtica mediterrània i submediterrània. No es troba a Eivissa ni a Formentera.
Habita en boscs clars, garrigues, pastures, rases etc. damunt sòls secs més o menys eutròfics del nivell de la mar fins a 1.800 m d'altitud.
Subespècies
[modifica]Als Països Catalans se'n troben dues subespècies:[2]
- Teucrium chamaedrys pinnatifidum: Força comuna a tota l'àrea de distribució. La seva distribució general és mediterrània occidental.[2]
- Teucrium chamaedrys germanicum: En aquesta àrea només es fa al Pirineu, on és força rara. La seva àrea general és submediterrània.[2]
Usos medicinals
[modifica]A Occitània si més no, s'empra com a planta depurativa en tisana.
Referències
[modifica]- ↑ «Teucrium chamaedrys». Herbari virtual del Mediterrani Occidental. Universitat de les Illes Balears.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
- ↑ Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans Barcelona 1990
Bibliografia
[modifica]- Crockett, James U.; Tanner, Ogden. Herbs. 1. Time-Life Books, 1977.
- Grieve, Maud. «Germander, Wall», 1931. [Consulta: 8 maig 2007].