Talassa
Per a altres significats, vegeu «Talassa (satèl·lit)». |
Detall d'un mosaic on es veu Thalassa, 512 a.C. | |
Tipus | divinitat protògena Déus de la mar e la mitologia grega |
---|---|
Context | |
Mitologia | mitologia grega |
Dades | |
Gènere | femení |
Família | |
Mare | Hèmera |
Pare | Èter |
Fills | Hàlia, Egeó i Telquins |
Tàlassa (en grec antic, Θάλασσα Thalassa, Θάλασση Thalassê o Θάλαττη Thalattê, 'mar'), en la mitologia grega, era una deessa primordial i la personificació del mar. Era filla d'Èter i Hèmera, i representava el mar Mediterrani.[1]
Segons un escoli a Apol·loni de Rodes, Ió de Quios, un poeta del segle v aC va dir que Tàlassa era la mare de Briàreu, un dels Hecatonquirs.[2] Diodor de Sicília diu que va ser mare, amb Pontos de pare, dels nou Telquines, de la nimfa Hàlia[3] i segons Higí, també dels peixos del mar.[4] També va ser mare d'Egeó, la personificació del mar Egeu. A l'Himne òrfic al mar, a Tetis, se l'equipara amb Talassa, i se l'anomena la mare de Kypris (Afrodita), que la va tenir amb Urà.[5]
Isop explica que Tàlassa podia adoptar la forma humana. També diu que una vegada els déus dels rius es van reunir i es van queixar de Talassa, perquè ells li oferien aigua dolça i ella tenia només uns dons amargs, i només oferia aigua salada i estèril.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Gai Juli Higí. Fabularum, prefaci, 2
- ↑ Wendel, Carl (ed.). Scholia in Apollonium Rhodium vetera. Hildesheim: Weidmann, 1999, p. 106. ISBN 9783615154009.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica V, 55, 1-4
- ↑ Gai Juli Higí. Fabularum, prefaci, 2
- ↑ Freeman, Kathleen. Ancilla to the pre-Socratic philosophers. Charleston: Forgotten Books, 2008, p. 12. ISBN 9781606802564.
- ↑ Isop. Faules, 245; 258