Vés al contingut

The Boy From Oz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: The Boy from Oz)
Infotaula d'arts escèniquesThe Boy From Oz
Tipusobra dramaticomusical Modifica el valor a Wikidata
CompositorPeter Allen Modifica el valor a Wikidata
Lletra dePeter Allen Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaNick Enright Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena5 març 1998 Modifica el valor a Wikidata
IBDB: 11079 Modifica el valor a Wikidata

The Boy from Oz és un musical jukebox australià basat en la vida del cantant i compositor Peter Allen, amb cançons escrites per ell. El llibre encarregat per al musical és de Nick Enright, basat en la biografia d'Allen de Stephen MacLean de 1996. Estrenat a Austràlia el 1998 protagonitzada per Todd McKenney, una versió revisada del musical, escrita per Martin Sherman, estrenada a Broadway el 2003, amb Hugh Jackman en el paper principal.

Als ARIA Music Awards de 1998, la gravació del repartiment va guanyar el premi ARIA a la millor banda sonora original, repartiment o àlbum d'espectacles.[1]

Història de la producció

[modifica]

Guió

[modifica]

Stephen MacLean va idolatrar Allen, va seguir la seva carrera arreu del món, el va entrevistar moltes vegades i va filmar el seu debut a Austràlia al cabaret en solitari. Després de la mort d'Allen el 1992, MacLean va començar a treballar en la seva biografia d'Allen,[2] que es va publicar el 1996, titulada Peter Allen: The Boy from Oz, (títol alternatiu The Boy from Oz: The Peter Allen Story).[3]

Mentre treballava en la biografia, MacLean va suggerir fer una pel·lícula biogràfica sobre Allen al productor Ben Gannon, després d'haver alertat anteriorment a Gannon del treball d'Allen a principis dels anys setanta. Gannon, però, va pensar que primer havia de ser un documental i va produir The Boy from Oz, escrit i dirigit per MacLean, i que es va projectar a ABC Television el 1995.[2]

Després de la publicació de la biografia el 1996, Gannon i Robert Fox van decidir utilitzar l'obra com a base per a un musical escènic. El llibret que s'utilitzarà per a l'espectacle va ser encarregat a Nick Enright, i MacLean va actuar com a consultor en el taller del musical.[2]

Producció original australiana

[modifica]

The Boy from Oz va tenir la seva estrena mundial, dirigida per Gale Edwards, al Her Majesty's Theatre de Sydney el 5 de març de 1998 i va fer una gira per Brisbane, Melbourne, Adelaide i Perth, amb més d'1,2 milions de mecenes de teatre. Va tenir un total de 766 funcions durant dos anys.[4][5] La producció va ser protagonitzada per Todd McKenney com Allen i la vocalista de Divinyls Chrissy Amphlett com Judy Garland, Angela Toohey com Liza Minnelli, i va presentar Mathew Waters com Young Peter.

Broadway

[modifica]

The Boy from Oz va començar les preestrenes a Broadway a l'Imperial Theatre el 16 de setembre de 2003 i es va estrenar el 16 d'octubre de 2003. Es va tancar el 12 de setembre de 2004, al final del contracte d'Hugh Jackman. Va ser adaptat per al públic nord-americà pel dramaturg Martin Sherman, que va eliminar alguns dels termes australians (com ara "jackaroo") i va ampliar el paper dels personatges nord-americans Garland i Minnelli. El musical va fer 32 funcions prèvies i 365 regulars. Dirigida per Philip William McKinley, amb coreografia de Joey McKneely, va estar protagonitzada per Jackman com Allen, Isabel Keating com Garland, Stephanie J. Block com Minnelli, Beth Fowler com Marion, Jarrod Emick com Greg i John Hill com Mark Herron (el marit de Judy). Jackman va guanyar el premi Tony 2004 al millor actor principal en un musical i el premi Drama Desk a l'actor destacat en un musical, i Keating va guanyar el premi Drama Desk a la millor actriu destacada en un musical. L'espectacle també va rebre nominacions per a altres quatre premis Tony, inclòs el millor musical.[6]

Ben Brantley, de The New York Times, va fer una crítica a l'espectacle, titllant-lo d'un "espectacle indiscutiblement fals", però va elogiar l'actuació de Jackman.[7] El musical va recuperar la seva inversió de 8,25 milions de dòlars.[8]

Tour a l'Arena australiana

[modifica]

The Boy from Oz va tornar a Austràlia del 3 d'agost al 10 de setembre de 2006 en una nova producció especialment dissenyada per a l'escenari (públic de més de 10.000 persones), anomenada Boy from Oz Arena Spectacular. Dirigida pel coreògraf nord-americà Kenny Ortega, Hugh Jackman va repetir el seu paper de Nova York com Allen. Es va unir a ell les actrius australianes Chrissy Amphlett i Angela Toohey, repetint els seus papers de Garland i Minnelli.Shardyn Fahey-Leigh va interpretar el paper de Young Allen amb Dylan Speedy. Rarmian Newton i Joshua Waiss Gates, tots dos protagonistes més tard a Billy Elliot the Musical, van ser estudiants de la producció australiana. La mare de Peter, Marion, va ser interpretada per Colleen Hewett.[9][10] L'espectacle va comptar amb un repartiment de suport de 40 cantants-ballarins i una orquestra de 25 instruments.[11]

L'espectacle també va comptar amb la veu de cors de noies australianes de secundària del Penrhos College quan es trobava a Perth i, mentre es trobava a Sydney, Melbourne, Adelaide i Brisbane, va comptar amb la veu de 100 noies de l'Australian Girls Choir.[10]

Revivals de Melbourne

[modifica]

El 2010, McKenney va tornar al paper principal amb The Production Company en una versió de l'espectacle que va culminar amb una gravació d'Allen projectada a l'escenari. El 2018, per celebrar el vintè aniversari de l'espectacle, The Production Company va posar en escena una nova producció amb elements anacrònics com ara banderes aborígens i arc de Sant Martí. Rohan Browne va interpretar a Allen, amb Caroline O'Connor com a Garland, Loren Hunter com a Minnelli i Maxwell Simon com a Greg.

Producció de Perth

[modifica]

El 2021, Platinum Entertainment va presentar "The Boy From Oz" al Crown Theatre, un dels únics llocs del món que produïa teatre a gran escala en aquell moment. Dirigit i coreografiat per Drew Anthony, i musicalment dirigit per Joe Louis Robinson, l'espectacle va debutar amb Ethan Jones en el paper principal d'Allen al costat de Lucy Williamson com a Garland, Elethea Sartorelli com a Minnelli, Casey Edwards com a Marion i Peter Cumins com a Greg. Jones va presentar un reconeixement al país com Allen a la introducció de "I Still Call Australia Home". La producció va incloure una pantalla LED d'escenari complet amb audiovisuals integrats a tot arreu, i va concloure amb una transició de Jones al difunt Allen cantant "Once Before I Go".

Produccions internacionals

[modifica]

Al Perú, l'espectacle es va estrenar el maig de 2013, protagonitzat per Marco Zunino com Allen,[12] Érika Villalobos va aparèixer com a Liza i Elena Romero com a Judy. Va ser la primera adaptació al castellà.[13]

Trama

[modifica]
Aquesta sinopsi s'aplica a la producció nord-americana.
Acte I

El musical comença amb l'intèrpret australià Peter Allen recordant la seva vida, arribant a un acord amb qui era ("The Lives of Me"). Després, tornem a la infància d'Allen a Tenterfield, Austràlia, on un nen petit anomenat Peter Woolnough actua a bars locals per diners ("When I Get My Name in Lights"). Peter creix i s'uneix amb Chris Bell per convertir-se en els Allen Brothers, i actuen a Australian Bandstand ("Love Crazy"). Després d'un gran èxit a Austràlia, els Allen Brothers actuen en un hotel Hilton de Hong Kong davant d'empresaris xinesos. Un vespre, una altra persona els mira des del bar: la llegendària Judy Garland. Peter convenç a la Judy de actuar amb ells ("All I Wanted Was the Dream"), i Judy porta a Peter com a teloner del seu concert a Nova York ("Only an Older Woman").

Mentre és a Nova York, en Peter es presenta a la filla de Judy, Liza, i s'enamoren ("Best That You Can Do"). Hi ha rumors sobre l'homosexualitat de Peter i la Judy adverteix a la Liza ("Don't Wish Too Hard"). La Liza no fa cas de la seva advertència i es casa amb en Peter ("Come Save Me").

Peter comet alguns errors, i en una de les seves festes durant tota la nit, la Liza s'acosta a ell ("Continental American"), alimentant encara més les seves sospites que és gai. Liza està treballant dur per tirar endavant la seva carrera ("She Loves to Hear the Music"), en contrast amb l'estil de vida excessiu de Peter. Judy mor, i Peter l'honora ("Quiet Please, There's a Lady on Stage"). El món de la Liza s'estavella com a conseqüència de la mort de la seva mare.

Liza s'enfronta a Peter sobre la seva suposada homosexualitat, i el seu matrimoni acaba ("I'd Rather Leave While I'm in Love"). Peter torna a Austràlia però s'adona que no és qui la gent pensava que era ("Not the Boy Next Door").

Acte II

De tornada als Estats Units, Peter ha anat en solitari i accepta la seva bisexualitat ("Bi-Coastal"). Coneix el model de moda Gregory Connell. Greg no vol formar part de la vida d'en Peter al món de l'espectacle, però s'enamora de Peter ("If You Were Wondering"). Aviat són descoberts pel productor musical Dee Anthony, i els fa un concert al Copacabana de Nova York ("Sure Thing Baby"). La carrera de Peter s'enlaira, i guanya un Oscar per "Best That You Can Do", a més d'escriure cançons que van ser versionades pels artistes Olivia Newton-John i Frank Sinatra. Peter fa la seva millor actuació al Radio City Music Hall amb The Rockettes ("Everything Old is New Again"), i se sorprèn saber que la seva mare també està enamorada.

Greg es veu afectat pel VIH avançat, (llavors conegut com a malaltia que defineix la SIDA), i tot i que en Peter intenta ajudar-lo a continuar, sucumbeix a la seva malaltia ("Love Don't Need a Reason"). Peter també es posa malalt de VIH avançat, però l'esperit de Greg l'anima a continuar ("I Honestly Love You"). La Liza ofereix el seu suport a en Peter, i tots dos s'adonen que van tenir vides i carreres exitoses l'un sense l'altre ("You and Me").

Peter torna a Austràlia i intenta dir-li a la seva mare la seva malaltia, però finalment no troba la manera de dir-li-li. Després fa un últim concert magnífic per a Austràlia ("I Still Call Australia Home"), i és testimoni d'un últim flashback de l'amor de la seva mare per ell ("Don't Cry Out Loud"). En Peter reflexiona sobre la seva vida, adonant-se que no es penedeix, abans de sucumbir finalment a la seva malaltia ("Once Before I Go"), però no abans de sortir amb estil amb una actuació de comiat ("I Go to Rio"), juntament amb tot el repartiment.[14]

Números musicals

[modifica]
Producció original

Totes les cançons van ser escrites per Allen, llevat que s'indiqui

Acte I
Cançó Intèrpret(s) Autor Font
Not the Boy Next Door Peter and Trio Not the Boy Next Door
If You Were Wondering Peter I Could Have Been a Sailor
Name in Lights Young Peter and Ensemble Legs Diamond
Pretty Keen Teen Peter, Chris Bell and Ensemble The Allen Brothers
All I Wanted Was the Dream Judy Garland Legs Diamond
Only an Older Woman Judy, Peter, Chris and Mark
Don't Wish Too Hard Ensemble Allen (música), Sager (lletres) I Could Have Been a Sailor
Somebody's Angel Trio Bi-Coastal
Sure Thing Baby Liza Minnelli Legs Diamond
Quiet Please Peter, Liza, Judy and Ensemble Allen (música), Sager (lletres) Taught by Experts
I'd Rather Leave While I'm in Love Liza I Could Have Been a Sailor
Bi-Coastal Trio Allen, David Foster, Tom Keane Bi-Coastal
Taught by Experts Judy and Peter Taught by Experts
Name in Lights (Reprise) Young Peter and Ensemble Legs Diamond
Not the Boy Next Door (Reprise) Peter and Trio Not the Boy Next Door
Acte II
Cançó Intèrpret(s) Autor Font
When Everything Old is New Again Peter and The Rockettes Allen (música), Sager (lletres) Continental American
Best That You Can Do Liza and Peter Allen, Burt Bacharach,
Carole Bayer Sager,
Christopher Cross
Arthur
Love Don't Need a Reason Peter and Trio Allen, Michael Callen,
Marsha Malamet
Making Every Moment Count
She Loves to Hear the Music Trio Allen (música), Sager (lletres) Taught by Experts
Fly Away Peter Bi-Coastal
I Honestly Love You Greg Allen, Jeff Barry Continental American
I Still Call Australia Home Peter and Ensemble Bi-Coastal
Legs Diamond Opener/Name in Lights (Reprise) Peter/Young Peter and Ensemble Legs Diamond
Don't Cry Out Loud Marion Allen (música), Sager (lletres) I Could Have Been a Sailor
Tenterfield Saddler Peter Tenterfield Saddler
I Go to Rio Peter and Company Allen, Anderson Taught by Experts
Once Before I Go Peter Not the Boy Next Door
Broadway

Totes les cançons van ser escrites per Allen, llevat que s'indiqui

Acte I
Cançó Intèrpret(s) Autor Font
The Lives of Me Peter Peter Allen, 1971 self-titled album
When I Get My Name in Lights Boy and Ensemble Legs Diamond
When I Get My Name in Lights (Reprise) Peter
Love Crazy Chris Bell, Peter and Ensemble Allen, Adrienne Anderson It Is Time for Peter Allen, live album
Waltzing Matilda (in Mandarin) Peter and Chris Banjo Patterson
All I Wanted Was the Dream Judy Legs Diamond
Only an Older Woman Judy, Peter, Chris and Mark
Best That You Can Do Peter and Liza Allen, Burt Bacharach,
Carole Bayer Sager,
Christopher Cross
Arthur
Don't Wish Too Hard Judy Allen (música), Sager (lletres) I Could Have Been a Sailor
Come Save Me Liza and Peter Legs Diamond (cut)
Continental American Peter and Ensemble Allen (música), Sager (lletres) Continental American
She Loves to Hear the Music Liza and Ensemble Taught by Experts
Quiet Please, There's a Lady on Stage Peter and Judy
I'd Rather Leave While I'm in Love Liza and Peter I Could Have Been a Sailor
Not the Boy Next Door Peter and Marion Allen (música),
Dean Pitchford (lletres)
Not the Boy Next Door
Acte II
Cançó Intèrpret(s) Autor Font
Bi-Coastal Peter and Trio Allen, David Foster, Tom Keane Bi-Coastal
If You Were Wondering Peter and Greg I Could Have Been a Sailor
Sure Thing Baby Dee Anthony, Greg, Peter, Trio and Male Ensemble Legs Diamond
Everything Old is New Again Peter and The Rockettes Allen (música), Sager (lletres) Continental American
Everything Old is New Again (Reprise) Marion, Dee and Greg
Love Don't Need a Reason Peter and Greg Allen, Michael Callen,
Marsha Malamet
Making Every Moment Count
I Honestly Love You Greg Allen, Jeff Barry Continental American
You and Me Liza and Peter Allen (música), Sager (lletres) Not the Boy Next Door
I Still Call Australia Home Peter and Ensemble Bi-Coastal
Don't Cry Out Loud Marion Allen (música), Sager (lletres) I Could Have Been a Sailor
Once Before I Go Peter Not the Boy Next Door
I Go to Rio Peter i Companyia Allen, Anderson Taught by Experts
[modifica]

L'actuació de Jackman de "Once Before I Go" va ser presentada en un muntatge dedicat a Alex Trebek al seu darrer episodi de Jeopardy!, que es va emetre el 8 de gener de 2021, exactament dos mesos després de la mort de Trebek per càncer de pàncrees en estadi IV el 8 de novembre de 2020 a l'edat de 80 anys.[a][15][16]

Premis i nominacions

[modifica]

Producció original australiana

[modifica]
Any Premi Categoria Nominat Resultat
2001 Premis Helpmann Millor Musical Guanyador
Millor obra nova australiana Nick Enright Nominat
Millor direcció d'un musical Gale Edwards Guanyador
Millor coreografia en un musical Anthony Van Laast Nominat
Millor actor masculí en un musical Todd McKenney Guanyador
Millor actor femení en un musical Chrissy Amphlett Nominat
Millor Direcció Musical Max Lambert Guanyador
Millor Disseny de So Wyn Milsom Nominat

La producció australiana original també va rebre sis premis Melbourne Green Room l'any 1999, inclosa la contribució excepcional d'una direcció de teatre musical.[17] També va ser nominada al premi Green Room a la millor obra nova australiana.[18]

Producció original de Broadway

[modifica]
Any Premi Categoria Nominat Resultat
2004 Premi Tony Millor musical Nominat
Millor llibret Martin Sherman i Nick Enright Nominat
Millor actor protagonista de musical Hugh Jackman Guanyador
Millor actriu de repartiment de musical Beth Fowler Nominat
Isabel Keating Nominat
Premi Drama Desk Actor destacat en un musical Hugh Jackman Guanyador
Actor de repartiment destacat en un musical Mitchel David Federan Nominat
Actriu de repartiment destacada en un musical Isabel Keating Guanyador
Premi Theatre World Mitchel David Federan Guanyador
Hugh Jackman Guanyador
Isabel Keating Guanyador

Notes

[modifica]
  1. Originalment programat per a l'emissió el 25 de desembre de 2020.

Referències

[modifica]
  1. ARIA Award previous winners. «History Best Original Soundtrack, Cast or Show Album». Australian Recording Industry Association (ARIA). [Consulta: 12 juliol 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 The Boy from Oz (Script of the musical.). Music and lyrics by Peter Allen & others; Book by Nick Enright; Original production by Ben Gannon and Robert Fox; Original direction by Gale Edwards.. DSPress, 2006. 
  3. «Stephen MacLean». AustLit, 03-09-2010. [Consulta: 19 gener 2022].
  4. Boy From Oz Opens Mar. 5 in Sydney Playbill, March 5, 1998
  5. "Peter Allen Musical Bio, The Boy From Oz, Bows March 5 in Sydney" Playbill, January 27, 1998
  6. «The Boy from Oz». Internet Broadway Database. [Consulta: 13 novembre 2017].
  7. Brantley, Ben «Theater Review; Flash Of 70's Sequins». , 17-10-2003.
  8. Green, Jesse «Theater: Debriefing; Eight Days a Week». , 05-09-2004.
  9. «The Boy From Oz». Australian Broadcasting Corporation, 04-09-2006. Arxivat de l'original el March 6, 2008. [Consulta: 13 novembre 2017].
  10. 10,0 10,1 Rooney, David (August 6, 2006). «Abroad: The Boy from Oz». Variety. Arxivat de l'original el December 1, 2009. 
  11. Hernandez, Ernio (February 13, 2006). «Hugh Jackman The Boy From Oz Tour Gets New Director, Cast and Dates for Oz Return». Playbill. Arxivat de l'original el June 26, 2006. 
  12. «Musical de Broadway "The Boy From Oz" será adaptado en Lima». , 17-12-2011.
  13. «Marco Zunino recibe consejos de actor Hugh Jackman». entretenimiento.terra.com.pe.[Enllaç no actiu]
  14. «The Boy from Oz: Synopsis». Stacy's Musical Village. Arxivat de l'original el April 15, 2012. [Consulta: 13 novembre 2017].
  15. Dalton, Andrew. «Sentimental video tribute closes Trebek's final "Jeopardy!"». Associated Press, 08-01-2021. [Consulta: 9 gener 2021].
  16. The Associated Press. «Alex Trebek's final Jeopardy! episode closes with heartfelt tribute». CBC, 08-01-2021. [Consulta: 21 abril 2023].
  17. «1999 Music Theatre». Green Room Awards. Arxivat de l'original el November 29, 2003. [Consulta: 20 març 2016].
  18. «1999 Drama». Green Room Awards. Arxivat de l'original el November 26, 2003. [Consulta: 20 març 2016].

Enllaços externs

[modifica]