Vés al contingut

Els idus de març

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: The Ides of March)
Infotaula de pel·lículaEls idus de març
The Ides of March Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióGeorge Clooney Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióGrant Heslov, George Clooney i Leonardo DiCaprio Modifica el valor a Wikidata
GuióGeorge Clooney, Grant Heslov i Beau Willimon Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlexandre Desplat Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPhedon Papamichael Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeStephen Mirrione Modifica el valor a Wikidata
VestuariLouise Frogley Modifica el valor a Wikidata
ProductoraSmokehouse Pictures, Appian Way Productions, Exclusive Media i Cross Creek Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorInterCom i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena31 agost 2011 Modifica el valor a Wikidata
Durada101 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeCincinnati, Detroit i Ann Arbor Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enFarragut North Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama i cinema de thriller polític Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióOhio Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc webidesofmarch-movie.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1124035 FilmAffinity: 932481 Allocine: 131737 Rottentomatoes: m/the_ides_of_march Letterboxd: the-ides-of-march Mojo: idesofmarch Allmovie: v534910 TCM: 826287 Metacritic: movie/the-ides-of-march TV.com: movies/the-ides-of-march AFI: 67975 TMDB.org: 10316 Modifica el valor a Wikidata

Els idus de març[1] (títol original en anglès, The Ides of March) és una pel·lícula del 2011 escrita, dirigida i produïda per George Clooney i interpretada per ell mateix i per Ryan Gosling. Està basada en l'obra de teatre Farragut North. Va ser candidata a quatre Globus d'Or. S'ha doblat al català oriental central, i també s'ha editat una versió doblada al valencià per a À Punt.[2]

Trama

[modifica]

Stephen Meyers (Ryan Gosling) és un jove i idealista assessor de campanyes polítiques al servei del governador demòcrata de Pennsilvània, Mike Morris (George Clooney). L'Stephen afrontarà el desafiament més gran de la seva carrera professional intentant aconseguir que Morris sigui escollit pel Partit Demòcrata per enfrontar-se amb el candidat republicà en les eleccions presidencials dels Estats Units del 2004.

L'Stephen tindrà l'ajuda del director de campanya, Paul Zara (Philip Seymour Hoffman), per mirar d'aconseguir el suport de l'estat d'Ohio per a Morris, candidat demòcrata, cosa que suposaria la seva nominació. L'Stephen és temptejat per Tom Duffy (Paul Giamatti), el cap de campanya de l'altre precandidat demòcrata, que li ofereix un càrrec d'importància en la campanya del bàndol contrari, però ell s'hi nega. L'Stephen es veurà implicat en el món de la política, ple de traïcions, cruel i mentider, en què res no és el que sembla. Intentarà mantenir els seus ideals per sobre de la corrupció, però no ho aconseguirà.[3]

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

Es va filmar entre el 7 de febrer i el 2 d'abril del 2011 als estats d'Ohio i de Kentucky, en poblacions com Detroit o Cincinnati. Algunes escenes es van rodar a la Universitat de Miami, amb uns 1.300 extres. Leonardo DiCaprio va rebutjar el paper principal, però va continuar implicat en la pel·lícula participant en les tasques de producció com a productor executiu. Al començament es va pensar en Chris Pine per al personatge de Stephen Meyers, que finalment va ser interpretat per Ryan Gosling. Brad Pitt també va optar al paper de Paul Zara, però va ser substituït per Philip Seymour Hoffman.[4]

George Clooney va créixer a la ciutat de Cincinnati, on es va filmar la pel·lícula. L'actor va declarar que les seves arrels a Ohio havien influït en el desenvolupament de la pel·lícula. Alguns dels pòsters que es van fer servir en la campanya del governador Mike Morris (interpretat pel mateix Clooney) es van inspirar en els cartells creats pel dissenyador gràfic Shepard Fairey, utilitzats en la campanya de Barack Obama el 2008.

Recepció

[modifica]

La pàgina d'Internet Rotten Tomatoes, segons la qual va obtenir un 85% de comentaris positius, va arribar a la següent conclusió: «Tot i que no exposa veritats reveladores, The Ides of March és un drama increïblement ben interpretat que es mou a un ritme tranquil i confiat». Roger Ebert va escriure: «El Clooney director trasllada al seu treball la seva experiència com a actor i atén especialment les interpretacions. La impressió que en queda, tanmateix, és que ell creu que la seva pel·lícula és més reveladora del que realment és».[5] Carlos Boyero, en el diari espanyol El País, va descriure la pel·lícula com a esplèndida, i afegia: «Clooney retrata aquest terrible món amb una lucidesa ferotge, sense apel·lar al maniqueisme, fent creïble el desvergonyiment».[6] Segons la pàgina d'Internet Metacritic, va obtenir un 67% de crítiques positives, basades en 42 comentaris, 31 dels quals van ser positius.

Premis i nominacions

[modifica]
Any Premis Categoria Persona Resultat
2011 Oscars Millor guió adaptat Grant Heslov
George Clooney
Nominats
Globus d'Or Millor pel·lícula dramàtica Nominada
Millor director George Clooney Nominat
Millor actor dramàtic Ryan Gosling Nominat
Millor guió George Clooney
Grant Heslov
Beau Willimon
Nominats
BAFTA Millor actor secundari Philip Seymour Hoffman Nominat
Millor guió adaptat George Clooney
Grant Heslov
Nominats
Festival de Venècia Lleó d'Or Nominada

Referències

[modifica]
  1. Títol català a Ésadir.cat
  2. «Els Idus de març». À Punt, 28-05-2023. [Consulta: 29 maig 2023].
  3. The New York Times. The-ides-of-march (en anglès). The New York Times. 
  4. IMDb. Trivia (en anglès). IMDb. 
  5. Ebert, Roger «Els idus de març». .
  6. Boyero, Carlos «Els idus de març». .